BCNegra 2017

home

La ciutat de Barcelona viurà a partir del 26 de gener una nova edició del Festival literari dedicat al gènere de la literatura negra -criminal: BCNegra.

És un festival de referència que ja ha conseguit fer-se un lloc amb la seves presentacions i xerrades i que obre el calendari juntament amb Tiana Negra dels grans Festivals Literaris de l’any.bcnegra2017

Enguany la informació del Festival tindrà un record especial pel detectiu Carvalho creat per Vázquez Montalbán:

“L’escriptor Manuel Vázquez Montalbán ha estat trobat culpable de l’existència a Barcelona de BCNegra, una de les trobades de novel·la negra més populars del sud d’Europa, d’aquí que els lectors i lectores de la ciutat l’hagin condemnat a tornar-hi una vegada i una altra, tot i que ja faci 13 anys que ens va deixar.

I és que no hi ha edició de BCNegra en la que no s’esmenti un cop i un altre el pare de Carvalho, però, en la del 2017, Vázquez Montalbán serà el tema d’una exposició i també d’un acte d’homenatge que recordarà el 40 aniversari de l’edició de La soledad del mánager, tercer lliurament de les aventures del detectiu d’origen gallec.”

On? Barcelona (diversos espais)

del 26 de gener al 4 de febrer de 2017

+info a: BCNegra 2017

*Des d’aquí també recomenem l’exposició “Negra i Reial” al SETBA

L’hora dels monstres

La dona asseguda (sèrie) / Una carta del Marroc. Musée de la bande dessinée, Cité internationale de la bande dessinée et de l'image, Angoulême

La dona asseguda (sèrie) / Una carta del Marroc. Musée de la bande dessinée, Cité internationale de la bande dessinée et de l’image, Angoulême

Sota el nom de Copi s’amagava una polifacètic artista francès d’orígen argentí que es va donar conèixer com a dibuixant de vinyetes en els diaris francesos amb un estil que el va fer cèlebre.

Fins el 5 de febrer La Virreina – Centre de la imatge ha programat una retrospectiva que ens ofereix un bona mostra dels millors treballs com a dibuixant apart d’altres materials que ens ajuden a entendre la personalitat molt singular d’aquest artista francoargentí.

On? [La Virreina] Centre de la Imatge de Barcelona

Fins el 5 de febrer de 2017

+info a: L’hora dels monstres

 

Maria Lluïsa Güell, pintora

Retrat de Maria Lluïsa Güell de la pintora i amiga Lluïsa Vidal

Retrat de Maria Lluïsa Güell de la pintora i amiga Lluïsa Vidal

Fins el 17 de maig de 2017 el Palau Güell ha organitzat una exposició temporal al voltant de la faceta artística d’una de les filles de l’industrial Eusebi Güell, concretament Maria Lluïsa Güell i López i neta del primer marquès de Comillas.

En el darrers temps vivim un redescobriment de noms femenims de la pintura catalana de principis del XX que múltiples circumstàncies van caure en l’oblit, ho ha sigut Lluïsa Vidal i també Maria Lluïsa Güell que curiosament eren amigues i es movien en cercles semblants.

El Palau Güell ha fet una feina molt interessant per redescobrir-nos aquesta figura i posar-la de nou en valor.

On? Palau Güell

Fins el 17 de maig de 2017

+info: Maria Lluïsa Güell, pintora

El vi grec

Vas per barrejar el vi amb aigua. MAC Empúries

Vas per barrejar el vi amb aigua. MAC Empúries

Hi ha exposicions que passen de forma massa desapercebuda en les agendes culturals. Museus que no són de grans masses però que de tant en tant també programen exposicions temporals de notable interès. És el cas del Museu Arqueològic de Catalunya que ha programat fins el 29 de gener una temporal sobre el llegat històric que ha tingut en la nostra cultura  i civilització el vi grec.

el-vi-grec-cartell_medium

És una exposició curiosa i recomenable.

On? M.A.C.

Fins el 29 de gener de 2017

+info a: El vi grec

Picasso Romànic

picasso-romanic

El MNAC ens convida a descobrir les sinèrgies que s’han trobat entre l’Art Romànic i Pablo Picasso, un nom clau de la història de la pintura del S.XX.

