Les mirades de Sophie Calle

Sophie Calle a La Virreina.

Sophie Calle a La Virreina.

[La Virreina] Centre de la Imatge de Barcelona ens ofereix la mostra Modus Vivendi per apropar-nos a l’obra de la fotògrafa francesa Sophie Calle. Fins el 7 de juny és una oportunitat per endinsar-nos en alguns muntatges fotogràfics on l’artista intenta mesclant altres suports com el text interactuar amb el visitant per fer-lo reflexionar entorn l’emoció o els sentiments que s’amaguen rere algunes imatges. La mostra se centra en dos grans àmbits: fotografies a persones cegues i les diferents interpretacions que fan  diferents persones d’una carta que va rebre l’artista.

Segons la informació de la pròpia mostra de La Virreina en destaquem:

“En la diversitat de vivències de l’artista durant quatre dècades, es fa palesa la seva relació amb els altres i amb ella mateixa; és a dir, la seva intenció de construir la mirada i d’autoconstruir-se. Les seves obres no han deixat de fer-se en primera persona. D’altra banda, la relació amb l’altre, amb els altres, també queda implícita en aquesta recerca de la bellesa i de l’art en els seus diferents vessants.”

És una proposta interessant i recomenable.

 

Redescobrir Maria Lassnig

Maria Lassnig in New York, 1968

Maria Lassnig in New York, 1968

La Fundació Antoni Tàpies de Barcelona ens ofereix fins el 31 de maig la possibilitat de redescobrir algunes de les obres més personals de l’artista austríaca Maria Lassnig.

Qui fou Maria Lassnig?

Maria Lassnig (8/09/1919, Kappel am Krappfeld, Carinthia -6/05/2014, Viena, Austria) Fou una artista visual coneguda pels seus autoretrats i per la seva teoria de “la consciència corporal”.

Va ser la primera artista femenina en guanyar el Premi Estatal de Grand Austria el 1988. Va viure i es va dedicar-se a donar classes d’art a Viena bona part de la seva vida, del 1980 fins a la seva mort el 2014.

—————-

Autoretrats on el seu propi cos i el dels objectes i animals hi són presents. Dibuixos, pintures, aquarel·les i altres materials, material inèdit provinent del seu propi estudi.

L’estètica crua i al mateix temps molt humana d’alguns quadres pot recordar a Lucian Freud. Són impactants i directes.

Tota la informació de l’exposició a l’enllaç Maria Lassnig -de la Fundació Tàpies

En destaquem el següent fragment:

L’exposició de la Fundació Antoni Tàpies deixa de banda el període dels “ismes”, tal com els anomenava Maria Lassnig [2] —surrealisme, tachisme, informalisme, i les influències alemanyes i parisenques dels anys formatius—, per concentrar-se en el treball creat a partir de la dècada de 1970 i durant l’estada a Nova York, quan el concepte de “consciència corporal” va arribar a la seva màxima expressió, acompanyat dels seus escrits i pel·lícules d’animació. Maria Lassnig va escriure: “Només m’haig de protegir parcialment del món exterior, és a dir, que si m’assec davant d’una taula amb pomes, la veig realment i la pinto, només hi intervinc com una mena de tenalles de ferro que penetren en la taula òptica com omòplats emocionals”.

1 passeig per l’escultura espanyola dels S.XX – XXI

Leiro, Francisco: Lázaro 11 2014 maderas de pino marítimo y xatova 65 x 60 x 18 cm

Leiro, Francisco: Lázaro 11
2014
maderas de pino marítimo y xatova
65 x 60 x 18 cm

A Barcelona gaudim de bones galeries d’art. Hi ha carrers com Consell de Cent o Enric Granados que s’hi troben algunes de prou interessants.

És el cas de la galeria Marlborough al carrer Enric Granados que fins el proper 9 de maig exposa una mostra singular de peces representatives d’artistes espanyols tots absolutament rellevants i imprescindibles en la història de l’art espanyol i més concretament en l’àmbit de l’escultura del S.XX i S.XXI.

Enllaç a +info:Escultura Española. Siglos XX – XXI

Hi trobem per ordre alfabètic:

Sergi Aguilar, Andreu Alfaro, Eduardo Chillida, Martín Chirino, Antoni Clavé, José de Creeft, Franciso Durrio, Pablo Gargallo, Julio González, Francisco Leiro, Antonio López, Joan Miró, Blanca Muñoz, Juan Muñoz, Pablo Picasso, Jaume Plensa, David Rodríguez Caballero, Antoni Tàpies, Manolo Valdés i Ramon Vinyes.

Les galeries d’art són una forma alternativa i complementària dels museus de veure també bon art i de forma gratuïta.

 

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.