Joana Biarnés. A contracorrent.

Joana Biarnés és un d’aquells noms que en els darrers temps on els museus i sales d’exposicions han decidit dedicar retrospectives a diferents fotògrafs i fotoperiodistes destacats, Biarnés és per damunt de tot una gran pionera en el fotoperiodisme espanyol ja que en els seus inicis una dona fotògrafa en els mitjans de premsa i revistes era quelcom poc habitual i estrany.

Les seves imatges aportaren frescor i modernitat en uns temps foscos com el Franquisme i en una època on la música, la moda, les tendències i el món social que s’obria a nous gustos i costums és retratat i mostrat amb una autenticitat i originalitat que segueixen sent un gran testimoni d’una època.

Tal i com ens indica el web del Palau Robert:

“Joana Biarnés (Terrassa, 1935) és la primera fotorreportera del periodisme català i espanyol que va anar “a contracorrent”, amb valentia en una època de pensament únic. El seu llegat fotogràfic, que va des de l’esport fins al reportatge social passant per accidents i catàstrofes, mostra una etapa clau del segle XX: els anys de l’Espanya trista i empobrida del franquisme i els inicis de la democràcia, amb aspiracions de llibertat i obertura d’una societat que recuperava la il·lusió. La mirada fotogràfica de Joana Biarnés va captar aquesta societat canviant i els personatges més representatius en situacions naturals i sorprenents.”

“Joana Biarnés. A Contracorrent”

On? Sales 1 i 2 del Palau Robert de Barcelona

Fins el 02.04.2017

Anuncis

La capsa entròpica [el museu d’objectes perduts]

El més fascinant de l’exposició “La capsa entròpica” és el mateix concepte i plantejament de l’exposició. Mostrar aquells objectes que per raons estètiques de la seva destrucció, històriques o pel seu lamentable estat degut a múltiples factors han caigut en l’oblit dels magatzems dels Museus.

Un gran calaix de sastre on diferents obres aparentment no relacionades entre sí mantenen un discurs estètic, artístics, històric que fa de l’experiència de la visita de l’exposició una interessant reflexió de com peces que han sofert autèntiques agressions o com per exemple les portes modernistes de la Casa Batlló de Gaudí que foren abandonades al carrer en ple Franquisme per posar-hi unes oficines comercials quan ningú valorava el Modernisme prenen una nova dimensió d’obres d’art.

Com ens indica el propi web del MNAC:

“Francesc Torres, artista polifacètic català, vol transformar una part del museu en una capsa entròpica fent ressaltar la seva funció preservadora. Afavorint obres majoritàriament dels segles XIX i XX seleccionades de la col·lecció del museu, Torres explora la col·lisió entre la història i la cultura reflexionant, al mateix temps, sobre la naturalesa dels museus.”

“L’estructura del projecte s’estendrà com un paisatge construït a base de fragments, uns literals i altres analògics, que mostraran la lluita constant de la preservació contra el resultat de tot tipus de destrucció: el pas del temps, fenòmens naturals, guerres, intolerància religiosa i antireligiosa, ètnica o política, plans urbanístics radicals o violència econòmica.”

Francesc Torres. La capsa entròpica [El museu d’objectes perduts]

On? MNAC

fins 14.01.2018

Ramon Pichot al MNAC

En els darrers temps diferents espais museístics com és el MNAC han decidit recuperar noms de la pintura i l’art català, sobretot del S.XX, que per diferents raons no havien tingut l’oportunitat de ser revisats en perspectiva en una exposició retrospectiva i en molts casos havien caigut en l’oblit.

Arriba el torn de recuperar l’obra del pintor Ramon Pichot que a mig camí del S.XIX i principis del S.XX va generar una obra que s’enmarca entre les corrents modernistes i les noves corrents artístiques de principis del S.XX. El que més sorprèn, com altres artistes de l’època, és el tractament precís i preciós dels colors i tonalitats tant vius de cadascún dels quadres.

Com ens ens indica l’espai web del MNAC:

La seva obra va anar evolucionant des del modernisme inicial fins al decorativisme de la segona dècada del segle XX, i es va caracteritzar especialment pel tractament i la preeminència del color. Tres escenaris el van marcar al llarg de la seva trajectòria artística: Barcelona, París i Cadaqués, i, temàticament, es va moure entre les escenes de gènere, els retrats, el paisatge de Cadaqués i el tipisme hispà.”

