Oleguer Junyent, fotògraf a l ‘AFB

El  proper 17  de maig l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona estrena una nova exposició que ens descobrirà la vessant fotogràfica d’un artista polifacètic de finals de S.XIX i del S.XX com fou Oleguer Junyent

Com indica el web de l’Arxiu:

L’AFB mostra entre maig i octubre de 2017 les fotografies de la volta al món que l’artista Oleguer Junyent va fer durant els anys 1908-1909 . El fons fotogràfic de l’artista va ingressar a l’AFB  l’any 2014. Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876– 1956) fou un artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, pintor, cartellista, decorador, col·leccionista, antiquari i gran viatger.

“Oleguer Junyent, fotògraf. Roda el món i torna al Born”

On? Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Del 17.05.17 al 14.10.17

+info a: Oleguer Junyet – fotògraf

La Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro

Giacomo Alessandro fou un arquitecte d’origen italià afincat a Barcelona i enamorat de la ciutat que va promoure la recerca d’imatges antigues i en va compartir els continguts a través de diferents perfils i xarxes amb un gran èxit de seguidors i admiradors. La seva mort sobtada l’any passat va deixar penjat molts projectes pendents i els seus amics i admiradors van continuar la seva tasca amb l’edició d’un llibre que recull la seva recerca i treball. Aquest llibre ha estat editat per l’Ajuntament de Barcelona.

Com indica el portal web de llibres de l’Ajuntament barceloní:

“Indrets coneguts i també d’altres d’il·localitzables. Festes de guardar i celebracions espontànies. Efemèrides i tragèdies. Blancs i negres i també color. Aquest llibre recull un nodrit conjunt de fotogrames de la vida a Barcelona i amb ell proposa descobrir un cop més la ciutat de Barcelona. Una col·lecció de fotografies que porta el nom de Giacomo Alessandro, un arquitecte italià que va iniciar-la pel seu amor a la ciutat.”

El diari Ara fa pocs dies en motiu de la presentació del llibre li va dedicar aquest article

 

Insurreccions al MNAC

Juli González, Mà esquerra aixecada

“Insurreccions” és el títol genèric d’una suggerent i atractiva exposició que el MNAC ha programat fins el 21 de maig. Sota aquest títol aplega diferents obres de diferents artistes (tant nacionals com internacionals) de diferents èpoques en diferents llenguatges artístiques i formats que tenen com a eix comú la temàtica social de la revolta i la insurrecció.

Segons la mateixa informació del web del MNAC:

“Insurreccions reuneix prop de 300 obres –pintures, dibuixos i gravats, fotografies, pel·lícules i manuscrits–, des de mitjan segle XIX a l’actualitat, de més d’un centenar d’autors diferents. Tenen en comú el tema de les emocions col·lectives i els esdeveniments polítics que comporten moviments com ara revoltes, insubmissió, agitació política, moviments socials i revolucions de tot tipus. A Barcelona, s’incorpora un conjunt d’obres del Museu Nacional per aportar una visió única i específica tant pels artistes representats (des de l’il·lustrador Lluís Pellicer als cartellistes de la Guerra Civil), com pels temes tractats.

L’exposició es fonamenta en el treball històric i teòric realitzat pel filòsof, historiador d’art i comissari de l’exposició Georges Didi-Huberman.”

Insurrecions

On? MNAC

fins el 21 de maig de 2017

+info: Insurreccions – Museu Nacional d’Art de Catalunya

Disorder – Les fotografies del Prix Pictet al Palau Robert

“Disorder” és el nom de l’exposició que recull les millors fotografies que han estat galardonades en la darrera edició del Prix Pictet. Totes destaquen perquè estan a mig camí del fotoperiodisme,  l’art i la fotografia d’autor.

Com indica el web de Palau Robert:

El Premi Global de Fotografia i Sostenibilitat Prix Pictet clou la gira mundial al Palau Robert

El Palau Robert dona a conèixer les imatges de 12 fotògrafs de prestigi mundial en l’exposició “Disorder” del Premi Global de Fotografia i Sostenibilitat Prix Pictet. La mostra, que tanca la seva gira mundial per diversos països, es pot visitar del 10 de març al 28 de maig.

