La bellesa i els monstres – El món d’Ismael Smith

El MNAC està realitzant els darrers anys una valuosa tasca de recuperació i reinvidicació d’artistes catalans (Lluïsa Vidal,  Xavier Gosé, Torné Esquius) contemporanis del segle XX que per diferents motius havien quedat en l’oblit però que van ser destacats en el seu moment i es mereixen tenir el seu reconeixement.

Com ens indica el propi portal del museu:

“Revisar a fons la trajectòria d’Ismael Smith Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972) era tasca pendent de la història de l’art català. Va ser famós els primers anys de la seva carrera, però el 1919 va marxar a viure als Estats Units i aleshores va començar el procés del seu oblit.”

“Era una obra inquietant i variada, que va anar quedant al marge del discurs oficial fins a arribar al desclassament i el menyspreu. La seva figura no es començà a revisar fins després de mort, gràcies als esforços d’alguns dels seus admiradors més fidels.”

Una interessant retrospectiva per descobrir les diferents facetes d’un artista català que havia caigut en l’oblit.

La bellesa i els monstres – Ismael Smith

On? MNAC

Fins 17.09.2017

Anuncis

Insurreccions al MNAC

Juli González, Mà esquerra aixecada

“Insurreccions” és el títol genèric d’una suggerent i atractiva exposició que el MNAC ha programat fins el 21 de maig. Sota aquest títol aplega diferents obres de diferents artistes (tant nacionals com internacionals) de diferents èpoques en diferents llenguatges artístiques i formats que tenen com a eix comú la temàtica social de la revolta i la insurrecció.

Segons la mateixa informació del web del MNAC:

“Insurreccions reuneix prop de 300 obres –pintures, dibuixos i gravats, fotografies, pel·lícules i manuscrits–, des de mitjan segle XIX a l’actualitat, de més d’un centenar d’autors diferents. Tenen en comú el tema de les emocions col·lectives i els esdeveniments polítics que comporten moviments com ara revoltes, insubmissió, agitació política, moviments socials i revolucions de tot tipus. A Barcelona, s’incorpora un conjunt d’obres del Museu Nacional per aportar una visió única i específica tant pels artistes representats (des de l’il·lustrador Lluís Pellicer als cartellistes de la Guerra Civil), com pels temes tractats.

L’exposició es fonamenta en el treball històric i teòric realitzat pel filòsof, historiador d’art i comissari de l’exposició Georges Didi-Huberman.”

Insurrecions

On? MNAC

fins el 21 de maig de 2017

+info: Insurreccions – Museu Nacional d’Art de Catalunya

Peter Hujar – a la velocitat de la vida

Aquest cap de setmana finalitza la magnífica retrospectiva que la Fundació Mapfre de Barcelona ha dedicat al desaperagut fotògraf novaiorquí Peter Hujar.

Destaquem les paraules que el web de la Fundació dedica a aquest artista:

Peter Hujar (Trenton, 1934-Nueva York, 1987) va iniciar la seva carrera a la dècada del 1950 vinculat a la fotografia comercial. No obstant això, aviat va decidir abandonar aquest vessant, allunyar-se dels circuits comercials i centrar-se en la pràctica de la fotografia artística. Estretament vinculat als moviments contraculturals del moment, va capturar fragments de la realitat novaiorquesa dels anys 1970 i va retratar l’escena sociocultural underground tot fotografiant artistes i escriptors de renom com Andy Warhol, Susan Sontag o William S. Burroughs, així com altres personatges anònims del Downtown.

L’exposició mostra un recorregut per la carrera de l’artista, la qual «va estar més marcada per evolucions personals que per èxits palpables, amb els compromisos que impliquen i que configuren el que sacostuma a anomenar una carrera».

Peter Hujar: a la velocitat de la vida

On? Sala Fundación Mapfre – Casa Garriga i Nogués – Barcelona

Fins 30.04.17

+info: Peter Hujar: a la velocitat de la vida

Descobrir Marianne Breslauer

Marianne Breslauer Pamplona, 1933

Marianne Breslauer
Pamplona, 1933

Afortunament el noble Art de la Fotografia ja fa unes temporades que ha entrat a formar part de les programacions regulars dels nostres principals museus de la ciutat i aquesta tardor 2016 no n’és una excepció. (Llegiu el següent article de Timeout – temporada de fotografia)

El MNAC ens ofereix la possibilitat de descobrir l’obra i la personalitat de Marianne Breslauer, una dona fotògrafa que va destacar en el període d’entreguerres i durant la República de Weimar.

Segons ens anticipa la revista Timeout:

Marianne Breslauer (1909-2001) és un exemple singular de la denominada “nova fotografia” i forma part de les dones fotògrafes que van explorar la disciplina en el temps de la República de Weimar. Deprés, pel seu origen jueu, arribaria l’exili. La mostra posa especial èmfasi en les fotografies de l’any 1933, dels seus viatges a Barcelona, Andorra, Osca, Pamplona i Sant Sebastià. No s’arribarien a publicar mai a Alemanya, però sí que veurien la llum en revistes suïsses, acompanyades dels textos de la seva amiga Annemarie Schwarzenbach.

marianne-breslauer

Destaquem aquest fragment de la informació del MNAC:

Quan en una entrevista li van preguntar com es podia reconèixer una bona presa, Marianne Breslauer va respondre immediatament i sense dubtar: «Es reconeix perquè no ens deixa indiferents en una exposició, perquè ens hi sentim atrets en una revista o perquè oblidem passar la pàgina en fullejar un llibre. Els elements decisius no són la tècnica perfecta o un tema extraordinari, el que compta és la força de la imatge, de l’expressió –el secret del moment capturat.»

Marianne Breslauer. Fotografies (1927 -1938)

On? MNAC

Quan? del 27.10.16 al 29.01.17

+info a: Marianne Breslauer. Fotografies (1927 -1938)

 

Un Thyssen mai vist arriba a Barcelona

PETER PAUL RUBENS Retrat d'una jove dama amb rosari, c. 1609-1610 Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid

PETER PAUL RUBENS Retrat d’una jove dama amb rosari, c. 1609-1610 Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid

Caixaforum Barcelona ens reserva per la temporada de tardor i principis d’hivern una nova i excepcional exposició basada amb obres de la col·lecció del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

Un Thyssen mai vist pot ser una ocasió única per veure d’aprop una selecció excepcional de grans mestres de la col·lecció d’aquest Museu: Fra Angelico, Brueghel, Rubens, Rembrandt, Canaletto, Cézanne, Pissarro, Picasso, Hopper.

Segons el propi Caixaforum:

“Per primera vegada des que la col·lecció Thyssen-Bornemisza va ser adquirida per l’Estat espanyol en 1993, un gran conjunt d’obres mestres del Museu Thyssen s’exposaran fora de Madrid. En ocasió del 25 aniversari de l’obertura del Museu, que se celebra en 2017, arriba a Caixaforum de Barcelona aquesta selecció de 62 obres mestres, incloent 8 pintures habitualment instal·lades en el dipòsit Thyssen en el MNAC.”

“El propòsit d’aquesta exposició és oferir a Barcelona un Thyssen que mai s’ha vist a Madrid. Les obres mestres són les que habitualment poden veure’s a les sales del Thyssen de Madrid, però ara instal·lades en un ordre inèdit.”

“Una nova lectura de la col·lecció Thyssen basada en cinc gèneres: pintura religiosa, retrat, naturalesa morta, paisatge i paisatge urbà.”

Un Thyssen mai vist

On? Caixaforum Barcelona

Quan? del 04.11.16 al 05.02.17

+info a: Un Thyssen mai vist

 

1 passeig pel món de la Ceràmica aplicada a l’Arquitectura

Una de les peces més destacades és un Relleu amb un lleó a la via processional de Babilònia.