Com ens indica en l’apartat de l’exposició del propi portal del museu:

“Pablo Picasso va visitar aquest Museu el setembre de 1934, poc abans de ser inaugurat oficialment amb el nom de Museu d’Art de Catalunya, i va quedar captivat per la col·lecció d’art romànic. Les seves impressions van ser recollides en una crònica publicada al diari La Publicitat: “[Picasso] convenia sense vacil·lar que el nostre Museu romànic serà una cosa única al món, document imprescindible per als que vulguin conèixer els orígens de l’art occidental, lliçó inapreciable per als moderns”. Picasso tenia 52 anys, però el seu interès per l’art medieval català havia començat abans, a la seva joventut, i es va perllongar en el temps, tal com demostra una part del seu arxiu personal, exhibida per primer cop al públic.”

És una exposició xocant i curiosa ja que “a priori” semblaria que no hi hauria d’haver massa afinitats però l’exposició ens demostra el contrari.

On? MNAC

Fins 26.02.2017

+info: Picasso Romànic

 

 

Descobrir Marianne Breslauer

Marianne Breslauer Pamplona, 1933

Marianne Breslauer
Pamplona, 1933

Afortunament el noble Art de la Fotografia ja fa unes temporades que ha entrat a formar part de les programacions regulars dels nostres principals museus de la ciutat i aquesta tardor 2016 no n’és una excepció. (Llegiu el següent article de Timeout – temporada de fotografia)

El MNAC ens ofereix la possibilitat de descobrir l’obra i la personalitat de Marianne Breslauer, una dona fotògrafa que va destacar en el període d’entreguerres i durant la República de Weimar.

Segons ens anticipa la revista Timeout:

Marianne Breslauer (1909-2001) és un exemple singular de la denominada “nova fotografia” i forma part de les dones fotògrafes que van explorar la disciplina en el temps de la República de Weimar. Deprés, pel seu origen jueu, arribaria l’exili. La mostra posa especial èmfasi en les fotografies de l’any 1933, dels seus viatges a Barcelona, Andorra, Osca, Pamplona i Sant Sebastià. No s’arribarien a publicar mai a Alemanya, però sí que veurien la llum en revistes suïsses, acompanyades dels textos de la seva amiga Annemarie Schwarzenbach.

marianne-breslauer

Destaquem aquest fragment de la informació del MNAC:

Quan en una entrevista li van preguntar com es podia reconèixer una bona presa, Marianne Breslauer va respondre immediatament i sense dubtar: «Es reconeix perquè no ens deixa indiferents en una exposició, perquè ens hi sentim atrets en una revista o perquè oblidem passar la pàgina en fullejar un llibre. Els elements decisius no són la tècnica perfecta o un tema extraordinari, el que compta és la força de la imatge, de l’expressió –el secret del moment capturat.»

Marianne Breslauer. Fotografies (1927 -1938)

On? MNAC

Quan? del 27.10.16 al 29.01.17

+info a: Marianne Breslauer. Fotografies (1927 -1938)

 

El Rec Comtal de Barcelona – Una història poc coneguda

El Rec Comtal al carrer de la Marina al voltant del 1916, davant La Monumental en obres | Autor desconegut/Viena Edicions

El Rec Comtal al carrer de la Marina al voltant del 1916, davant La Monumental en obres | Autor desconegut/Viena Edicions

Què en sabem del Rec Comtal? Per on passava? Des de quan va existir? Encara queden petjades a Barcelona del que fou? Quins n’han sigut els testimonis gràfics que ens han arribat als nostres dies?

Aquest tardor 2016 ha arribat a les llibreries un curiós llibre publicat per Viena Edicions i que respon a algunes de les preguntes que hem fet en el paràgraf anterior.

En els darrers temps algunes petites editorials han publicat diferents novetats on es combina la divulgació històrica amb edició de qualitat plena de fotografies i detalls gràfics.

Molts es poden trobar en llibreries de museus de la ciutat, un servidor se l’ha trobat a la llibreria del Museu d’Història de Barcelona.

L’autor és l‘Enric H.March conegut a les xarxes socials pels seus interessants blogs i perfils com el seu twitter, i segons la fitxa de l’editorial:

Enric H. March (Barcelona, 1959), és llicenciat en Filologia Hispànica i semítica, exerceix de professor i historiador, i ha treballat de lexicògraf, fotògraf, documentalista i editor. És autor del blog Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons.

+info a:

El Rec Comtal – 1000 anys d’Història (Viena edicions)

Blog Bereshit – blog del propi autor

El Periódico de Catalunya

Nació digital

120 anys d’Art i Cinema

1_eadweard_muybridge_i_animal_locomotion_males_pelvis_cloth_pl_n_9_walking_i_1887_c_collection_la_cinematheque_franca

L’Obra Social “La Caixa” a través dels seus diferents Caixaforums ha conseguit en els darrers temps gràcies a establir convenis i col·laboracions amb altres museus, galeries i centres d’art, portar a Barcelona grans retrospectives.

