Negatius de vidre

L’Arxiu Històric dels TMB exposa una mostra de fotografies que ens permeten reviure el transport públic de la primera part del S.XX a Barcelona.

Segons el web de TMB:

“Els negatius de vidre van permetre millorar la qualitat de la imatge i simplificar el procés fotogràfic, ja que es va escurçar el temps d’exposició necessari de 15 minuts a poc més d’uns segons.

L’arxiu fotogràfic de la Fundació TMB compta amb un interessant fons de negatius de vidre produïts entre el 1877 i el 1940. Les imatges en paper que es van revelar aleshores a partir d’aquests negatius no els feien justícia perquè, en aquell moment, el sistema de revelatge no tenia la qualitat de les càmeres de començaments del segle XX.”

Negatius de vidre

On? Espai Mercè Sala: vestíbul de connexió de les línies L3 i L5 de l’estació de metro Diagonal.

Fins el 31.03.2020

Fine Art Igualada 2020

Enguany recuperem les paraules de l’any passat per recomanar de nou aquest festival:

Si hi ha a Catalunya un Festival dedicat íntegrament a la fotografia que destaca per qualitat i continguts molt per damunt de la mitjana i que ja comença a tenir una tradició és el Fineart d’Igualada.

Diferents espais de la ciutat s’omplen d’exposicions fotogràfiques i activitats on hi poden trobar des d’agrupacions fotogràfiques fins a fotògrafs reconeguts i consolidats.

La Fotografia entesa com un Art.

Fineart Igualada 2020

On? Diferents espais de la ciutat d’Igualada

Fins el 15.03.2020

Papanek al Museu del Disseny

Victor J. Papanek, “Estructura de jocs mòbils tetradecaèdrica” (1973-1975).

En l’àmbit de l’Art, el disseny i la Il·lustració el segle XX no seria el mateix sense els grans noms que ajuden a entendre millor la seva evolució dins la societat.

El Museu del Disseny de Barcelona ens proposa una gran retrospectiva recomenable d’un d’aquests noms que és:

Victor J.Papanek (1923-1998).

Segons el web del Museu:

“Quin ha de ser avui el rol del disseny i del dissenyador per ser veritablement útils a la societat? Aquest és un debat molt present arreu en les darreres dècades i una reflexió que ja va abordar Víctor Papanek, un dels pioners del disseny contemporani i un dels precursors més influents de l’activisme social i la sostenibilitat en el disseny. Les idees i preguntes que Papanek ja abordava durant els anys seixanta continuen sent de gran rellevància per al disseny i constitueixen l’essència del disseny crític, social, inclusiu i interdisciplinari.”

Victor Papanek: La política del disseny

On? Museu del Disseny de Barcelona

Fins 02.02.2020

Fineart Igualada 2019


Ignasi Marroyo
IMATGES D’UNA ÈPOCA
Museu de la Pell

Si hi ha a Catalunya un Festival dedicat íntegrament a la fotografia que destaca per qualitat i continguts molt per damunt de la mitjana i que ja comença a tenir una tradició és el Fineart d’Igualada.

Diferents espais de la ciutat s’omplen d’exposicions fotogràfiques i activitats on hi poden trobar des d’agrupacions fotogràfiques fins a fotògrafs reconeguts i consolidats.

La Fotografia entesa com un Art.

Fineart Igualada 2019

On? Diferents espais de la ciutat d’Igualada

Fins el 16.03.2019

Berenice Abbot a Barcelona

La Fundación Mapfre a través de la seva sala d’exposicions a la Casa Garriga i Nogués ens convida a descobrir una retrospectiva per algunes de les imatges de Berenice Abbot.

Però qui fou Berenice Abbot?

Segons ens indica el propi retrat que en fa la mateixa Fundació Mapfre, fou una fotògrafa nord-americana avantguardista i audaç que va actuar de pont entre els cercles culturals de París i de Nova York en les dècades del 1920 i del 1930. Els seus retrats d’artistes i intel·lectuals parisencs i la seva visió de les transformacions de la ciutat de Nova York constitueixen un retrat excepcional de la modernitat del segle XX.

