brúixoles i fars

Enguany fa 100 anys que Enric Prat de la Riba va posar-se al davant d’un projecte polític -social i cultural que canviaria i modernitzaria la societat i els paisatges de Catalunya amb els seus diferents projectes.

Va ser un període decisiu per la modernització de Catalunya i en paraules de l’il·lustre president Prat de la Riba:
“Som en una girada fonamental, decisiva de la vida catalana: la Mancomunitat clou un període i n’obre un altre. Cloem el període que comença amb la caiguda de Barcelona, amb el decret de Nova Planta, amb la supressió del Consell de Cent i de la Generalitat ; i n’iniciem un altre, que és el de demà.”

El projecte de mancomunar les quatre diputacions provincials catalanes va donar grans fruits i l’exposició “L’inici del demà” al CCCB que es podrà veure fins el 20 de juliol repassa les grans prioritats, línies i projectes d’aquesta institució (educació, sanitat, biblioteques, comunicacions, projectes socials i científics són només algunes de les àrees de la importància d’uns anys per posar Catalunya en la modernitat del S.XX.)

__ATA.cmd.push(function() { __ATA.initDynamicSlot({ id: 'atatags-26942-601255157e997', location: 120, formFactor: '001', label: { text: 'Anuncis', }, creative: { reportAd: { text: 'Report this ad', }, privacySettings: { text: 'Privacitat', } } }); });

Fins el 24 de juny l’Antiga Fàbrica Estrella Damm ens ofereix la possibilitat de reviure l’esperit del Festival Canet Rock que aquest tornarà de nou el proper 5 de juliol amb un gran combinat de grups diversos del país.

Com podem llegir a la pàgina del Festival:
L’Antiga Fàbrica Estrella DAMM (Rosselló 515, Barcelona) acull una exposició antològica sobre el Canet Rock, comissariada pel Grup Enderrock i impulsada per Sun Music, promotora del Canet Rock 014. L’eix central de la mostra és una col·lecció d’una seixantena de fotografies, la majoria inèdites, realitzada durant les quatre edicions del festival, i completada amb un fotomaton amb els artistes programats enguany.

La direcció fotogràfica és de Francesc Fàbregas, i s’ha completat amb imatges del canetenc Oriol Arnau, l’arquitecte Pere Riera o el tècnic de so Joan Solà. A més de les imatges, s’exposen els plànols i dibuixos originals dels arquitectes Pere Riera i Dani Freixes per a les dues primeres edicions, així com fotos del muntatge. En un altre apartat es repassa l’impacte del Canet Rock tant als diaris com a les revistes que se’n van fer ressò (Vibraciones, Disco Expres, Ajoblanco…), i s’hi recullen cartells, acreditacions, entrades, il·lustracions, còmics i discos de l’època.”

[La Virreina] Centre de la Imatge de Barcelona fins el 27 de juliol ens ofereix uns dels treballs primerencs del fotògraf britànic Martin Parr. Un recorregut pel món d’una comunitat rural en total declivi.
Com es pot llegir en el programa de l’exposició:
“La Virreina Centre de la Imatge presenta l’exposició Els inconformistes, un retrat que el fotògraf Martin Parr (Epsom, Regne Unit, 1952) va realitzar als pobles tèxtils de West Yorkshire i els seus habitants a mitjans dels anys setanta.

Poc després de sortir de l’Escola de Belles Arts el 1975, Martin Parr es va proposar fotografiar Hebden Bridge, un petit poble del comtat anglès de Yorkshire, per documentar una forma de vida tradicional que entrava en declivi. Susie Mitchell, que es convertiria més tard en la seva esposa, es va unir a ell i va començar a escriure sobre els habitants de la zona, les comunitats rurals i una església metodista que Martin va fotografiar durant cinc anys. Entre tots dos van compondre un document excepcional que suposa una autèntica sorpresa per als amants de l’obra del fotògraf anglès i per als aficionats al format de reportatge tradicional.