Ramon Pichot. D’Els Quatre Gats a la Maison Rose

On? MNAC

Fins el 21.01.2018

 

L’infern segons Rodin

La Fundació Mapfre exposa sota el títol “L’infern segons Rodin” fins el 21 de gener de 2018 una exposició d’escultures i materials d’Auguste Rodin (1840 -1917) que exploren el camí de la creació artística en l’obra que va marca la seva vida que fou el projecte de “La porta de l’infern”.

El gran interès de l’exposició es entendre com algunes escultures icòniques com “el pensador” que ja formen part de la història de l’Art van formar inicialment part d’un gran projecte que fou “La porta de l’infern” per un centre d’Art.

Com ens indica la pròpia pàgina de la Fundació:

“Aquesta exposició aplega una centena d’escultures i cap a trenta dibuixos, que rarament s’han exposat, així com diverses maquetes i models que permeten seguir el procés creatiu de l’escultor i l’evolució que la Porta va anar patint al llarg dels anys. Considerada com l’obra central de la carrera de l’escultor francès, que hi va treballar durant més de vint anys, aquesta obra monumental ofereix una visió espectacular de l’infern, febril i tempestuosa, però també sensual i evocadora.”

És una oportunitat única per veure material i dibuixos que rarament s’han exposat.

L’infern segons Rodin

On? Casa Garriga Nogués – Fundació Mapfre – Barcelona

Fins el 21.01.2018

També podeu llegir l’apunt que hem dedicat en el blog Pessics d’ànima i poetes del món parlant de la influència de Baudelaire amb Rodin

 

Dalí, Breaking news

Dalí, en la presentació d’un original rellotge, a Nova York

No és cap secret i és prou coneguda la faceta mediàtica que des de ben jove va saber conrear Dalí i que va captivar milers de mitjans.

Salvador Dalí era una figura mediàtica feta a si mateix i tot i haver vist molts cops algunes de les seves fotografies el seu gran carisma i geni ens atrapa d’una manera que una nova exposició de fotografies explorant la seva faceta més pública i mediàtica és ja de per si un bon motiu per visitar-la i deixar-se captivar de nou.

Com ens indica el portal de Palau Robert:

“Dalí, Breaking News” posa de manifest l’habilitat innata de l’artista per convertir-se en el focus d’atenció de la premsa, la seva presència internacional, la passió que desvetllava i les seves relacions amb personalitats destacades. A més de les imatges, a la mostra s’hi pot veure l’entrevista que el programa “A fondo”, de TVE, va fer a l’artista i que va ser emesa el 27 de novembre del 1977. D’aquesta entrevista s’ha extret la informació i les cites de Salvador Dalí presents a l’exposició.”

Les fotografies que conformen l’exposició estan separades en els 6 àmbits (ciència, cultura, internacional, media, política, societat)  que representen les possibles seccions d’un diari. En totes hi apareix la figura de Salvador Dalí: en algunes imatges es veu l’artista com a protagonista únic, sol en un primer pla, o gairebé sol; però la majoria de les fotografies són molt més descriptives, ja que hi surt Dalí interactuant amb l’entorn i s’hi aprecia informació contextual que evidencia la visió polièdrica de l’artista.”

Dalí, Breaking News

On? Sala 1 del Palau Robert – Barcelona

Fins 15.10.2017

Els retrats de Toni Vidal

El Museu d’Història de Catalunya ens ofereix una interessant mostra dels millors retrats que el fotògraf Toni Vidal va realitzar a principis dels 70 a una gran quantitat de personatges que avui són autèntiques personalitats fonamentals que ja formen part de la història recent de la cultura catalana.

Com ens indica el portal del propi museu:

“El fotògraf Toni Vidal (Es Castell, Menorca, 1934) va arribar a Barcelona el 1968. Un dels seus projectes va ser fotografiar la gent de la cultura —gent honesta, desinteressada, que treballava per reconstruir el país—: escriptors i assagistes, artistes i arquitectes, músics i directors de teatre, editors, activistes i erudits.

El resultat és una extraordinària col·lecció de fotografies en blanc i negre i en color que són el testimoni del miracle català dels anys seixanta, la recuperació de la cultura catalana, fruit de la suma de molts esforços individuals que van generar un moviment social: els exiliats de París i Montpeller, els que havien tornat de Mèxic o de Xile, les noves generacions aparegudes sota el franquisme, els joves dels setanta. Toni Vidal explora la personalitat dels seus retratats i mostra els espais on duen a terme la seva tasca.

L’exposició posa en relleu la profunditat del treball del fotògraf, la minuciositat, la capacitat de crear atmosferes introspectives i, al mateix temps, de mostrar el vigor i el sentit col·lectiu d’una cultura que reneix.”

