Pintura que fa referència al tema de la “Torre de Babel”
Vivim immersos en canvis permanents que a vegades semblen que no ens permeten aturar-nos i repensar el present o el futur. Creure en una nova “utopia” d’un demà diferent. En la sèrie d’apunts que haurien d’haver estat publicats al maig però que s’inclouen també com a juny els he dedicat a aquelles exposicions en diferents espais que ens porten a reflexionar sobre móns diferents polítics, fantàstics o sobre ideals estètics o paisatges que desapareixen.
“EL QUE MAI ENVELLEIX SÓN ELS NOSTRES SOMNIS, ANHELS I UTOPIES.”
“Em nego a renunciar a la utopia. Crec que avui, més que mai, són necessaris els idealistes summament pràctics, els que toquen de peus a terra però anhelen els estels. Penso que la resignació és un suïcidi quotidià. Crec que cadascú és responsable, no només i evidentment, de la seva pròpia vida, sinó de contribuir amb el seu treball a una millora en la vida de l’altre i de deixar un llegat en forma de servei, pau, salut, benestar, prosperitat, amor i consciència.”
Àlex Rovira, escriptor (especialitzat en llibres de recerca personal)
brúixoles i fars 