Cara a cara o l’univers del retrat

Retrat de Toni Catany extreta de www.galeriasdeartebarcelona.com

Retrat de Toni Catany
extreta de http://www.galeriasdeartebarcelona.com

La Fundació Foto Colectania ens ofereix fins el 13 de febrer de 2016 una nova interessant retrospectiva centrada en l’univers del retrat, una tipus d’imatge que ja forma part de la història de la fotografia.

CARA A CARA. El retrat a la Col·lecció Foto Colectania

Segons el propi portal de la Fundació:

fins al 13 de febrer de 2016, la Fundació Foto Colectania mostra la força del retrat a la fotografia a través d’una selecció de més de cent obres de 48 fotògrafs de la seva pròpia col·lecció, algunes de les quals es presenten per primera vegada al públic. La diversitat d’aquesta selecció neix de sumar al retrat d’estudi -l’aproximació més comuna sobre aquest gènere- la instantània de la fotografia de carrer. Una llicència que permet descobrir treballs que s’acosten a la temàtica des d’òptiques tan diferents, i de vegades tan oposades, com la racionalitat, el control, la complicitat, l’espontaneïtat o l’atzar. El retrat està contemplat a vegades com un enfrontament en què el fotògraf ha de vèncer, com és el cas d’Humberto Rivas; altres vegades com un procés de seducció, com en les fotografies de Leopoldo Pomés; o una experiència tan intensa com entrar en estat de trànsit. Aquest últim és el cas d’Alberto García-Alix que en paraules pròpies descriu: “A mi, les fotos que realment m’agraden són les que faig quan estic en trànsit. Si no he viscut aquest trànsit, si la sessió ha sigut anodina, les fotos podran resultar bones, però no tindré la sensació d’haver-les fet “.

“L’exposició “Cara a cara” no pretén ser un recorregut pel gènere del retrat en la fotografia, però sí que vol mostrar exemples destacats de fotografia espanyola i portuguesa des dels anys cinquanta fins a l’actualitat a través de la col·lecció de la Fundació Foto Colectania.”

Distinció. Un passeig per un segle de fotografia de moda

Pep Àvila. L'estàtua del Fòrum,

Pep Àvila. L’estàtua del Fòrum,

El Museu del Disseny de Barcelona fins el 27 de març de 2016 ens ofereix la possibilitat de fer un interessant passeig de tot un segle a través de les millors fotografies de moda i de destacats fotògrafs que s’hi han dedicat.

Segons el Museu del Disseny:

Distinció. Un segle de fotografia de moda

“L’exposició té com a punt de partida la col•lecció de fotografia de moda del Museu del Disseny que comprèn 38 autors amb un total de 464 fotografies de diferents dimensions, d’entre 1903 i 2013.

La fotografia de moda és el principal mitjà de difusió de la moda del segle XX i un element més del sistema de la moda. Es tracta d’imatges generalment fetes per encàrrec i destinades a ser publicades als editorials de les revistes de moda, o bé per una campanya de comunicació d’una marca, d’un dissenyador o d’una empresa de moda.”

Dues imatges del World Press Photo 2015 al CCCB

Malin-Fezehai1El CCCB des de fa més de deu anys acull una mostra de les fotografies guanyadores del certàmen internacional World Press Photo.

La onzena edició de l’exposició internacional World Press Photo, organitzada per la Fundació Photographic Social Vision i el CCCB, recull les 134 guanyadores.

Sovint moltes fotografies són un reflex de diferents temàtiques de molta actualitat sota la mirada del fotoperiodista atrapar-nos un instant i fins i tot algunes imatges emocionar-nos.

Lluny de la voràgines de les fotos impactants dels temes més sagnants del planeta, la foto guanyadora és una escena sorprenentment  íntima.

 

imatge extreta de: ecodiario.eleconomista.es

imatge extreta de: ecodiario.eleconomista.es

Les temàtiques socials tenen un gran pes ne la mostra com la foto que encapçala l’apunt d’unes parelles africanes (d’Eritrea o Etiòpia) celebrant el seu casament.

És curiós, positiu i interessant que una foto tan personal i íntima que contrasta tant amb la resta de temàtiques del certàmen sigui la més valorada i no he pogut evitar fer-ne un apunt. Com diu l’apunt que li dedica “ecodiario.eleconomista”: “En esta edición se ha reconocido además al fotógrafo danés Mads Nissen, que ha retratado a una la pareja homosexual formada por Joan y Álex, compartiendo un momento de intimidad en su apartamento de la ciudad rusa de San Petersburgo, y que ha ganado el World Press Photo en modalidad fotografía.

La vida para lesbianas, gays, bisexuales y transexuales (LGBT) es muy difícil en Rusia, donde las minorías sexuales deben afrontar discriminación legal y social, acoso e incluso ataques violentos y crímenes por parte de algunos grupos nacionalistas y religiosos.”

La nota millorable de cada any és en determinats dies la massificació i la inevitable cua per veure la mostra. La massificació de visitants fa que no sempre sigui fàcil ni còmode gaudir adequadament del visionat de les imatges. És el preu de l’èxit d’una exposició que per diferents motius atrapa a molts visitants i on enguany un servidor reconeix que hi hagut imatges d’altres edicions que m’han impactat, sorprès o emocinat molt més que aquest any. Tot i així, sempre és un certàmen interessant.