Les imatges de l’exposició reflecteixen el malestar social, les revoltes polítiques o l’alteració del clima. Alguns aborden el tema des d’una perspectiva purament documental, mentre que altres opten per un enfocament abstracte o poètic, com és el cas de la guanyadora Valérie Belin. Durant l’acte en què es va conèixer el nom del guanyador, Koffi Annan va afirmar: “La nostra època es defineix pel desordre. El nostre domini de nombrosos aspectes de la vida ens ha portat a creure equivocadament que hem sotmès el planeta a la nostra voluntat. No obstant això, la fragilitat d’aquest postulat es fa palesa cada vegada que es produeix una pandèmia, un terratrèmol, un tsunami o una sequera. Cada dia que passa, el miratge de l’ordre queda esmicolat”.

“Els dotze fotògrafs que exposen la seva obra fotogràfica al Palau Robert són IIlit Azoulay (Israel), Valérie Belin (França),  Matthew Brandt, (Estats Units), Maxim Dondyuk (Ucraïna),  Alixandra Fazzina (Regne Unit) , Ori Gersht (Israel), John Gossage (Estats Units); Pieter Hugo (Sud-àfrica) Gideon Mendel (Sud-àfrica); Sophie Ristelhueber (França), Brent Stirton (Sud-àfrica), i Yang Yongliang (Xina).

La mostra ha viatjat prèviament a París, Londres, Roma, Brussel·les, Zurich, Ginebra, Atenes, Tòquio, Dublín, Hamburg i San Diego.”

Disorder – Premi Global de Fotografia i Sostenibilitat Prix Pictet

On? Sala 1 – Palau Robert de Barcelona

Fins 28 de maig de 2017

+info a Disorder

 

Peter Hujar – a la velocitat de la vida

Aquest cap de setmana finalitza la magnífica retrospectiva que la Fundació Mapfre de Barcelona ha dedicat al desaperagut fotògraf novaiorquí Peter Hujar.

Destaquem les paraules que el web de la Fundació dedica a aquest artista:

Peter Hujar (Trenton, 1934-Nueva York, 1987) va iniciar la seva carrera a la dècada del 1950 vinculat a la fotografia comercial. No obstant això, aviat va decidir abandonar aquest vessant, allunyar-se dels circuits comercials i centrar-se en la pràctica de la fotografia artística. Estretament vinculat als moviments contraculturals del moment, va capturar fragments de la realitat novaiorquesa dels anys 1970 i va retratar l’escena sociocultural underground tot fotografiant artistes i escriptors de renom com Andy Warhol, Susan Sontag o William S. Burroughs, així com altres personatges anònims del Downtown.

L’exposició mostra un recorregut per la carrera de l’artista, la qual «va estar més marcada per evolucions personals que per èxits palpables, amb els compromisos que impliquen i que configuren el que sacostuma a anomenar una carrera».

Peter Hujar: a la velocitat de la vida

On? Sala Fundación Mapfre – Casa Garriga i Nogués – Barcelona

Fins 30.04.17

+info: Peter Hujar: a la velocitat de la vida

BCNegra 2017

home

La ciutat de Barcelona viurà a partir del 26 de gener una nova edició del Festival literari dedicat al gènere de la literatura negra -criminal: BCNegra.

És un festival de referència que ja ha conseguit fer-se un lloc amb la seves presentacions i xerrades i que obre el calendari juntament amb Tiana Negra dels grans Festivals Literaris de l’any.bcnegra2017

Enguany la informació del Festival tindrà un record especial pel detectiu Carvalho creat per Vázquez Montalbán:

“L’escriptor Manuel Vázquez Montalbán ha estat trobat culpable de l’existència a Barcelona de BCNegra, una de les trobades de novel·la negra més populars del sud d’Europa, d’aquí que els lectors i lectores de la ciutat l’hagin condemnat a tornar-hi una vegada i una altra, tot i que ja faci 13 anys que ens va deixar.

I és que no hi ha edició de BCNegra en la que no s’esmenti un cop i un altre el pare de Carvalho, però, en la del 2017, Vázquez Montalbán serà el tema d’una exposició i també d’un acte d’homenatge que recordarà el 40 aniversari de l’edició de La soledad del mánager, tercer lliurament de les aventures del detectiu d’origen gallec.”

