Descobrir Vivian Maier

f8e44bb6f03cf4c58a81ef5bafa1ce9c

Fins el 10 de setembre l’espai d’exposicions de la Fundació Foto Colectania ens ofereix la possibilitat de descobrir algunes de les imatges més singulars de la fotògrafa americana Vivian Maier.

Fotografies de carrer espontànies basades en la seva pròpia experiència.

Segons Foto Colectania:

L’exposició “Vivian Maier. In Her Own Hands”, produïda per diChroma Photography i comissariada per Anne Morin, reuneix fotografies tan en blanc i negre com en color, que majoritàriament van ser revelades recentment per l’arxiu de Maloof i que mostren escenes de carrer de les ciutats de Nova York i Chicago al llarg dels anys 1950 a 1980. El llenguatge fotogràfic de Maier és la seva pròpia experiència visual basada en una observació discreta i silenciosa del món que l’envolta. Les seves escenes capten de manera espontània les singularitats de l'”Amèrica urbana” de la segona meitat del segle XX amb un gran sentit de la composició, de la llum i de l’entorn, mostrant una gran habilitat per comunicar tant l’humor com la tragèdia. L’obra de Vivian Maier ja ha quedat inscrita en la història de la fotografia del segle XX, al costat de grans noms de l’anomenada Street Photography, com Helen Levitt, William Klein o Garry Winogrand.

On? Fundació Foto Colectania

Fins? el 10 de setembre de 2016

+info: Vivian Maier. In her own hands

Anuncis

L’aventura d’aquell jove reporter belga al Tibet

expo_tintin_al_tibet_paret_principal_full_gallery

Fins el 2 d’octubre de 2016 el Museu d’Història de Catalunya ens ofereix una exposició centrada amb tot l’univers que va acompanyar una de les entregues més personals i emblemàtiques de la sèrie d’aventures de Tintín del dibuixant belga Hergé.

L’exposició repasa la part històrica que va inspirar a Hergé el còmic “Tíntin al Tibet”.

Com indica la pròpia pàgina del propi Museu:

El 3 de juny de 1950, una expedició francesa encapçalada per Maurice Herzog va assolir l’Annapurna, el primer cim de més de 8.000 metres conquerit per l’home. L’èpica ascensió va inspirar a Hergé a l’hora de crear Tintín al Tibet, un dels títols més personals de la seva col·lecció. Reviurem l’aventura del jove reporter al país de l’Himàlaia i retrem homenatge tant a l’expedició d’Herzog com a les successives expedicions catalanes dels anys 1974, 1984 i 1987.

La convicció en l’assoliment d’un somni, l’alternança entre l’esperança i la desesperació, així com la descoberta i fascinació per la cultura tibetana, són alguns dels trets que posa de relleu aquesta exposició.

Tintín al Tibet és el treball més personal d’Hergé. En aquell moment, l’autor patia una forta crisi espiritual i la seva creació va constituir una veritable teràpia introspectiva. Hergé ens mostra la part més humana i trascendent de Tintín alhora que dóna via lliure a la seva fascinació per Orient. Des de la seva publicació en el 1958, es calcula que s’han venut més de 250 milions d’àlbums arreu del món, en mes de cent idiomes. El 1965, apareix l’edició catalana, traduïda per Joaquim Ventalló. La publicació del llibre coincideix amb la fugida del Dalai-lama cap a l’Índia, fugint de la repressió xinesa. Una qüestió que, més de mig segle després, continua d’actualitat. 

Una curiosa exposició tant pels amants de Tintín com pels qui els agrada endinsar-se en altres cultures.

On? Museu d’Història de Catalunya

Fins? Fins el 2 d’octubre de 2016

+info: “L’aventura d’aquell jove reporter belga al Tibet”

Caricatures de la Barcelona vuitcentista

caricaturesmarès

Fins el 25 de setembre de 2016 el Museu Frederic Marès ofereix una exposició temporal de caricatures de personatges il·lustres de la Barcelona del S.XIX. Aquesta exposició és fruit de la donació de Joaquim de Nadal a partir de les obres de l’artista Josep Parera (1828? – 1902)