Berenice Abbott. Pionera, moderna, audaç proposa un recorregut exhaustiu per la trajectòria de la fotògrafa nord-americana (Springfield, Ohio, 1898 – Monson, Maine, 1991). La seva obra, una de les més captivadores de la fotografia nord-americana de la primera meitat del segle XX, va fer de pont entre l’avantguarda del vell continent i la creixent escena artística de la Costa Est dels Estats Units dels anys 1920 i 1930.

L’obra d’Abbott és un reflex de la seva gran habilitat per identificar i retratar els canvis del seu entorn. En conjunt, les seves fotografies constitueixen un excepcional retrat de la modernitat del nou segle, idea sobre la qual pivota aquesta mostra.

Berenice Abbot. Retrats de la modernitat

On? Fundación Mapfre. Sala d’exposicions Casa Garriga i Nogués de Barcelona

Fins el 19.05.2019

Espais privats – Adolf Loos al Museu del Disseny

“La casa ha de plaure a tots, contràriament a l’obra d’art, que no té necessitat de complaure a ningú. L’obra d’art és un assumpte privat de l’artista. La casa no ho és.”

Adolf Loos forma part de la història de l’arquitectura i del disseny del primer terç del S.XX per haver dissenyat una sèrie d’espais arquitectònics i peces de mobiliari que a dia d’avui es consideren icòniques.

Fins el 25 de febrer el Museu del Disseny ens ofereix una interessant retrospectiva que inclou interiors de cases privades i espais comercials.

Com ens indica el web del Museu:

“L’exposició Adolf Loos. Espais privats mostra per primera vegada a Espanya una extensa mostra del treball d’aquesta figura de l’arquitectura vienesa, pioner del debat entre espais de vida pública i de vida privada. La mostra, comissariada per Pilar Parcerisas, posa en escena la revolució estètica de Loos (1870-1933) que en la Viena de 1900 es va revelar contra la Secessió vienesa, proposant una economia en la construcció arquitectònica i el disseny recuperant la columna clàssica, el revestiment i els valors tradicionals del classicisme.

L’exposició viatja al context literari, arquitectònic i filosòfic de la Viena de principis de segle XX i mostra projectes i un centenar dels objectes més significatius del mobiliari usat a les cases i apartaments de Loos. És en aquests espais interiors en els quals trobem a l’Adolf Loos més revolucionari. L’apartament constitueix l’esfera íntima, el refugi de l’individu enfront de la vida social. Valors com la intimitat, privadesa o confort troben en el disseny dels espais privats i l’ús del mobiliari domèstic de Loos un exemple de noves formes de la cultura de l’hàbitat.”

Adolf Loos – Espais privats

On? Museu del Disseny de Barcelona

Fins el 25.02.2018

Aquest 2018 Brassaï arribarà a la Fundació Mapfre de Barcelona

Brassai – The Eiffel Tower at Twilight, 1932 (Left) / Lamplighter (Right) extret del web widewalls

Aquest 2018 arrencarà amb diverses noves propostes en els museus i espais d’exposicions de Barcelona. En aquest primer apunt del 2018 ens volem fer ressò en una exposició que arribarà al febrer.

Brúixoles i fars com a blog ha tingut una especial predilecció per parlar d’aquelles exposicions centrades on l’Art, la Fotografia i autors de pes arriben a la nostra ciutat i els podem redescobrir en diferents sales.

La sala d’exposicions de la Fundació Mapfre a Barcelona a la Casa Garriga i Nogués s’ha especialitzat també en programar a la ciutat retrospectives de grans mestres de la fotografia contemporània.

A partir del 19 de febrer tindrem l’oportunitat de redescobrir algunes de les imatges sobretot de París que el fotògraf Brassaï (1899-1984) va realitzar i el van catapultar com un referent que van redefinir l’art fotogràfic.

Com ens avança el web de la Fundación Mapfre:

“El tema principal de su obra fue París, protagonista de algunas de sus imágenes más significativas y reconocidas. Captó instantes vitales del día a día de la ciudad, especialmente de su apariencia y vitalidad nocturnas, en una clara expresión de la poderosa dimensión artística de su mirada.