Una de les peces més destacades és un Relleu amb un lleó a la via processional de Babilònia.

El Museu del Disseny de Barcelona ens convida a fer un passeig per conèixer els usos, funcions, simbolismes i estètiques de la ceràmica aplicada a l’arquitectura.

A través de quatre grans espais: “la casa projectada”, “la casa construïda”, “la casa protegida” i “la casa viscuda” ens mostra tot un conjunt de peces i materials de diferents etapes històriques on s’entremesclen obres de l’antiguitat amb obres d’artistes contemporanis com Picasso, Miró, Chillida o Barceló.

Els àmbits de “la casa protegida” i “la casa viscuda” són francament els més, visualment parlant, més atractius i bonics perquè s’hi poden veure autèntiques meravelles com un conjunt ceràmic de l’antiga Babilònia amb un Lleó, símbol protector d’aquesta ciutat i civilització ja desapareguda.

D’Obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura

On? Museu del Disseny de Barcelona

Quan? Fins el 29.01.17

+info a: D’Obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura

D’anar i tornar de Toni Catany

Imatge extreta de www.eldiario.es

Imatge extreta de http://www.eldiario.es

La Fundació Catalunya – La Pedrera ens ofereix fins el 17 de juliol de 2016 una magnífica i molt recomenable retrospectiva del fotògraf mallorquí Toni Catany.

La mostra està dividida en diferents espais seguint l’ordre de diferents sèries fotogràfiques molt conegudes que defineixen la personalitat que van convertir Catany amb un fotògraf amb sensibilitat i estètica molt personals.

Tota la informació de l’exposició: Toni Catany. D’anar i Tornar

Fotografies de l’exposició a flickr

Segons la informació de l’exposició del programa de La Pedrera:

La vida i l’obra de Toni Catany (Llucmajor, Mallorca, 1942 – Barcelona, 2013) es podrien definir potser com una successió incessant d’anades i tornades entre Llucmajor i Barcelona, entre el Mediterrani i la resta del món, entre l’interior i l’exterior, entre els projectes i els records, entre les tècniques fotogràfiques del passat i les tecnologies d’avui dia.

Black Box: artesania fotogràfica de Hiroshi Sugimoto

La Fundació Mapfre de Barcelona en la seva Sala d’Exposicions de la Casa Garriga i Nogués ens ofereix fins el 8 de maig la possibilitat de passejar-nos per diverses col·leccions i treballs del fotògraf japonès Hiroshi Sugimoto multipremiat, nascut a Tokio ara fa 68 i actualment afincat a Nova York.

Sota el nom de “Black Box” la Fundació Mapfre exposa algunes de les sèries fotogràfiques més conegudes.

És una exposició molt recomanable sobretot pels qui gaudeixen de l’Art de la fotografia. I és Sugimoto és un autèntic artesà de la imatge. No utilitza cap tècnica digital, només mètodes tradicionals on destaca un gran virtuosisme tècnic.

Imatges captivadores, suggerents on destaca la sèrie de retrats de figures de cera de personalitats històriques amb una versemblança amb els personatges reals que posa la pell de gallina.

Sugimoto se’l considera un dels grans fotògrafs contemporanis amb una tècnica prodigiosa. Fins i tot el grup U2 en va utilitzar una de les seves icòniques imatges per un dels seus darrers treballs.

Hi ha imatges que recorden al vell concepte  de “la Natura morta”, gènere molt reconegut en el món de la pintura i on “el temps reposat – congelat” d’algunes obres fan recordar aquest tipus de quadres on la reflexió sobre allò volàtil o transcendent-intranscendent és molt destacable, i conviden a un cert estat de calma per veure’ns a nosaltre mateixos d’una altre manera.

Una mostra per descobrir un mestre contemporani de la fotografia.

 

Llaverias i el mar

BIBLIOTECA_ITEMS_1412_LLAVERIAS_LLORET_W_1000_Q_100

Fins l’1 de maig de 2016 a l’Espai mirador del remodelat Museu Marítim de Barcelona ofereix la possibilitat de redescobrir la vida i l’obra pictòrica de Joan Llaverias, un autor on la temàtica relacionada amb el mar és un dels eixos temàtics de la seva trajectòria.

L’exposició “Llaverias i el mar” s’enmmarca dins la commemoració del 150 aniversari del naixement d’aquest artista.

Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865-Lloret de Mar, 1938) dibuixant, pintor i membre fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. (Viquipèdia dixit)

Una oportunitat per conèixer i aproximar-se a l’obra d’aquest pintor català.

Els paisatges de Jaume Mercadé

L'art de Jaume Mercadé ens convida a viatjar a paisatges tarragonins rurals plens d'encant.

L’art de Jaume Mercadé ens convida a viatjar a paisatges tarragonins rurals plens d’encant.

L’Espai Volart de Barcelona ha iniciat aquest 2016 amb una exposició d’algunes de les obres i quadres de Jaume Mercadé.

La Fundació Vila Casas segueix amb la seva tasca de difondre i reconèixer a través dels seus múltiples espais la trajectòria artística de creadors  nostrats.

Fins el 24 d’Abril es pot visitar:

Jaume Mercadé – Paisatges construïts

Qui és Jaume Mercadé? Segons la Fundació Vila Casas:

Jaume Mercadé (Valls, 1889-Barcelona, 1967) Pintor i orfebre.

Amb uns inicis lligats al fauvisme, Mercadé s’instal·là en el noucentisme i ideà creacions impregnades d’una modernitat serena. “Paisatges construïts” recupera la seva voluntat ordenadora del paisatge, omple un buit en la nostra historiografia i aprofundeix en el relat artístic d’autors d’arreu del territori català. Jaume Mercadé es va mantenir fidel a la seva terra, Tarragona, i la convertí en el motiu dels seus traços; avui, musa i creador es confonen i s’identifiquen en un realisme de factura clàssica que ha esdevingut distintiu.

Les arquitectures i tipografies de Ramon Enrich

Segons la Fundació Vila Casas: Ramon Enrich es Grabador y pintor de paisajes teñidos por una luz enigmática y oblicua que acentúa el relieve de los elementos arquitectónicos rurales e industriales. Paisajes urbanos sin presencia humana, escenarios de una historia próxima con imágenes que nos transportan hacia un tiempo remoto.

Segons la Fundació Vila Casas: Ramon Enrich es Grabador y pintor de paisajes teñidos por una luz enigmática y oblicua que acentúa el relieve de los elementos arquitectónicos rurales e industriales. Paisajes urbanos sin presencia humana, escenarios de una historia próxima con imágenes que nos transportan hacia un tiempo remoto.

L’Espai Volart de Barcelona ha iniciat aquest 2016 amb una exposició d’algunes de les obres i quadres de Ramon Enrich.

La Fundació Vila Casas segueix amb la seva tasca de difondre i reconèixer a través dels seus múltiples espais la trajectòria artística de creadors contemporanis nostrats.

Fins el 24 d’Abril es pot visitar:

Ramon Enrich – Arquitectures, tipografies i altres volums

Qui és Ramon Enrich?

Ramon Enrich (Igualada, 1968), artista format als Estats Units —on va treballar amb David Hockney i també a l’estudi de Julian Schnabel—, erigeix hàbitats arquitectònics, compactes i urbans amb traços hereus del cubisme i una gamma cromàtica vibrant. D’aparença inacabada, les seves creacions evoquen espais de l’antiguitat i anticipen escenaris de grans esdeveniments històrics. Hi ha influències de Mies van der Rohe i Mondrian en el seu treball i una aposta pel minimalisme de la forma en la reproducció de no-llocs que caracteritzen el nostre temps.

Una exposició amb quadres que ens transporten a altres temps.

Natures mortes al MNAC

 Tomás Hiepes, Quatre natures mortes circulars, c. 1649. Un format innovador per a la pintura espanyola de mitjan segle XVII són les natures mortes on un paisatge atmosfèric serveix de teló de fons per a fruites i verdures. Derivats del món flamenc i italià, foren usuals en els anomenats bodegons de temporada, vinculats a les estacions de l’any.


Tomás Hiepes, Quatre natures mortes circulars, c. 1649. Un format innovador per a la pintura espanyola de mitjan segle XVII són les natures mortes on un paisatge atmosfèric serveix de teló de fons per a fruites i verdures. Derivats del món flamenc i italià, foren usuals en els anomenats bodegons de temporada, vinculats a les estacions de l’any.

Un servidor confessa haver visitat tres cops aquests petita exposició temporal al MNAC. Potser la meva percepció em diu que és una exposició que estranyament està passat desapercebuda.

El gènere de “la natura morta” ha estat molt present en diferents etapes de la història de l’art i és concretament de la pintura. És una exposició que convida a contemplar les obres sense presses perquè sota l’aparença senzilla d’un “bodegó” s’amaga un gran treball tècnic ple de detalls.

Fins el 28 de febrer hi ha temps per visitar la mostra:

“Incòlume. Natures mortes del Segle d’Or”

Retrats romànics d’Amèrica Sanchez

retrats romànics

Es poden fer retrats amb una mirada actual de l’observació dels murals de l’art romànic del MNAC?

El dibuixant America Sanchez demostra que es possible després d’observar-los i dibuixar-los.

L’Espai educArt del MNAC acull fins el 28 de març una mostra d’aquests sorprenents dibuixos. Una petita exposició molt curiosa i gratuïta dins del mateix Museu Nacional.

Tota la informació a:

America Sanchez. Retrats romànics. Tintes sobre paper

L’art de Mariscal

Mariscal

Fins el 13 de febrer la Galeria Ignacio de Lassaletta ofereix una curiosa exposició amb algunes obres del dibuixant i dissenyador Javier Mariscal.

Com diu Time Out:

Exposició amb dibuixos d’aquest polifacètic dibuixant i dissenyador, que es mou entre l’obra artística i el treball en equip, del dibuix a l’interiorisme, del còmic a l’arquitectura.

Es poden veure alguns dibuixos del film animat “Chico & Rita”, que sense cap mena de dubte una de les fites de la seva trajectòria.

 

Dibuixar Versalles – Le Brun al Caixaforum Barcelona

Le-Brun

Certament la figura de Charles Le Brun (1619 – 1690), almenys per un servidor, era una totalment desconeguda. Molt lligada al regnat de Lluís XIV que va decidir traslladar la cort de França de París a Versalles, indret on l’artista va ser el responsable de planificar el famós Palau.

L’actual conveni de col·laboració entre el Musée du Louvre i l’Obra Social “La Caixa” a través dels seus Caixaforums, han donat en els darrers mesos l’oportunitat de veure excel·lents exposicions que en altres circumstàncies seria impensable que determinats materials i temàtiques poguessins ser exposades a Catalunya i a l’estat espanyol.

Pels amants de l’art és una exposició molt interessant i totalment única i excepcional, però no ens enganyem, és una mostra que pel fet de mostrar materials menys populars sota una mirada més tècnica com poden ser els cartons preparatoris per les grans escenes i decoracions de les sales del palau versallesc; fa que a priori no sigui una mostra que pugui atraure un públic massiu.

Tot té un punt didàctic per entendre a través dels cartons preparatoris el procés de treball de l’artista.

Hi ha un video molt interessant i recomenable, que hauria de ser de visionat obligatoris pels estudiants d’art, que explica pas a pas tot el minuciós i delicat procés de restauració de les peces que s’exposen.

Una oportunitat per veure un material que habitualment no s’acostuma a exposar fora del Louvre.

Dibuixar Versalles – Charles Le Brun

On? Caixaforum Barcelona

Fins quan? Fins el 14 de febrer de 2016 

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.