Segons informa l’ICUB:Caricatures225

Després d’uns orígens incerts, l’any 1866 Josep Parera esdevingué pintor de cambra d’Isabel II d’Espanya i tres anys més tard, i requerit per l’infant d’Espanya Sebastià Gabriel de Borbó, es traslladà a la localitat occitana de Pau. En qualitat de pintor i conseller de l’infant, es desplaçà a Itàlia, on residí fins al 1882, any del seu retorn a Barcelona. Tot i que mantingué una fidelitat al gènere del retrat a l’oli i al pastel, es van convertir en un notable caricaturista de personatges catalans de l’època, gènere en el qual assolí una extraordinària qualitat. N’hi ha una sèrie molt àmplia i important a l’antiga col·lecció de Joaquim Maria de Nadal, i a Itàlia també existeixen d’ell grans caricatures diverses referents als principals noms del Rissorgimento, que han estat objecte d’algunes exposicions destacades allà.

Caricatures de la Barcelona vuitcentista és una exposició que ens evoca la Barcelona del segle XIX a partir d’una cinquantena de caricatures de personalitats rellevants de la segona meitat d’aquell segle, executades per Josep Parera i Romero (Almeria, 1828? – Barcelona, 1902), un artista tan singular com desconegut, i donades recentment al Museu per Joaquim de Nadal. Una galeria de caricatures de personatges que evoquen la Barcelona que es transforma de ciutat emmurallada a la ciutat moderna de l’Eixample.

On? Museu Frederic Marès

Fins? El 25 de setembre de 2016

+info:Caricatures de la Barcelona Vuitcentista

+info exposició temporal Museu Marès – Caricatures de la Barcelona Vuitcentista

 

Les flors del faraó

flors-cartel

Fins el 25 de setembre de 2016 al Palau del Lloctinent, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó s’hi pot visitar l’exposició “Les flors del faraó”.

No cal dir que és totalment recomenable la visita del pati del Palau del Lloctinent, un pati noble i senyorial ple d’encant al bell mig del barri gòtic al costat de la Catedral i del Museu Marès.

L’exposició va ser inaugurada en motiu del 28è Congrés Internacional de Papirologia.

Segons la pròpia informació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó:

“Un viatge pel Nil a través dels seus papirs” que aplega una selecció d’unes 70 peces de les col·leccions de l’abadia de Montserrat i de l’Arxiu Històric dels Jesuites de Barcelona per a fer un recorregut per l’antic Egipte, de la Biblioteca d’Alexandria a Tebas.”

On? Arxiu Corona d’Aragó – Palau del Lloctinent

Fins? El 25 de setembre de 2016

+info: “Les flors del faraó” 

 

Sorprèn-me! de Philippe Halsman

Halsman

Potser per Philippe Halsman no us sonarà molt però si doneu un cop d’ull a algunes de les seves obres, algunes convertides en portades icòniques de la no menys icònica revista nordamericana Life segur que us comença a sonar.

En les darreres temporades el món de la fotografia i alguns del seus grans noms formen ja part de la programació d’alguns centres d’exposicions.

Caixaforum Barcelona no n’és una excepció, i si al llarg dels gairebé 15 anys d’història hem pogut visitar algunes grans retrospectives de grans noms de la història d’aquest art com Cartier-Bresson o Sebastian Sâlgado, ara ens arriba una curiosa retrospectiva d’un dels grans noms de la fotografia nordamericana.

Halsman fou un fotògraf molt innovador i creatiu que va treballar per grans publicacions (revistes, magazins, publicitat, etc) i es va fer cèlebre per la seva manera de retratar una llarga nòmina de celebritats del moment. Podríem dir que des del seus inicis el retrat fou una de les seves especialitats.

Una de les sèries de fotografies més celebrades i que al llarg de tota una sèrie d’anys va conrear en el seu estudi fou la mítica sèrie d’imatges on personatges i personalitats del moment es deixen retratar fent un salt, algunes ja icòniques com la de l’actriu Marylin Monroe que en un primer moment va declinar la invitació a ser fotografiada per por a sentir-se (psicològicament) massa despullada. Segons Halsman el joc consistia en que els convidats a la sessió en realitar el salt es relaxaven i es desprenien de la màscara que portaven a sobre i es mostraven tal com eren amb molta més autenticitat.