Fruit d’aquestes col·laboracions ens arribarà el proper 16 de desembre una sorprenent i curiosa exposició sota el nom “Art i Cinema – 120 anys d’intercanvis” i que ha estat creada gràcies a la col·laboració amb La Cinémathèque française.

Ens proposa conèixer de més aprop quines han sigut les aportacions que altres disciplines i arts han pogut aportar al cinema.

Segons Caixaforum:

“L’exposició “Art i cinema. 120 anys d’intercanvis” parla principalment sobre el deute del cinema amb la resta de les arts i, inversament, sobre el que ha significat el cinema com a inspiració per a totes elles. Aquest doble moviment articula precisament el discurs d’aquesta mostra, a partir d’una selecció d’obres pertanyents a les col·leccions de la Cinémathèque française, caracteritzades per la seva excepcional diversitat, que orientaran i seleccionaran els temes i les obres. Un altre dels objectius de l’exposició és mostrar el paper innovador del cinema per a la resta de les arts, encara més, com a autèntic impulsor d’avantguarda.”

Art i Cinema – 120 anys d’intercanvis

On? Caixaforum Barcelona

Quan? Del 16.12.16 al 26.03.17

+info: Art i Cinema-120 anys d’intercanvis

Un Thyssen mai vist arriba a Barcelona

PETER PAUL RUBENS Retrat d'una jove dama amb rosari, c. 1609-1610 Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid

PETER PAUL RUBENS Retrat d’una jove dama amb rosari, c. 1609-1610 Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid

Caixaforum Barcelona ens reserva per la temporada de tardor i principis d’hivern una nova i excepcional exposició basada amb obres de la col·lecció del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

Un Thyssen mai vist pot ser una ocasió única per veure d’aprop una selecció excepcional de grans mestres de la col·lecció d’aquest Museu: Fra Angelico, Brueghel, Rubens, Rembrandt, Canaletto, Cézanne, Pissarro, Picasso, Hopper.

Segons el propi Caixaforum:

“Per primera vegada des que la col·lecció Thyssen-Bornemisza va ser adquirida per l’Estat espanyol en 1993, un gran conjunt d’obres mestres del Museu Thyssen s’exposaran fora de Madrid. En ocasió del 25 aniversari de l’obertura del Museu, que se celebra en 2017, arriba a Caixaforum de Barcelona aquesta selecció de 62 obres mestres, incloent 8 pintures habitualment instal·lades en el dipòsit Thyssen en el MNAC.”

“El propòsit d’aquesta exposició és oferir a Barcelona un Thyssen que mai s’ha vist a Madrid. Les obres mestres són les que habitualment poden veure’s a les sales del Thyssen de Madrid, però ara instal·lades en un ordre inèdit.”

“Una nova lectura de la col·lecció Thyssen basada en cinc gèneres: pintura religiosa, retrat, naturalesa morta, paisatge i paisatge urbà.”

Un Thyssen mai vist

On? Caixaforum Barcelona

Quan? del 04.11.16 al 05.02.17

+info a: Un Thyssen mai vist

 

1 passeig pel món de la Ceràmica aplicada a l’Arquitectura

Una de les peces més destacades és un Relleu amb un lleó a la via processional de Babilònia.

Una de les peces més destacades és un Relleu amb un lleó a la via processional de Babilònia.

El Museu del Disseny de Barcelona ens convida a fer un passeig per conèixer els usos, funcions, simbolismes i estètiques de la ceràmica aplicada a l’arquitectura.

A través de quatre grans espais: “la casa projectada”, “la casa construïda”, “la casa protegida” i “la casa viscuda” ens mostra tot un conjunt de peces i materials de diferents etapes històriques on s’entremesclen obres de l’antiguitat amb obres d’artistes contemporanis com Picasso, Miró, Chillida o Barceló.

Els àmbits de “la casa protegida” i “la casa viscuda” són francament els més, visualment parlant, més atractius i bonics perquè s’hi poden veure autèntiques meravelles com un conjunt ceràmic de l’antiga Babilònia amb un Lleó, símbol protector d’aquesta ciutat i civilització ja desapareguda.

D’Obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura

On? Museu del Disseny de Barcelona

Quan? Fins el 29.01.17

+info a: D’Obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura

Huellas – Humberto Rivas

ICULT EXPOSICION HUMBERTO RIVAS  HUELLAS   BELCHITE 1999

EXPOSICIÓ HUMBERTO RIVAS HUELLAS BELCHITE 1999

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens ofereix la possibilitat de descobrir una de les sèries fotogràfiques més personals i potser menys conegudes de l’obra del fotògraf Humberto Rivas (Buenos Aires, 1937 – Barcelona, 2009) .