Toni Vidal retrata la cultura catalana dels setanta

On? Museu d’Història de Catalunya

Fins 01.10.2017

La bellesa i els monstres – El món d’Ismael Smith

El MNAC està realitzant els darrers anys una valuosa tasca de recuperació i reinvidicació d’artistes catalans (Lluïsa Vidal,  Xavier Gosé, Torné Esquius) contemporanis del segle XX que per diferents motius havien quedat en l’oblit però que van ser destacats en el seu moment i es mereixen tenir el seu reconeixement.

Com ens indica el propi portal del museu:

“Revisar a fons la trajectòria d’Ismael Smith Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972) era tasca pendent de la història de l’art català. Va ser famós els primers anys de la seva carrera, però el 1919 va marxar a viure als Estats Units i aleshores va començar el procés del seu oblit.”

“Era una obra inquietant i variada, que va anar quedant al marge del discurs oficial fins a arribar al desclassament i el menyspreu. La seva figura no es començà a revisar fins després de mort, gràcies als esforços d’alguns dels seus admiradors més fidels.”

Una interessant retrospectiva per descobrir les diferents facetes d’un artista català que havia caigut en l’oblit.

La bellesa i els monstres – Ismael Smith

On? MNAC

Fins 17.09.2017

El món de Weegee

“El fotògraf ha de ser en el lloc dels fets al moment just. La meva fórmula és la següent: bregar a la meva manera amb els éssers humans que em semblen meravellosos.”

Weegee sobrenom del fotoperiodista Arthur H. Fellig (Zloczwe, avui Ucraïna, 1899 – Nova York, EE.UU 1968)

La Fundació Foto Colectania ens ofereix una interessant i recomenable retrospectiva de qui fou un dels cronistes més cèlebres del Nova York més fosc dels anys 30 i 40.

Tal i com ens indica la pròpia Fundació en el seu espai web:

“L’exposició sobre Weegee, produïda per Foto Colectania i la Fundació Banc Sabadell, reuneix més de cent fotografies d’època d’una de les millors col·leccions fotogràfiques del món, M. + M. Auer de Suïssa, en una acurada selecció vertebrada a partir dels llibres de Weegee i publicacions en premsa.

Al Nova York convuls dels anys 30 i 40, Weegee era un reporter gràfic freelance que publicava en tots els grans diaris i que va convertir el crim en espectacle. Sempre alerta, portava al cotxe una ràdio sintonitzada amb la freqüència de la policia que li permetia arribar el primer a l’escena del crim. La seva tècnica, de durs contrallums, donava a les fotos una aura de verisme i dramatisme que segueix impactant l’espectador.”

Weegee by Weegee

On? Fundació Foto Colectania

Fins el 05.11.2017

Duane Michals arriba a Barcelona

La Fundació Mapfre a través de la seva sala d’exposicions de la Casa Garriga i Nogués de Barcelona ens apropa a una nova retrospectiva fotogràfica, en aquest cas, dun dels noms més prestigiosos de l’avantguarda nordamericana.

La seva matèria prima són els seus pensaments, preocupacions, somnis i opinions que formen part integrant de les seves fotografies, creades per expressar-se a si mateix.

En Duane Michals (Mckeesport, Pennsilvània, 1932) amb l’objectiu de no dependre del mercat de l’art ha desenvolupat al llarg de tota la seva trajectòria, en paral·lel a la seva obra més personal, una intensa activitat com a fotògraf professional amb encàrrecs de prestigioses revistes on sempre ha deixat la seva particular petjada.

Com ens informa en el seu web la pròpia Fundació Mapfre:

“En una època marcada pel fotoperiodisme, va rebutjar les limitacions d’aquest corrent i es va apropar a la narració cinematogràfica a través de l’ús de seqüències fotogràfiques construïdes amb cura. De la mateixa manera, va traspassar els límits del mitjà, ja que va incorporar, sobre les seves còpies positivades, textos manuscrits que afegeixen una dimensió més profunda a les seves fotografies. Amb una tècnica i una il•luminació gens complicades i una escenografia molt cuidada, a la seva obra s’aproxima a les grans qüestions de l’ésser humà, moltes vegades a través del joc i la ironia.”

Personalment el que més m’ha impactat és la col·lecció de treballs fets a partir de seqüències fotogràfiques on hi ha un gran equilibri entre la fotografia i la poesia, la manera de narrar o mostrar una situació, una emoció, un món interior que ens arriba amb una tècnica senzilla però potent i molt evocadora.

