Aquest 2022 la Fotografia seguirà ocupant un pes important en la programació cultural a través de les propostes d’exposicions algunes amb noms importants.

Recomanem llegir aquest article de Maria Palau del Punt Avui que avança la programació 2022 i on dedica un paràgraf sencer a explicar les retrospectives fotogràfiques de l’any

A Barcelona, el centre de Fotografia KBR-Fundación Mapfre iniciarà la seva programació amb mostres dedicades a noms històrica de la Fotografia com Lee Friedlander o Adolf Más.

Com ens recorda la Viquipèdia Friedlander és un referent per:

Friedlander va crear un llenguatge visual molt influenciant que sovint imitava el “paisatge social urbà”. A moltes de les seves fotografies s’hi inclouen fragments de reflexos davant de botigues, estructures emmarcades per tanques, cartells i rètols de carrer.

També podem llegir en la informació del portal de la Fundación Mapfre que ens avança la programació d’enguany aquesta nota:

En 1963, Lee Friedlander (Aberdeen, Washington, 1934) había definido su fotografía como “el paisaje social americano”. De esta manera, se diferenciaba -junto a otros importantes artistas del momento como Garry Winogrand y Diane Arbus-, de los fotógrafos documentalistas de décadas anteriores.lee

Lee Friedlander

On? KBr-Fundación Mapfre Barcelona

Quan? del 18 de febrer al 15 de maig 2022

+info aquí

Imatge extreta de http://www.eldiario.es

La Fundació Catalunya – La Pedrera ens ofereix fins el 17 de juliol de 2016 una magnífica i molt recomenable retrospectiva del fotògraf mallorquí Toni Catany.

La mostra està dividida en diferents espais seguint l’ordre de diferents sèries fotogràfiques molt conegudes que defineixen la personalitat que van convertir Catany amb un fotògraf amb sensibilitat i estètica molt personals.

Tota la informació de l’exposició: Toni Catany. D’anar i Tornar

Fotografies de l’exposició a flickr

Segons la informació de l’exposició del programa de La Pedrera:

La vida i l’obra de Toni Catany (Llucmajor, Mallorca, 1942 – Barcelona, 2013) es podrien definir potser com una successió incessant d’anades i tornades entre Llucmajor i Barcelona, entre el Mediterrani i la resta del món, entre l’interior i l’exterior, entre els projectes i els records, entre les tècniques fotogràfiques del passat i les tecnologies d’avui dia.