La capacidad evocadora de sus imágenes alcanzó un incuestionable reconocimiento que se extendió desde los círculos de la fotografía artística hasta la industria turística y los circuitos fotográficos comerciales.”

Brassaï

On? Sala Fundación MAPFRE Garriga i Nogués (Barcelona) 

del 19.02.18 fins el 13.05.18

La capsa entròpica [el museu d’objectes perduts]

El més fascinant de l’exposició “La capsa entròpica” és el mateix concepte i plantejament de l’exposició. Mostrar aquells objectes que per raons estètiques de la seva destrucció, històriques o pel seu lamentable estat degut a múltiples factors han caigut en l’oblit dels magatzems dels Museus.

Un gran calaix de sastre on diferents obres aparentment no relacionades entre sí mantenen un discurs estètic, artístics, històric que fa de l’experiència de la visita de l’exposició una interessant reflexió de com peces que han sofert autèntiques agressions o com per exemple les portes modernistes de la Casa Batlló de Gaudí que foren abandonades al carrer en ple Franquisme per posar-hi unes oficines comercials quan ningú valorava el Modernisme prenen una nova dimensió d’obres d’art.

Com ens indica el propi web del MNAC:

“Francesc Torres, artista polifacètic català, vol transformar una part del museu en una capsa entròpica fent ressaltar la seva funció preservadora. Afavorint obres majoritàriament dels segles XIX i XX seleccionades de la col·lecció del museu, Torres explora la col·lisió entre la història i la cultura reflexionant, al mateix temps, sobre la naturalesa dels museus.”

“L’estructura del projecte s’estendrà com un paisatge construït a base de fragments, uns literals i altres analògics, que mostraran la lluita constant de la preservació contra el resultat de tot tipus de destrucció: el pas del temps, fenòmens naturals, guerres, intolerància religiosa i antireligiosa, ètnica o política, plans urbanístics radicals o violència econòmica.”

Francesc Torres. La capsa entròpica [El museu d’objectes perduts]

On? MNAC

fins 14.01.2018

Ramon Pichot al MNAC

En els darrers temps diferents espais museístics com és el MNAC han decidit recuperar noms de la pintura i l’art català, sobretot del S.XX, que per diferents raons no havien tingut l’oportunitat de ser revisats en perspectiva en una exposició retrospectiva i en molts casos havien caigut en l’oblit.

Arriba el torn de recuperar l’obra del pintor Ramon Pichot que a mig camí del S.XIX i principis del S.XX va generar una obra que s’enmarca entre les corrents modernistes i les noves corrents artístiques de principis del S.XX. El que més sorprèn, com altres artistes de l’època, és el tractament precís i preciós dels colors i tonalitats tant vius de cadascún dels quadres.

Com ens ens indica l’espai web del MNAC:

La seva obra va anar evolucionant des del modernisme inicial fins al decorativisme de la segona dècada del segle XX, i es va caracteritzar especialment pel tractament i la preeminència del color. Tres escenaris el van marcar al llarg de la seva trajectòria artística: Barcelona, París i Cadaqués, i, temàticament, es va moure entre les escenes de gènere, els retrats, el paisatge de Cadaqués i el tipisme hispà.”

Ramon Pichot. D’Els Quatre Gats a la Maison Rose

On? MNAC

Fins el 21.01.2018

 

L’infern segons Rodin

La Fundació Mapfre exposa sota el títol “L’infern segons Rodin” fins el 21 de gener de 2018 una exposició d’escultures i materials d’Auguste Rodin (1840 -1917) que exploren el camí de la creació artística en l’obra que va marca la seva vida que fou el projecte de “La porta de l’infern”.

El gran interès de l’exposició es entendre com algunes escultures icòniques com “el pensador” que ja formen part de la història de l’Art van formar inicialment part d’un gran projecte que fou “La porta de l’infern” per un centre d’Art.

Com ens indica la pròpia pàgina de la Fundació:

“Aquesta exposició aplega una centena d’escultures i cap a trenta dibuixos, que rarament s’han exposat, així com diverses maquetes i models que permeten seguir el procés creatiu de l’escultor i l’evolució que la Porta va anar patint al llarg dels anys. Considerada com l’obra central de la carrera de l’escultor francès, que hi va treballar durant més de vint anys, aquesta obra monumental ofereix una visió espectacular de l’infern, febril i tempestuosa, però també sensual i evocadora.”