On? Barcelona (diversos espais)

del 26 de gener al 4 de febrer de 2017

+info a: BCNegra 2017

*Des d’aquí també recomenem l’exposició “Negra i Reial” al SETBA

L’hora dels monstres

La dona asseguda (sèrie) / Una carta del Marroc. Musée de la bande dessinée, Cité internationale de la bande dessinée et de l'image, Angoulême

La dona asseguda (sèrie) / Una carta del Marroc. Musée de la bande dessinée, Cité internationale de la bande dessinée et de l’image, Angoulême

Sota el nom de Copi s’amagava una polifacètic artista francès d’orígen argentí que es va donar conèixer com a dibuixant de vinyetes en els diaris francesos amb un estil que el va fer cèlebre.

Fins el 5 de febrer La Virreina – Centre de la imatge ha programat una retrospectiva que ens ofereix un bona mostra dels millors treballs com a dibuixant apart d’altres materials que ens ajuden a entendre la personalitat molt singular d’aquest artista francoargentí.

On? [La Virreina] Centre de la Imatge de Barcelona

Fins el 5 de febrer de 2017

+info a: L’hora dels monstres

 

Maria Lluïsa Güell, pintora

Retrat de Maria Lluïsa Güell de la pintora i amiga Lluïsa Vidal

Retrat de Maria Lluïsa Güell de la pintora i amiga Lluïsa Vidal

Fins el 17 de maig de 2017 el Palau Güell ha organitzat una exposició temporal al voltant de la faceta artística d’una de les filles de l’industrial Eusebi Güell, concretament Maria Lluïsa Güell i López i neta del primer marquès de Comillas.

En el darrers temps vivim un redescobriment de noms femenims de la pintura catalana de principis del XX que múltiples circumstàncies van caure en l’oblit, ho ha sigut Lluïsa Vidal i també Maria Lluïsa Güell que curiosament eren amigues i es movien en cercles semblants.

El Palau Güell ha fet una feina molt interessant per redescobrir-nos aquesta figura i posar-la de nou en valor.

On? Palau Güell

Fins el 17 de maig de 2017

+info: Maria Lluïsa Güell, pintora

El vi grec

Vas per barrejar el vi amb aigua. MAC Empúries

Vas per barrejar el vi amb aigua. MAC Empúries

Hi ha exposicions que passen de forma massa desapercebuda en les agendes culturals. Museus que no són de grans masses però que de tant en tant també programen exposicions temporals de notable interès. És el cas del Museu Arqueològic de Catalunya que ha programat fins el 29 de gener una temporal sobre el llegat històric que ha tingut en la nostra cultura  i civilització el vi grec.

el-vi-grec-cartell_medium

És una exposició curiosa i recomenable.

On? M.A.C.

Fins el 29 de gener de 2017

+info a: El vi grec

Picasso Romànic

picasso-romanic

El MNAC ens convida a descobrir les sinèrgies que s’han trobat entre l’Art Romànic i Pablo Picasso, un nom clau de la història de la pintura del S.XX.

Com ens indica en l’apartat de l’exposició del propi portal del museu:

“Pablo Picasso va visitar aquest Museu el setembre de 1934, poc abans de ser inaugurat oficialment amb el nom de Museu d’Art de Catalunya, i va quedar captivat per la col·lecció d’art romànic. Les seves impressions van ser recollides en una crònica publicada al diari La Publicitat: “[Picasso] convenia sense vacil·lar que el nostre Museu romànic serà una cosa única al món, document imprescindible per als que vulguin conèixer els orígens de l’art occidental, lliçó inapreciable per als moderns”. Picasso tenia 52 anys, però el seu interès per l’art medieval català havia començat abans, a la seva joventut, i es va perllongar en el temps, tal com demostra una part del seu arxiu personal, exhibida per primer cop al públic.”

És una exposició xocant i curiosa ja que “a priori” semblaria que no hi hauria d’haver massa afinitats però l’exposició ens demostra el contrari.