El títol de la mostra fa referència a les esglésies metodistes i baptistes que caracteritzen aquesta zona de Yorkshire i defineix l’esperit independent dels seus habitants. Amb les seves fotografies, Martin Parr documenta la vida quotidiana dels treballadors de les fàbriques tèxtils, els miners de les mines de carbó, els grangers de les muntanyes i els criadors de coloms.

L’exposició, que reuneix 75 fotografies en blanc i negre que el fotògraf anglès va realitzar a Hebden Bridge, Crimsworth Dean i altres pobles de West Yorkshire entre 1975 i 1980, es podrà visitar a La Virreina Centre de la Imatge fins al pròxim 27 de juliol.

Martin Parr és una figura clau del món de la fotografia reconegut per la seva brillant sàtira de la vida contemporània. Autor de prop de vuitanta llibres de fotografia, inclosos Common Sense (2002), Our True Intent Is All for Your Delight (2003), i Life’s a Beach (2013), les seves obres es troben a les col.leccions de museus d’arreu del món, com al Getty Museum de Los Angeles, el Museum of Modern Art de Nova York (MoMA) i la Tate Modern de Londres.”

Al Palau Robert de Barcelona fins el 31 d’agost podem trobar una exposició de fotografies de Zed Nelson.

És utòpic voler tenir un cos perfecte?

Nelson reflexiona:
“He viatjat molt, i m’he adonat que no només els llocs començaven a semblar tots iguals, sinó que les persones també s’assemblaven cada cop més entre elles”

L’exposició reflexiona sobre les conseqüències de la indústria de la bellesa, una indústria globalitzada que factura molts milions de dòlars a l’any. El culte al cos ja s’ha convertit en una nova religió.
Vivim immersos en una societat que reivindica i idealitza la joventut. La promesa de la millora física s’alimenta amb campanyes publicitàries i a través de mitjans de comunicació occidentals amb motivacions comercials que mostren uns cànons de bellesa cada cop més restringits.

Nelson també destaca: com que els nostres referents són cada cop més joves i més idealitzats, ens fa tanta por envellir que aquest intent de preservar la joventut ens genera una obsessió pel cos. Com que vinculem l’autoestima a la nostra imatge, les conseqüències psicològiques i emocionals que això comporta són molt complexes.

El CCCB ens ofereix fins el 7 de setembre un recorregut pel món fantàstic dels creadors i artistes STAREWITCH, SVANKMAJER i els GERMANS QUAY, pioners i artífex del món de l’animació.

Com diu el programa de l’exposició: “Metamorfosis és llibertat. Llibertat extrema de la creació entre el somni i la realitat, de la intuïció, de la imaginació, de la infància com a actitud vital. Per primera vegada, l’obra, les pel·lícules, el gabinet de curiositats, el món i les visions fantàstiques de Jan Svankmajer, els germans Quay i Stanislaw Starewicz, reunits en una sola exposició.

Podem controlar el temps? Hem interioritzat els dispositius de vigilància que un dia van pertànyer a les fàbriquees i que ara ja s’han instal·lat a tota la societat? Ens en podem escapar?
Al Caixaforum Barcelona una sèrie d’instal·lacions artístiques d’artistes contemporanis dins el marc d’exposicions temporals “Comisart – noves mirades sobre la col·lecció La Caixa” ens ofereix la possibilitat de reflexionar sobre el control del temps com a tema artístic.
Segons el programa de mà de Caixaforum:” Aquesta exposició rastreja formes de pensament artístic que operen a contracorrent dels models temporals prefixats. A partir de les obres de la col·lecció La Caixa, la mostra presenta el treball de deu artistes que posen en suspens l’economia del temps capitalista i ens conviden a interrogar-nos sobre la dimensió íntima i afectiva que prenen els nous mecanismes de control dins l’àmbit del treball.”
Fins 24 d’agost.