Segons Halsman:

“EN UN SALT, EL PROTAGONISTA, EN UNA SOBTADA EXPLOSIÓ D’ENERGIA, SUPERA LA GRAVETAT. NO POT CONTROLAR TOTES LES EXPRESSIONS, EL GEST A LA CARA I ELS MÚSCULS DELS SEUS MEMBRES. LA MÀSCARA CAU. LA PERSONA REAL ES FA VISIBLE. NOMÉS CAL ATRAPAR-HO AMB LA CÀMERA.”

L’exposició del Caixaforum dividida en quatre grans àrees recull en una d’aquests apartats aquesta famosa sèrie d’imatges i també és molt destacada l’apartat dedicada a la intensa relació professional i personal que el fotògraf va mantenir amb el pintor Salvador Dalí que va donar com a fruit algunes sèries de fotos molt conegudes, fins i tot recollides en format llibre.

Totes les imatges desprenen una gran creativitat però les més divertides sense cap mena de dubte són les que fan referència a l’àmbit personal i familiar com les felicitacions d’any nou plenes d’ironia i humor que la família Halsman enviava amb dona i filles incloses als seus amics i i familiars.

Una exposició curiosa, entretinguda, original, divertida, diferent i molt recomenable.

On? Caixaforum Barcelona

Fins? 6 de novembre de 2016

+info a: Sorprèn-me! Philippe Halsman

articles:

         -Vilaweb

   – Time Out

Bruce Davidson a Barcelona

Davidson

La Fundació Mapfre ens ofereix la possibilitat de resdescobrir algunes de les sèries de fotografies més destacades de la trajectòria del fotògraf nordamericà Bruce Davidson. Rera les imatges, algunes ja icòniques del propi artista s’amaga una sensibilitat molt especial en temàtiques socials que s’han convertit en un excel·lent testimoni de la història recent dels EE.UU.

En blanc i negre i utilitzant diverses tècniques i càmares segons l’època i el projecte, la seva mirada és única ja que ha conseguit convertir algunes imatges en iconogràfiques del seu temps.

Només per tot això val la pena visitar la retrospectiva que hi ha ubicada en la sala d’exposicions de la Casa Garriga i Nogués de Barcelona.

Segons la Fundació:

Las series que se muestran en la exposición nos desvelan la  mirada humanista de Bruce Davidson. Las personas son el centro de su fotografía y el artista nos presenta diversas realidades en distintos países. Las tensiones sociales en Inglaterra, los mineros de Gales, las bandas callejeras de Brooklyn, la lucha de los derechos humanos en Estados Unidos o la dureza de la vida en Harlem son algunos de sus temas. Su obra es el reflejo de un compromiso ético ante las duras realidades de entornos precarios y vulnerables en los que se desenvuelve la existencia cotidiana de las personas fotografiadas.

Molt recomenable.

On? Fundació Mapfre – Sala d’Exposicions – Casa Garriga i Nogués de Barcelona

Fins el 28 d’agost de 2016

+info a Bruce Davidson – Fundació Mapfre

De Mur a mur

capcalera_web_mur_0

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens ofereix la possibilitat fins el 25 de setembre de visitar una nova i interessant mostra que incideix en l’art més efímer del grafit i de la  pintada reivindicativa dels temps de la transició.

Segons l’Arxiu:

De mur a mur és una exposició de fotografies de pintades als murs de Barcelona realitzades entre 1974 i 1977. Es tracta d’una selecció de les imatges del llibre Pintades. Barcelona: de Puig Antich al Referèndum editat per l’editorial barcelonina La Gaya Ciencia (1977), amb textos de Jaume Rodri i fotografies de Felix Camprubí, Lluís Crusellas, Joan Fontcuberta, Eusebi Gonzàlez, Siso Mitjanas, Josep Moliner, Miquel Moix, Lluís Muñoz,  Salvador Obiols, Ramon Pi, Enric de Santos, Manel Úbeda,  Raul Vendrell i Cristina Zelich, integrants del grup Foto FAD, la Secció de Fotografia del Foment de les Arts i el Disseny. Aquestes imatges constitueixen un registre documental de primer ordre de les vindicacions polítiques i socials de la ciutadania i de l’apoderament popular de l’espai públic als anys setanta.

On? Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Fins el 25 de setembre de 2016

+info a De mur a mur

Bloc a WordPress.com.