1 foto de l’any passat en el blog instants del temps

 

 

 

Dibuixar Versalles – Le Brun al Caixaforum Barcelona

Le-Brun

Certament la figura de Charles Le Brun (1619 – 1690), almenys per un servidor, era una totalment desconeguda. Molt lligada al regnat de Lluís XIV que va decidir traslladar la cort de França de París a Versalles, indret on l’artista va ser el responsable de planificar el famós Palau.

L’actual conveni de col·laboració entre el Musée du Louvre i l’Obra Social “La Caixa” a través dels seus Caixaforums, han donat en els darrers mesos l’oportunitat de veure excel·lents exposicions que en altres circumstàncies seria impensable que determinats materials i temàtiques poguessins ser exposades a Catalunya i a l’estat espanyol.

Pels amants de l’art és una exposició molt interessant i totalment única i excepcional, però no ens enganyem, és una mostra que pel fet de mostrar materials menys populars sota una mirada més tècnica com poden ser els cartons preparatoris per les grans escenes i decoracions de les sales del palau versallesc; fa que a priori no sigui una mostra que pugui atraure un públic massiu.

Tot té un punt didàctic per entendre a través dels cartons preparatoris el procés de treball de l’artista.

Hi ha un video molt interessant i recomenable, que hauria de ser de visionat obligatoris pels estudiants d’art, que explica pas a pas tot el minuciós i delicat procés de restauració de les peces que s’exposen.

Una oportunitat per veure un material que habitualment no s’acostuma a exposar fora del Louvre.

Dibuixar Versalles – Charles Le Brun

On? Caixaforum Barcelona

Fins quan? Fins el 14 de febrer de 2016 

D’Andratx al món. Un viatge a les lletres i mons de Porcel

Baltasar-Porcel-exposicion-Palau-Robert_TINIMA20151116_0370_5

Redescobrir la figura del desaperagut escriptor mallorquí Baltasar Porcel a través dels seus móns descrits en les seves obres de ficció i no ficció és un interessant exercici que ens planteja la retrospectiva que li dedica el Palau Robert de Barcelona.

Imatge extreta de google imatges- mitjà: última hora.es

Imatge extreta de google imatges- mitjà: última hora.es

Reconec haver llegit poc l’obra de Porcel més enllà dels seus articles periodístics, potser com ha passat en molts altres escriptors s’ha conegut a vegades molt més l’ombra del personatge que no tant la seva polifacètica obra. Els espais dedicats a redescobrir el seu Andratx natal em semblen fascinants plens d’històries antigues i de pirates on la mar, els perills i els fars que alertaven dels enemics els fan llibres que caldria redescobrir.

“Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona i el món.”

On? Palau Robert de Barcelona

Fins quan? Fins el 28 de febrer de 2016

El noble art de les titelles

Exposició Figures del desdoblament

En el món de les arts escèniques sovint l’anomenat teatre d’objectes o titelles s’ha vist com un art menor, quan en realitat té una gran importància històrica en les tradicions de moltes cultures. Des de la màscara africana fins el teatre d’ombres indonesi passant pels “guignols francesos” o els putxinelis catalans formen un gran apartat dins la tradició teatral que El centre d’Arts Santa Mònica n’ha decidit fer una retrospetiva i també dedicar tot un apartat a la peculiar història que les titelles han tingut a casa nostre.

“Figures del desdoblament. Titelles, màquines i fils.”

On? Santa Mònica

Fins quan? fins el 10.01.2016

Una magnífica retrospectiva per adonar-se que el món del teatre de titelles és molt més que un Art.

Article recomenat: les figures de devoció

Article recomenat 2:

A Arts Santa Mònica: desdoblament i alteritat en la figura del titella, per Damià Barbany

Actrius catalanes del S.XX

wall_big_Exposici_n__Actrius_catalanes_del_segle_XX__en_Palau_Robert_de_Barcelona

La història del teatre català no seria el mateix sense la important presència, treball, i la petjada que han deixat diferents actrius d’ahir i d’avui de l’escena catalana.

Un recorregut a través d’imatges històriques,cartells, videos i textos pel protagonisme que la veu de les dones actrius han donat al convuls segle XX.

Actrius catalanes del Segle XX

Segons Palau Robert:

“El paper destacat de la dona, tant en el teatre com en altres àmbits al segle XX, reflecteix un fenomen contemporani, una situació de canvi que és el resultat de profundes transformacions culturals El protagonisme creixent de les dones coincideix amb un moment esplendorós per a la dramatúrgia i el teatre del país.

Les actrius catalanes han representat, després de superar la condició gairebé de maniquí o d’atractiu de cartell, tots els papers de l’auca (empresàries, directores, estrelles, etc.). El teatre actual no seria el mateix sense un segle XX amb un protagonisme rellevant de les dones.

El relat expositiu porta a l’aproximació a grans actrius com ara  Margarida Xirgu, Elena Jordi, Mary Santpere, Matilde Almendros, Assumpció Balaguer, Montserrat Carulla, Carlota Soldevila, Núria Espert, Anna Lizaran, Rosa Novell, Vicky Peña, Emma Vilarasau, entre moltes altres. Aproximació que es  concreta des de diverses perspectives, que passen tant pels rols que han protagonitzat com pel record deixat a la premsa o les il·lusions i les connotacions que han representat en cada moment històric.”

On? Sala 3 del Palau Robert

Fins quan? Fins el 28.03.2016

Una curiosa exposició recomenable sobretot per aquells que gaudeixin del món escènic.

Bloc a WordPress.com.