Es tracta d’una sèrie de fotografies que com indica el nom de l’exposició pretenen ser petjades d’escenaris vinculats amb la Guerra Civil acompanyats de retrats de rostres de persones.

Segons la informació del portal de l’Arxiu Fotogràfic:

“Aquesta magnifica col·lecció de fotografies de gran format, la majoria d’elles còpies úniques, tenen com a fil conductor la petjada que el temps transcorregut des de la Guerra Civil ha deixat en rostres de les persones que la van viure, en els murs que van refugiar o que van ser còmplices involuntaris d’afusellaments i morts. Barcelona, Belchite, Corbera d’Ebre o Figueres són alguns d’aquests escenaris de la guerra”

És una altre manera de reinvidicar la memòria amb el silenci i la reflexió que transmeten les pròpies fotografies.

Huellas – Humberto Rivas

On? Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Quan? Fins el 08.04.17

+info a: Huellas  – Humberto Rivas – AFB

 

Els retrats d’Outumuro

20160919152717-819x1024

El Palau Robert de Barcelona ens convida a fer un recorregut per la fascinant obra dels retrats del fotògraf Manuel Outumuro. Són retrats absolutament captivadors i  suggerents que donen fe que més que una bona fotografia hi ha un gran treball artístic i una sensabilitat especial per fer sentir còmodes els personatges que hi són retratats.

Segons Palau Robert:

“És una lliçó de fotografia que posa de manifest l’empatia, la capacitat del fotògraf per captar amb la càmera els petits gestos, les peculiaritats i especifitats de personatges molt diversos i també la seva gran inquietud per la cultura visual. Pel seu estudi de Barcelona han desfilat models, actors, actrius i representants de la vida social i cultural del país. Les revistes i diaris en què Outumuro ha col·laborat o col·labora són Vogue, Elle, Zest, Marie Claire, Telva, Fotogramas, Woman, La Vanguardia, El Mundo i El País.”

“Outumuro és va reinventar com a fotògraf als 40 anys després de la seva etapa  com a director d’art, dissenyador gràfic i il·lustrador. Treballa per encàrrec de les grans publicacions i és un dels fotògrafs més reconeguts del nostre país en el món de la moda i el retrat. Té editats cinc llibres de fotografia i ha participat en mostres col·lectives i també ha estat el protagonista de diverses exposicions individuals. El seu arxiu gràfic, amb més de 10.000 negatius i una gran quantitat de material digital, continua ampliant-se. En la seva llista de retrats barcelonins, àmbit en el qual se centra l’exposició, apareixen actrius i actors com ara Carme Elias, Eduard Fernàndez o Jordi Mollà; arquitectes com Beth Galí i Òscar Tusquets; companys de professió com Leopoldo Pomés, Pilar Aymerich i Colita; models com Martina Klein i Verónica Blume, o escriptors de la categoria de Rosa Regàs, Eduardo Mendoza o Enrique Vila-Matas.”

Outumuro BCN Retrats

On? Sales 1 i 2 –  Palau Robert de Barcelona

Fins quan? Fins el 26.02.2017

+info a: Outumuro Bcn retrats

Descobrir Vivian Maier

f8e44bb6f03cf4c58a81ef5bafa1ce9c

Fins el 10 de setembre l’espai d’exposicions de la Fundació Foto Colectania ens ofereix la possibilitat de descobrir algunes de les imatges més singulars de la fotògrafa americana Vivian Maier.

Fotografies de carrer espontànies basades en la seva pròpia experiència.

Segons Foto Colectania:

L’exposició “Vivian Maier. In Her Own Hands”, produïda per diChroma Photography i comissariada per Anne Morin, reuneix fotografies tan en blanc i negre com en color, que majoritàriament van ser revelades recentment per l’arxiu de Maloof i que mostren escenes de carrer de les ciutats de Nova York i Chicago al llarg dels anys 1950 a 1980. El llenguatge fotogràfic de Maier és la seva pròpia experiència visual basada en una observació discreta i silenciosa del món que l’envolta. Les seves escenes capten de manera espontània les singularitats de l'”Amèrica urbana” de la segona meitat del segle XX amb un gran sentit de la composició, de la llum i de l’entorn, mostrant una gran habilitat per comunicar tant l’humor com la tragèdia. L’obra de Vivian Maier ja ha quedat inscrita en la història de la fotografia del segle XX, al costat de grans noms de l’anomenada Street Photography, com Helen Levitt, William Klein o Garry Winogrand.

