Sebald [Les variacions de]

Imatge d'un cartell de Sebald al CCCB

Imatge d’un cartell de Sebald al CCCB

Redescobrir el món i el pensament d’un escriptor com W.G.Sebald a través de la seva pròpia obra però sobretot a través de la mirada d’altres artistes contemporanis és una aposta suggerent del CCCB.

Confesso que en sabia ben poc d’aquest autor però l’exposició del CCCB és una invitació al visitant a llegir o rellegir o almenys intentar buscar alguna dada més que ens permeti copsar tota la profunditat d’un autor per molts encara per descobrir.

Imatge de l'exposició de Sebald al CCCB

Imatge de l’exposició de Sebald al CCCB

Però realment…qui va ser W.G.Sebald?

(text extret de: Viquipèdia – W.G.Sebald)

Winfried Georg Sebald (en general conegut com a W. G. Sebald; Wertach, Tercer Reich, 18 de maig de 194414 de desembre del 2001 a Norfolk, Regne Unit) va ser un escriptor alemany i un Teòric de la Literatura.

W. G. Sebald va néixer el 18 de maig del 1944 a Wertach, Baviera, als últims temps de l’Alemnya nazi.

El 1966 va acabar els estudis de Literatura a la Universitat de Fribourg prop de la zona francòfona de Suïssa i va obtenir la Licence des lettres. El mateix any va emigrar a Anglaterra, on es va casar amb la seva parella des de l’escola. El 1976 es va traslladar amb la seva dona i la seva filla a una casa parroquial victoriana (The Old Rectory), on van començar un ampli jardí anglès de flors.

El 1968 va presentar la seva tesi de màster sobre Carl Sternheim. Tot seguit va treballar com a professor a la Universitat de Manchester; durant un any també va fer classes a l’internat privat suís Institut auf dem Rosenberg a Sankt Gallen. A partir del 1970 va donar classes a la Universitat d’East Anglia a Norwich i es va doctorar el 1973 amb un treball sobre Alfred Döblin. El 1986 va obtenir l’habilitació a la Universitat d’Hamburg amb Die Beschreibung des Unglücks. El 1988 va esdevenir professor de Literatura Alemanya Moderna a la Universitat d’East Anglia.

Sebald va morir el 14 de desembre del 2001 com a conseqüència d’un accident de cotxe. La tomba es troba al cementiri de St. Andrew’s (Framingham Earl, Norfolk NR14) a Poringland, Norwich, Norfolk.

Rebutjava els seus noms propis Winfried i Georg. Winfried era per ell un “nom del tot nazi“; per a la seva família, les seves germanes i els seus amics es deia “Max”, com també s’anomenava a si mateix.

L’unia una forta amistat amb l’escriptor Michael Hamburger. Aquest va traduir gran part de la obra de Sebald a l’anglès.

L’obra literària de Sebald va començar a produir-se a partir de finals dels anys 80 del segle XX. Mentre que a Alemanya se’l va començar a conèixer tan sols a partir dels anys noranta, va ser molt conegut al Regne Unit, els EUA (on Susan Sontag en va ser una important defensora), i més tard a França. Avui dia Sebald és un dels autors alemanys més discutits.

Molts dels seus textos es caracteritzen per un to melancòlic. En ells és molt important la pregunta sobre el significat i la funció del record i la memòria.

Imatge del rètol de l'exposició de Sebald al CCCB

Imatge del rètol de l’exposició de Sebald al CCCB

LES VARIACIONS DE SEBALD

fins el 26 de juliol de 2015

(text extret de la pàgina del CCCB: Les variacions de Sebald)

El CCCB organitza l’exposició «Les variacions Sebald», en què l’escriptor alemany, autor d’alguns dels llibres fonamentals del nostre canvi de segle, es convertirà en el fil conductor d’una interrogació sobre la història del segle xx i les seves projeccions en el segle xxi.  W.G. Sebald segueix als llimbs. La seva mort prematura en un accident de cotxe el 2001, en el moment que la seva obra començava a ser molt apreciada, el va canonitzar, però no s’ha deixat embalsamar, ni ha desaparegut. Sebald segueix ben viu. Els seus llibres continuen trobant lectors perquè les preguntes que proposaven no han trobat respostes definitives. Sebald no deixa d’interrogar-nos sobre la memòria, la història, la literatura, l’art, la contemporaneïtat.

El projecte es postula com un assaig visual i textual que recull la veu de l’autor i d’altres creadors en àmbits diversos, i que persegueix Sebald, el comenta, el prolonga i el fa sortir de si mateix per crear en companyia seva propostes noves.  L’exposició  mostra obres dels següents artistes: Carlos Amorales, Mariana Castillo Deball, Simon Faithfull, Andrea Geyer, Núria Güell, Susan Hiller, Josiah McElheny, Trevor Paglen, Fernando Sánchez Castillo, Taryn Simon, Jan Peter Tripp,  Guido Van der Werve,  Jeremy Wood.  I la col·laboració dels següents escriptors:  Piedad Bonnett, Jorge Carrión, Julià de Jòdar, Reinaldo Laddaga, Valeria Luiselli.

La seva obra, escrita en l’alemany de la seva infantesa, nostàlgica, evocadora, híbrida d’imatge i text, híbrida també de literatura de viatge, novel·la i assaig, autobiogràfica però interessada en la història col·lectiva, profundament poètica, explora la major part dels grans temes del segle xx: les migracions, la memòria individual, els discursos històrics, la violència política, el trauma, la figura de l’autor, el viatge, el turisme, els mapes mentals, la intertextualitat, l’arxiu, el documental i l’art i la literatura com a instruments ètics de restitució.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: