Black Box: artesania fotogràfica de Hiroshi Sugimoto

La Fundació Mapfre de Barcelona en la seva Sala d’Exposicions de la Casa Garriga i Nogués ens ofereix fins el 8 de maig la possibilitat de passejar-nos per diverses col·leccions i treballs del fotògraf japonès Hiroshi Sugimoto multipremiat, nascut a Tokio ara fa 68 i actualment afincat a Nova York.

Sota el nom de “Black Box” la Fundació Mapfre exposa algunes de les sèries fotogràfiques més conegudes.

És una exposició molt recomanable sobretot pels qui gaudeixen de l’Art de la fotografia. I és Sugimoto és un autèntic artesà de la imatge. No utilitza cap tècnica digital, només mètodes tradicionals on destaca un gran virtuosisme tècnic.

Imatges captivadores, suggerents on destaca la sèrie de retrats de figures de cera de personalitats històriques amb una versemblança amb els personatges reals que posa la pell de gallina.

Sugimoto se’l considera un dels grans fotògrafs contemporanis amb una tècnica prodigiosa. Fins i tot el grup U2 en va utilitzar una de les seves icòniques imatges per un dels seus darrers treballs.

Hi ha imatges que recorden al vell concepte  de “la Natura morta”, gènere molt reconegut en el món de la pintura i on “el temps reposat – congelat” d’algunes obres fan recordar aquest tipus de quadres on la reflexió sobre allò volàtil o transcendent-intranscendent és molt destacable, i conviden a un cert estat de calma per veure’ns a nosaltre mateixos d’una altre manera.

Una mostra per descobrir un mestre contemporani de la fotografia.

 

Llaverias i el mar

BIBLIOTECA_ITEMS_1412_LLAVERIAS_LLORET_W_1000_Q_100

Fins l’1 de maig de 2016 a l’Espai mirador del remodelat Museu Marítim de Barcelona ofereix la possibilitat de redescobrir la vida i l’obra pictòrica de Joan Llaverias, un autor on la temàtica relacionada amb el mar és un dels eixos temàtics de la seva trajectòria.

L’exposició “Llaverias i el mar” s’enmmarca dins la commemoració del 150 aniversari del naixement d’aquest artista.

Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865-Lloret de Mar, 1938) dibuixant, pintor i membre fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. (Viquipèdia dixit)

Una oportunitat per conèixer i aproximar-se a l’obra d’aquest pintor català.

Els paisatges de Jaume Mercadé

L'art de Jaume Mercadé ens convida a viatjar a paisatges tarragonins rurals plens d'encant.

L’art de Jaume Mercadé ens convida a viatjar a paisatges tarragonins rurals plens d’encant.

L’Espai Volart de Barcelona ha iniciat aquest 2016 amb una exposició d’algunes de les obres i quadres de Jaume Mercadé.

La Fundació Vila Casas segueix amb la seva tasca de difondre i reconèixer a través dels seus múltiples espais la trajectòria artística de creadors  nostrats.

Fins el 24 d’Abril es pot visitar:

Jaume Mercadé – Paisatges construïts

Qui és Jaume Mercadé? Segons la Fundació Vila Casas:

Jaume Mercadé (Valls, 1889-Barcelona, 1967) Pintor i orfebre.

Amb uns inicis lligats al fauvisme, Mercadé s’instal·là en el noucentisme i ideà creacions impregnades d’una modernitat serena. “Paisatges construïts” recupera la seva voluntat ordenadora del paisatge, omple un buit en la nostra historiografia i aprofundeix en el relat artístic d’autors d’arreu del territori català. Jaume Mercadé es va mantenir fidel a la seva terra, Tarragona, i la convertí en el motiu dels seus traços; avui, musa i creador es confonen i s’identifiquen en un realisme de factura clàssica que ha esdevingut distintiu.

Les arquitectures i tipografies de Ramon Enrich

Segons la Fundació Vila Casas: Ramon Enrich es Grabador y pintor de paisajes teñidos por una luz enigmática y oblicua que acentúa el relieve de los elementos arquitectónicos rurales e industriales. Paisajes urbanos sin presencia humana, escenarios de una historia próxima con imágenes que nos transportan hacia un tiempo remoto.