On? Fundació Foto Colectania

Fins? el 10 de setembre de 2016

+info: Vivian Maier. In her own hands

L’aventura d’aquell jove reporter belga al Tibet

expo_tintin_al_tibet_paret_principal_full_gallery

Fins el 2 d’octubre de 2016 el Museu d’Història de Catalunya ens ofereix una exposició centrada amb tot l’univers que va acompanyar una de les entregues més personals i emblemàtiques de la sèrie d’aventures de Tintín del dibuixant belga Hergé.

L’exposició repasa la part històrica que va inspirar a Hergé el còmic “Tíntin al Tibet”.

Com indica la pròpia pàgina del propi Museu:

El 3 de juny de 1950, una expedició francesa encapçalada per Maurice Herzog va assolir l’Annapurna, el primer cim de més de 8.000 metres conquerit per l’home. L’èpica ascensió va inspirar a Hergé a l’hora de crear Tintín al Tibet, un dels títols més personals de la seva col·lecció. Reviurem l’aventura del jove reporter al país de l’Himàlaia i retrem homenatge tant a l’expedició d’Herzog com a les successives expedicions catalanes dels anys 1974, 1984 i 1987.

La convicció en l’assoliment d’un somni, l’alternança entre l’esperança i la desesperació, així com la descoberta i fascinació per la cultura tibetana, són alguns dels trets que posa de relleu aquesta exposició.

Tintín al Tibet és el treball més personal d’Hergé. En aquell moment, l’autor patia una forta crisi espiritual i la seva creació va constituir una veritable teràpia introspectiva. Hergé ens mostra la part més humana i trascendent de Tintín alhora que dóna via lliure a la seva fascinació per Orient. Des de la seva publicació en el 1958, es calcula que s’han venut més de 250 milions d’àlbums arreu del món, en mes de cent idiomes. El 1965, apareix l’edició catalana, traduïda per Joaquim Ventalló. La publicació del llibre coincideix amb la fugida del Dalai-lama cap a l’Índia, fugint de la repressió xinesa. Una qüestió que, més de mig segle després, continua d’actualitat. 

Una curiosa exposició tant pels amants de Tintín com pels qui els agrada endinsar-se en altres cultures.

On? Museu d’Història de Catalunya

Fins? Fins el 2 d’octubre de 2016

+info: “L’aventura d’aquell jove reporter belga al Tibet”

Caricatures de la Barcelona vuitcentista

caricaturesmarès

Fins el 25 de setembre de 2016 el Museu Frederic Marès ofereix una exposició temporal de caricatures de personatges il·lustres de la Barcelona del S.XIX. Aquesta exposició és fruit de la donació de Joaquim de Nadal a partir de les obres de l’artista Josep Parera (1828? – 1902)

Segons informa l’ICUB:Caricatures225

Després d’uns orígens incerts, l’any 1866 Josep Parera esdevingué pintor de cambra d’Isabel II d’Espanya i tres anys més tard, i requerit per l’infant d’Espanya Sebastià Gabriel de Borbó, es traslladà a la localitat occitana de Pau. En qualitat de pintor i conseller de l’infant, es desplaçà a Itàlia, on residí fins al 1882, any del seu retorn a Barcelona. Tot i que mantingué una fidelitat al gènere del retrat a l’oli i al pastel, es van convertir en un notable caricaturista de personatges catalans de l’època, gènere en el qual assolí una extraordinària qualitat. N’hi ha una sèrie molt àmplia i important a l’antiga col·lecció de Joaquim Maria de Nadal, i a Itàlia també existeixen d’ell grans caricatures diverses referents als principals noms del Rissorgimento, que han estat objecte d’algunes exposicions destacades allà.

Caricatures de la Barcelona vuitcentista és una exposició que ens evoca la Barcelona del segle XIX a partir d’una cinquantena de caricatures de personalitats rellevants de la segona meitat d’aquell segle, executades per Josep Parera i Romero (Almeria, 1828? – Barcelona, 1902), un artista tan singular com desconegut, i donades recentment al Museu per Joaquim de Nadal. Una galeria de caricatures de personatges que evoquen la Barcelona que es transforma de ciutat emmurallada a la ciutat moderna de l’Eixample.

On? Museu Frederic Marès

Fins? El 25 de setembre de 2016

+info:Caricatures de la Barcelona Vuitcentista

+info exposició temporal Museu Marès – Caricatures de la Barcelona Vuitcentista

 

Bloc a WordPress.com.