On? MNAC

Fins 26.02.2017

+info: Picasso Romànic

 

 

Descobrir Marianne Breslauer

Marianne Breslauer Pamplona, 1933

Marianne Breslauer
Pamplona, 1933

Afortunament el noble Art de la Fotografia ja fa unes temporades que ha entrat a formar part de les programacions regulars dels nostres principals museus de la ciutat i aquesta tardor 2016 no n’és una excepció. (Llegiu el següent article de Timeout – temporada de fotografia)

El MNAC ens ofereix la possibilitat de descobrir l’obra i la personalitat de Marianne Breslauer, una dona fotògrafa que va destacar en el període d’entreguerres i durant la República de Weimar.

Segons ens anticipa la revista Timeout:

Marianne Breslauer (1909-2001) és un exemple singular de la denominada “nova fotografia” i forma part de les dones fotògrafes que van explorar la disciplina en el temps de la República de Weimar. Deprés, pel seu origen jueu, arribaria l’exili. La mostra posa especial èmfasi en les fotografies de l’any 1933, dels seus viatges a Barcelona, Andorra, Osca, Pamplona i Sant Sebastià. No s’arribarien a publicar mai a Alemanya, però sí que veurien la llum en revistes suïsses, acompanyades dels textos de la seva amiga Annemarie Schwarzenbach.

marianne-breslauer

Destaquem aquest fragment de la informació del MNAC:

Quan en una entrevista li van preguntar com es podia reconèixer una bona presa, Marianne Breslauer va respondre immediatament i sense dubtar: «Es reconeix perquè no ens deixa indiferents en una exposició, perquè ens hi sentim atrets en una revista o perquè oblidem passar la pàgina en fullejar un llibre. Els elements decisius no són la tècnica perfecta o un tema extraordinari, el que compta és la força de la imatge, de l’expressió –el secret del moment capturat.»

Marianne Breslauer. Fotografies (1927 -1938)

On? MNAC

Quan? del 27.10.16 al 29.01.17

+info a: Marianne Breslauer. Fotografies (1927 -1938)

 

El Rec Comtal de Barcelona – Una història poc coneguda

El Rec Comtal al carrer de la Marina al voltant del 1916, davant La Monumental en obres | Autor desconegut/Viena Edicions

El Rec Comtal al carrer de la Marina al voltant del 1916, davant La Monumental en obres | Autor desconegut/Viena Edicions

Què en sabem del Rec Comtal? Per on passava? Des de quan va existir? Encara queden petjades a Barcelona del que fou? Quins n’han sigut els testimonis gràfics que ens han arribat als nostres dies?

Aquest tardor 2016 ha arribat a les llibreries un curiós llibre publicat per Viena Edicions i que respon a algunes de les preguntes que hem fet en el paràgraf anterior.

En els darrers temps algunes petites editorials han publicat diferents novetats on es combina la divulgació històrica amb edició de qualitat plena de fotografies i detalls gràfics.

Molts es poden trobar en llibreries de museus de la ciutat, un servidor se l’ha trobat a la llibreria del Museu d’Història de Barcelona.

L’autor és l‘Enric H.March conegut a les xarxes socials pels seus interessants blogs i perfils com el seu twitter, i segons la fitxa de l’editorial:

Enric H. March (Barcelona, 1959), és llicenciat en Filologia Hispànica i semítica, exerceix de professor i historiador, i ha treballat de lexicògraf, fotògraf, documentalista i editor. És autor del blog Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons.

+info a:

El Rec Comtal – 1000 anys d’Història (Viena edicions)

Blog Bereshit – blog del propi autor

El Periódico de Catalunya

Nació digital

120 anys d’Art i Cinema

1_eadweard_muybridge_i_animal_locomotion_males_pelvis_cloth_pl_n_9_walking_i_1887_c_collection_la_cinematheque_franca

L’Obra Social “La Caixa” a través dels seus diferents Caixaforums ha conseguit en els darrers temps gràcies a establir convenis i col·laboracions amb altres museus, galeries i centres d’art, portar a Barcelona grans retrospectives.