El més extraordinari és que amb 85 anys Duane Michals continua treballant i fent fotografies i inventant noves tècniques per mostrar el seu món.

Duane Michals

On? Casa Garriga i Nogués de Barcelona – Fundació Mapfre

Fins 10.09.17

+info: Duane Michals

Oleguer Junyent, fotògraf a l ‘AFB

El  proper 17  de maig l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona estrena una nova exposició que ens descobrirà la vessant fotogràfica d’un artista polifacètic de finals de S.XIX i del S.XX com fou Oleguer Junyent

Com indica el web de l’Arxiu:

L’AFB mostra entre maig i octubre de 2017 les fotografies de la volta al món que l’artista Oleguer Junyent va fer durant els anys 1908-1909 . El fons fotogràfic de l’artista va ingressar a l’AFB  l’any 2014. Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876– 1956) fou un artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, pintor, cartellista, decorador, col·leccionista, antiquari i gran viatger.

“Oleguer Junyent, fotògraf. Roda el món i torna al Born”

On? Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Del 17.05.17 al 14.10.17

+info a: Oleguer Junyet – fotògraf

La Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro

Giacomo Alessandro fou un arquitecte d’origen italià afincat a Barcelona i enamorat de la ciutat que va promoure la recerca d’imatges antigues i en va compartir els continguts a través de diferents perfils i xarxes amb un gran èxit de seguidors i admiradors. La seva mort sobtada l’any passat va deixar penjat molts projectes pendents i els seus amics i admiradors van continuar la seva tasca amb l’edició d’un llibre que recull la seva recerca i treball. Aquest llibre ha estat editat per l’Ajuntament de Barcelona.

Com indica el portal web de llibres de l’Ajuntament barceloní:

“Indrets coneguts i també d’altres d’il·localitzables. Festes de guardar i celebracions espontànies. Efemèrides i tragèdies. Blancs i negres i també color. Aquest llibre recull un nodrit conjunt de fotogrames de la vida a Barcelona i amb ell proposa descobrir un cop més la ciutat de Barcelona. Una col·lecció de fotografies que porta el nom de Giacomo Alessandro, un arquitecte italià que va iniciar-la pel seu amor a la ciutat.”

El diari Ara fa pocs dies en motiu de la presentació del llibre li va dedicar aquest article

 

Insurreccions al MNAC

Juli González, Mà esquerra aixecada

“Insurreccions” és el títol genèric d’una suggerent i atractiva exposició que el MNAC ha programat fins el 21 de maig. Sota aquest títol aplega diferents obres de diferents artistes (tant nacionals com internacionals) de diferents èpoques en diferents llenguatges artístiques i formats que tenen com a eix comú la temàtica social de la revolta i la insurrecció.

Segons la mateixa informació del web del MNAC:

“Insurreccions reuneix prop de 300 obres –pintures, dibuixos i gravats, fotografies, pel·lícules i manuscrits–, des de mitjan segle XIX a l’actualitat, de més d’un centenar d’autors diferents. Tenen en comú el tema de les emocions col·lectives i els esdeveniments polítics que comporten moviments com ara revoltes, insubmissió, agitació política, moviments socials i revolucions de tot tipus. A Barcelona, s’incorpora un conjunt d’obres del Museu Nacional per aportar una visió única i específica tant pels artistes representats (des de l’il·lustrador Lluís Pellicer als cartellistes de la Guerra Civil), com pels temes tractats.

L’exposició es fonamenta en el treball històric i teòric realitzat pel filòsof, historiador d’art i comissari de l’exposició Georges Didi-Huberman.”

Insurrecions

On? MNAC

fins el 21 de maig de 2017

+info: Insurreccions – Museu Nacional d’Art de Catalunya

Disorder – Les fotografies del Prix Pictet al Palau Robert

“Disorder” és el nom de l’exposició que recull les millors fotografies que han estat galardonades en la darrera edició del Prix Pictet. Totes destaquen perquè estan a mig camí del fotoperiodisme,  l’art i la fotografia d’autor.

Com indica el web de Palau Robert:

El Premi Global de Fotografia i Sostenibilitat Prix Pictet clou la gira mundial al Palau Robert

El Palau Robert dona a conèixer les imatges de 12 fotògrafs de prestigi mundial en l’exposició “Disorder” del Premi Global de Fotografia i Sostenibilitat Prix Pictet. La mostra, que tanca la seva gira mundial per diversos països, es pot visitar del 10 de març al 28 de maig.