És una oportunitat única per veure material i dibuixos que rarament s’han exposat.

L’infern segons Rodin

On? Casa Garriga Nogués – Fundació Mapfre – Barcelona

Fins el 21.01.2018

També podeu llegir l’apunt que hem dedicat en el blog Pessics d’ànima i poetes del món parlant de la influència de Baudelaire amb Rodin

 

La bellesa i els monstres – El món d’Ismael Smith

El MNAC està realitzant els darrers anys una valuosa tasca de recuperació i reinvidicació d’artistes catalans (Lluïsa Vidal,  Xavier Gosé, Torné Esquius) contemporanis del segle XX que per diferents motius havien quedat en l’oblit però que van ser destacats en el seu moment i es mereixen tenir el seu reconeixement.

Com ens indica el propi portal del museu:

“Revisar a fons la trajectòria d’Ismael Smith Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972) era tasca pendent de la història de l’art català. Va ser famós els primers anys de la seva carrera, però el 1919 va marxar a viure als Estats Units i aleshores va començar el procés del seu oblit.”

“Era una obra inquietant i variada, que va anar quedant al marge del discurs oficial fins a arribar al desclassament i el menyspreu. La seva figura no es començà a revisar fins després de mort, gràcies als esforços d’alguns dels seus admiradors més fidels.”

Una interessant retrospectiva per descobrir les diferents facetes d’un artista català que havia caigut en l’oblit.

La bellesa i els monstres – Ismael Smith

On? MNAC

Fins 17.09.2017

Insurreccions al MNAC

Juli González, Mà esquerra aixecada

“Insurreccions” és el títol genèric d’una suggerent i atractiva exposició que el MNAC ha programat fins el 21 de maig. Sota aquest títol aplega diferents obres de diferents artistes (tant nacionals com internacionals) de diferents èpoques en diferents llenguatges artístiques i formats que tenen com a eix comú la temàtica social de la revolta i la insurrecció.

Segons la mateixa informació del web del MNAC:

“Insurreccions reuneix prop de 300 obres –pintures, dibuixos i gravats, fotografies, pel·lícules i manuscrits–, des de mitjan segle XIX a l’actualitat, de més d’un centenar d’autors diferents. Tenen en comú el tema de les emocions col·lectives i els esdeveniments polítics que comporten moviments com ara revoltes, insubmissió, agitació política, moviments socials i revolucions de tot tipus. A Barcelona, s’incorpora un conjunt d’obres del Museu Nacional per aportar una visió única i específica tant pels artistes representats (des de l’il·lustrador Lluís Pellicer als cartellistes de la Guerra Civil), com pels temes tractats.

L’exposició es fonamenta en el treball històric i teòric realitzat pel filòsof, historiador d’art i comissari de l’exposició Georges Didi-Huberman.”

Insurrecions

On? MNAC

fins el 21 de maig de 2017

+info: Insurreccions – Museu Nacional d’Art de Catalunya

Peter Hujar – a la velocitat de la vida

Aquest cap de setmana finalitza la magnífica retrospectiva que la Fundació Mapfre de Barcelona ha dedicat al desaperagut fotògraf novaiorquí Peter Hujar.

Destaquem les paraules que el web de la Fundació dedica a aquest artista:

Peter Hujar (Trenton, 1934-Nueva York, 1987) va iniciar la seva carrera a la dècada del 1950 vinculat a la fotografia comercial. No obstant això, aviat va decidir abandonar aquest vessant, allunyar-se dels circuits comercials i centrar-se en la pràctica de la fotografia artística. Estretament vinculat als moviments contraculturals del moment, va capturar fragments de la realitat novaiorquesa dels anys 1970 i va retratar l’escena sociocultural underground tot fotografiant artistes i escriptors de renom com Andy Warhol, Susan Sontag o William S. Burroughs, així com altres personatges anònims del Downtown.