Segons la Fundació Vila Casas: Ramon Enrich es Grabador y pintor de paisajes teñidos por una luz enigmática y oblicua que acentúa el relieve de los elementos arquitectónicos rurales e industriales. Paisajes urbanos sin presencia humana, escenarios de una historia próxima con imágenes que nos transportan hacia un tiempo remoto.

L’Espai Volart de Barcelona ha iniciat aquest 2016 amb una exposició d’algunes de les obres i quadres de Ramon Enrich.

La Fundació Vila Casas segueix amb la seva tasca de difondre i reconèixer a través dels seus múltiples espais la trajectòria artística de creadors contemporanis nostrats.

Fins el 24 d’Abril es pot visitar:

Ramon Enrich – Arquitectures, tipografies i altres volums

Qui és Ramon Enrich?

Ramon Enrich (Igualada, 1968), artista format als Estats Units —on va treballar amb David Hockney i també a l’estudi de Julian Schnabel—, erigeix hàbitats arquitectònics, compactes i urbans amb traços hereus del cubisme i una gamma cromàtica vibrant. D’aparença inacabada, les seves creacions evoquen espais de l’antiguitat i anticipen escenaris de grans esdeveniments històrics. Hi ha influències de Mies van der Rohe i Mondrian en el seu treball i una aposta pel minimalisme de la forma en la reproducció de no-llocs que caracteritzen el nostre temps.

Una exposició amb quadres que ens transporten a altres temps.

Natures mortes al MNAC

 Tomás Hiepes, Quatre natures mortes circulars, c. 1649. Un format innovador per a la pintura espanyola de mitjan segle XVII són les natures mortes on un paisatge atmosfèric serveix de teló de fons per a fruites i verdures. Derivats del món flamenc i italià, foren usuals en els anomenats bodegons de temporada, vinculats a les estacions de l’any.


Tomás Hiepes, Quatre natures mortes circulars, c. 1649. Un format innovador per a la pintura espanyola de mitjan segle XVII són les natures mortes on un paisatge atmosfèric serveix de teló de fons per a fruites i verdures. Derivats del món flamenc i italià, foren usuals en els anomenats bodegons de temporada, vinculats a les estacions de l’any.

Un servidor confessa haver visitat tres cops aquests petita exposició temporal al MNAC. Potser la meva percepció em diu que és una exposició que estranyament està passat desapercebuda.

El gènere de “la natura morta” ha estat molt present en diferents etapes de la història de l’art i és concretament de la pintura. És una exposició que convida a contemplar les obres sense presses perquè sota l’aparença senzilla d’un “bodegó” s’amaga un gran treball tècnic ple de detalls.

Fins el 28 de febrer hi ha temps per visitar la mostra:

“Incòlume. Natures mortes del Segle d’Or”

Retrats romànics d’Amèrica Sanchez

retrats romànics

Es poden fer retrats amb una mirada actual de l’observació dels murals de l’art romànic del MNAC?

El dibuixant America Sanchez demostra que es possible després d’observar-los i dibuixar-los.

L’Espai educArt del MNAC acull fins el 28 de març una mostra d’aquests sorprenents dibuixos. Una petita exposició molt curiosa i gratuïta dins del mateix Museu Nacional.

Tota la informació a:

America Sanchez. Retrats romànics. Tintes sobre paper

L’art de Mariscal

Mariscal

Fins el 13 de febrer la Galeria Ignacio de Lassaletta ofereix una curiosa exposició amb algunes obres del dibuixant i dissenyador Javier Mariscal.

Com diu Time Out:

Exposició amb dibuixos d’aquest polifacètic dibuixant i dissenyador, que es mou entre l’obra artística i el treball en equip, del dibuix a l’interiorisme, del còmic a l’arquitectura.

Es poden veure alguns dibuixos del film animat “Chico & Rita”, que sense cap mena de dubte una de les fites de la seva trajectòria.

 

Bloc a WordPress.com.