Les imatges de l’exposició reflecteixen el malestar social, les revoltes polítiques o l’alteració del clima. Alguns aborden el tema des d’una perspectiva purament documental, mentre que altres opten per un enfocament abstracte o poètic, com és el cas de la guanyadora Valérie Belin. Durant l’acte en què es va conèixer el nom del guanyador, Koffi Annan va afirmar: “La nostra època es defineix pel desordre. El nostre domini de nombrosos aspectes de la vida ens ha portat a creure equivocadament que hem sotmès el planeta a la nostra voluntat. No obstant això, la fragilitat d’aquest postulat es fa palesa cada vegada que es produeix una pandèmia, un terratrèmol, un tsunami o una sequera. Cada dia que passa, el miratge de l’ordre queda esmicolat”.

“Els dotze fotògrafs que exposen la seva obra fotogràfica al Palau Robert són IIlit Azoulay (Israel), Valérie Belin (França),  Matthew Brandt, (Estats Units), Maxim Dondyuk (Ucraïna),  Alixandra Fazzina (Regne Unit) , Ori Gersht (Israel), John Gossage (Estats Units); Pieter Hugo (Sud-àfrica) Gideon Mendel (Sud-àfrica); Sophie Ristelhueber (França), Brent Stirton (Sud-àfrica), i Yang Yongliang (Xina).

La mostra ha viatjat prèviament a París, Londres, Roma, Brussel·les, Zurich, Ginebra, Atenes, Tòquio, Dublín, Hamburg i San Diego.”

Disorder – Premi Global de Fotografia i Sostenibilitat Prix Pictet

On? Sala 1 – Palau Robert de Barcelona

Fins 28 de maig de 2017

+info a Disorder

 

Peter Hujar – a la velocitat de la vida

Aquest cap de setmana finalitza la magnífica retrospectiva que la Fundació Mapfre de Barcelona ha dedicat al desaperagut fotògraf novaiorquí Peter Hujar.

Destaquem les paraules que el web de la Fundació dedica a aquest artista:

Peter Hujar (Trenton, 1934-Nueva York, 1987) va iniciar la seva carrera a la dècada del 1950 vinculat a la fotografia comercial. No obstant això, aviat va decidir abandonar aquest vessant, allunyar-se dels circuits comercials i centrar-se en la pràctica de la fotografia artística. Estretament vinculat als moviments contraculturals del moment, va capturar fragments de la realitat novaiorquesa dels anys 1970 i va retratar l’escena sociocultural underground tot fotografiant artistes i escriptors de renom com Andy Warhol, Susan Sontag o William S. Burroughs, així com altres personatges anònims del Downtown.

L’exposició mostra un recorregut per la carrera de l’artista, la qual «va estar més marcada per evolucions personals que per èxits palpables, amb els compromisos que impliquen i que configuren el que sacostuma a anomenar una carrera».

Peter Hujar: a la velocitat de la vida

On? Sala Fundación Mapfre – Casa Garriga i Nogués – Barcelona

Fins 30.04.17

+info: Peter Hujar: a la velocitat de la vida

BCNegra 2017

home

La ciutat de Barcelona viurà a partir del 26 de gener una nova edició del Festival literari dedicat al gènere de la literatura negra -criminal: BCNegra.

És un festival de referència que ja ha conseguit fer-se un lloc amb la seves presentacions i xerrades i que obre el calendari juntament amb Tiana Negra dels grans Festivals Literaris de l’any.bcnegra2017

Enguany la informació del Festival tindrà un record especial pel detectiu Carvalho creat per Vázquez Montalbán:

“L’escriptor Manuel Vázquez Montalbán ha estat trobat culpable de l’existència a Barcelona de BCNegra, una de les trobades de novel·la negra més populars del sud d’Europa, d’aquí que els lectors i lectores de la ciutat l’hagin condemnat a tornar-hi una vegada i una altra, tot i que ja faci 13 anys que ens va deixar.

I és que no hi ha edició de BCNegra en la que no s’esmenti un cop i un altre el pare de Carvalho, però, en la del 2017, Vázquez Montalbán serà el tema d’una exposició i també d’un acte d’homenatge que recordarà el 40 aniversari de l’edició de La soledad del mánager, tercer lliurament de les aventures del detectiu d’origen gallec.”

On? Barcelona (diversos espais)

del 26 de gener al 4 de febrer de 2017

+info a: BCNegra 2017

*Des d’aquí també recomenem l’exposició “Negra i Reial” al SETBA

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.