Fruit d’aquestes col·laboracions ens arribarà el proper 16 de desembre una sorprenent i curiosa exposició sota el nom “Art i Cinema – 120 anys d’intercanvis” i que ha estat creada gràcies a la col·laboració amb La Cinémathèque française.

Ens proposa conèixer de més aprop quines han sigut les aportacions que altres disciplines i arts han pogut aportar al cinema.

Segons Caixaforum:

“L’exposició “Art i cinema. 120 anys d’intercanvis” parla principalment sobre el deute del cinema amb la resta de les arts i, inversament, sobre el que ha significat el cinema com a inspiració per a totes elles. Aquest doble moviment articula precisament el discurs d’aquesta mostra, a partir d’una selecció d’obres pertanyents a les col·leccions de la Cinémathèque française, caracteritzades per la seva excepcional diversitat, que orientaran i seleccionaran els temes i les obres. Un altre dels objectius de l’exposició és mostrar el paper innovador del cinema per a la resta de les arts, encara més, com a autèntic impulsor d’avantguarda.”

Art i Cinema – 120 anys d’intercanvis

On? Caixaforum Barcelona

Quan? Del 16.12.16 al 26.03.17

+info: Art i Cinema-120 anys d’intercanvis

Un Thyssen mai vist arriba a Barcelona

PETER PAUL RUBENS Retrat d'una jove dama amb rosari, c. 1609-1610 Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid

PETER PAUL RUBENS Retrat d’una jove dama amb rosari, c. 1609-1610 Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid

Caixaforum Barcelona ens reserva per la temporada de tardor i principis d’hivern una nova i excepcional exposició basada amb obres de la col·lecció del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

Un Thyssen mai vist pot ser una ocasió única per veure d’aprop una selecció excepcional de grans mestres de la col·lecció d’aquest Museu: Fra Angelico, Brueghel, Rubens, Rembrandt, Canaletto, Cézanne, Pissarro, Picasso, Hopper.

Segons el propi Caixaforum:

“Per primera vegada des que la col·lecció Thyssen-Bornemisza va ser adquirida per l’Estat espanyol en 1993, un gran conjunt d’obres mestres del Museu Thyssen s’exposaran fora de Madrid. En ocasió del 25 aniversari de l’obertura del Museu, que se celebra en 2017, arriba a Caixaforum de Barcelona aquesta selecció de 62 obres mestres, incloent 8 pintures habitualment instal·lades en el dipòsit Thyssen en el MNAC.”

“El propòsit d’aquesta exposició és oferir a Barcelona un Thyssen que mai s’ha vist a Madrid. Les obres mestres són les que habitualment poden veure’s a les sales del Thyssen de Madrid, però ara instal·lades en un ordre inèdit.”

“Una nova lectura de la col·lecció Thyssen basada en cinc gèneres: pintura religiosa, retrat, naturalesa morta, paisatge i paisatge urbà.”

Un Thyssen mai vist

On? Caixaforum Barcelona

Quan? del 04.11.16 al 05.02.17

+info a: Un Thyssen mai vist

 

1 passeig pel món de la Ceràmica aplicada a l’Arquitectura

Una de les peces més destacades és un Relleu amb un lleó a la via processional de Babilònia.

Una de les peces més destacades és un Relleu amb un lleó a la via processional de Babilònia.

El Museu del Disseny de Barcelona ens convida a fer un passeig per conèixer els usos, funcions, simbolismes i estètiques de la ceràmica aplicada a l’arquitectura.

A través de quatre grans espais: “la casa projectada”, “la casa construïda”, “la casa protegida” i “la casa viscuda” ens mostra tot un conjunt de peces i materials de diferents etapes històriques on s’entremesclen obres de l’antiguitat amb obres d’artistes contemporanis com Picasso, Miró, Chillida o Barceló.

Els àmbits de “la casa protegida” i “la casa viscuda” són francament els més, visualment parlant, més atractius i bonics perquè s’hi poden veure autèntiques meravelles com un conjunt ceràmic de l’antiga Babilònia amb un Lleó, símbol protector d’aquesta ciutat i civilització ja desapareguda.

D’Obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura

On? Museu del Disseny de Barcelona

Quan? Fins el 29.01.17

+info a: D’Obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.