L’exposició mostra un recorregut per la carrera de l’artista, la qual «va estar més marcada per evolucions personals que per èxits palpables, amb els compromisos que impliquen i que configuren el que sacostuma a anomenar una carrera».

Peter Hujar: a la velocitat de la vida

On? Sala Fundación Mapfre – Casa Garriga i Nogués – Barcelona

Fins 30.04.17

+info: Peter Hujar: a la velocitat de la vida

Descobrir Marianne Breslauer

Marianne Breslauer Pamplona, 1933

Marianne Breslauer
Pamplona, 1933

Afortunament el noble Art de la Fotografia ja fa unes temporades que ha entrat a formar part de les programacions regulars dels nostres principals museus de la ciutat i aquesta tardor 2016 no n’és una excepció. (Llegiu el següent article de Timeout – temporada de fotografia)

El MNAC ens ofereix la possibilitat de descobrir l’obra i la personalitat de Marianne Breslauer, una dona fotògrafa que va destacar en el període d’entreguerres i durant la República de Weimar.

Segons ens anticipa la revista Timeout:

Marianne Breslauer (1909-2001) és un exemple singular de la denominada “nova fotografia” i forma part de les dones fotògrafes que van explorar la disciplina en el temps de la República de Weimar. Deprés, pel seu origen jueu, arribaria l’exili. La mostra posa especial èmfasi en les fotografies de l’any 1933, dels seus viatges a Barcelona, Andorra, Osca, Pamplona i Sant Sebastià. No s’arribarien a publicar mai a Alemanya, però sí que veurien la llum en revistes suïsses, acompanyades dels textos de la seva amiga Annemarie Schwarzenbach.

marianne-breslauer

Destaquem aquest fragment de la informació del MNAC:

Quan en una entrevista li van preguntar com es podia reconèixer una bona presa, Marianne Breslauer va respondre immediatament i sense dubtar: «Es reconeix perquè no ens deixa indiferents en una exposició, perquè ens hi sentim atrets en una revista o perquè oblidem passar la pàgina en fullejar un llibre. Els elements decisius no són la tècnica perfecta o un tema extraordinari, el que compta és la força de la imatge, de l’expressió –el secret del moment capturat.»

Marianne Breslauer. Fotografies (1927 -1938)

On? MNAC

Quan? del 27.10.16 al 29.01.17

+info a: Marianne Breslauer. Fotografies (1927 -1938)

 

Un Thyssen mai vist arriba a Barcelona

PETER PAUL RUBENS Retrat d'una jove dama amb rosari, c. 1609-1610 Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid

PETER PAUL RUBENS Retrat d’una jove dama amb rosari, c. 1609-1610 Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid

Caixaforum Barcelona ens reserva per la temporada de tardor i principis d’hivern una nova i excepcional exposició basada amb obres de la col·lecció del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

Un Thyssen mai vist pot ser una ocasió única per veure d’aprop una selecció excepcional de grans mestres de la col·lecció d’aquest Museu: Fra Angelico, Brueghel, Rubens, Rembrandt, Canaletto, Cézanne, Pissarro, Picasso, Hopper.

Segons el propi Caixaforum:

“Per primera vegada des que la col·lecció Thyssen-Bornemisza va ser adquirida per l’Estat espanyol en 1993, un gran conjunt d’obres mestres del Museu Thyssen s’exposaran fora de Madrid. En ocasió del 25 aniversari de l’obertura del Museu, que se celebra en 2017, arriba a Caixaforum de Barcelona aquesta selecció de 62 obres mestres, incloent 8 pintures habitualment instal·lades en el dipòsit Thyssen en el MNAC.”

“El propòsit d’aquesta exposició és oferir a Barcelona un Thyssen que mai s’ha vist a Madrid. Les obres mestres són les que habitualment poden veure’s a les sales del Thyssen de Madrid, però ara instal·lades en un ordre inèdit.”

“Una nova lectura de la col·lecció Thyssen basada en cinc gèneres: pintura religiosa, retrat, naturalesa morta, paisatge i paisatge urbà.”

Un Thyssen mai vist

On? Caixaforum Barcelona

Quan? del 04.11.16 al 05.02.17

+info a: Un Thyssen mai vist

 

Bloc a WordPress.com.