1 passeig pel món de la Ceràmica aplicada a l’Arquitectura

Una de les peces més destacades és un Relleu amb un lleó a la via processional de Babilònia.

Una de les peces més destacades és un Relleu amb un lleó a la via processional de Babilònia.

El Museu del Disseny de Barcelona ens convida a fer un passeig per conèixer els usos, funcions, simbolismes i estètiques de la ceràmica aplicada a l’arquitectura.

A través de quatre grans espais: “la casa projectada”, “la casa construïda”, “la casa protegida” i “la casa viscuda” ens mostra tot un conjunt de peces i materials de diferents etapes històriques on s’entremesclen obres de l’antiguitat amb obres d’artistes contemporanis com Picasso, Miró, Chillida o Barceló.

Els àmbits de “la casa protegida” i “la casa viscuda” són francament els més, visualment parlant, més atractius i bonics perquè s’hi poden veure autèntiques meravelles com un conjunt ceràmic de l’antiga Babilònia amb un Lleó, símbol protector d’aquesta ciutat i civilització ja desapareguda.

D’Obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura

On? Museu del Disseny de Barcelona

Quan? Fins el 29.01.17

+info a: D’Obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura

Huellas – Humberto Rivas

ICULT EXPOSICION HUMBERTO RIVAS  HUELLAS   BELCHITE 1999

EXPOSICIÓ HUMBERTO RIVAS HUELLAS BELCHITE 1999

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens ofereix la possibilitat de descobrir una de les sèries fotogràfiques més personals i potser menys conegudes de l’obra del fotògraf Humberto Rivas (Buenos Aires, 1937 – Barcelona, 2009) .

Es tracta d’una sèrie de fotografies que com indica el nom de l’exposició pretenen ser petjades d’escenaris vinculats amb la Guerra Civil acompanyats de retrats de rostres de persones.

Segons la informació del portal de l’Arxiu Fotogràfic:

“Aquesta magnifica col·lecció de fotografies de gran format, la majoria d’elles còpies úniques, tenen com a fil conductor la petjada que el temps transcorregut des de la Guerra Civil ha deixat en rostres de les persones que la van viure, en els murs que van refugiar o que van ser còmplices involuntaris d’afusellaments i morts. Barcelona, Belchite, Corbera d’Ebre o Figueres són alguns d’aquests escenaris de la guerra”

És una altre manera de reinvidicar la memòria amb el silenci i la reflexió que transmeten les pròpies fotografies.

Huellas – Humberto Rivas

On? Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Quan? Fins el 08.04.17

+info a: Huellas  – Humberto Rivas – AFB

 

Els retrats d’Outumuro

20160919152717-819x1024

El Palau Robert de Barcelona ens convida a fer un recorregut per la fascinant obra dels retrats del fotògraf Manuel Outumuro. Són retrats absolutament captivadors i  suggerents que donen fe que més que una bona fotografia hi ha un gran treball artístic i una sensabilitat especial per fer sentir còmodes els personatges que hi són retratats.

Segons Palau Robert:

“És una lliçó de fotografia que posa de manifest l’empatia, la capacitat del fotògraf per captar amb la càmera els petits gestos, les peculiaritats i especifitats de personatges molt diversos i també la seva gran inquietud per la cultura visual. Pel seu estudi de Barcelona han desfilat models, actors, actrius i representants de la vida social i cultural del país. Les revistes i diaris en què Outumuro ha col·laborat o col·labora són Vogue, Elle, Zest, Marie Claire, Telva, Fotogramas, Woman, La Vanguardia, El Mundo i El País.”

“Outumuro és va reinventar com a fotògraf als 40 anys després de la seva etapa  com a director d’art, dissenyador gràfic i il·lustrador. Treballa per encàrrec de les grans publicacions i és un dels fotògrafs més reconeguts del nostre país en el món de la moda i el retrat. Té editats cinc llibres de fotografia i ha participat en mostres col·lectives i també ha estat el protagonista de diverses exposicions individuals. El seu arxiu gràfic, amb més de 10.000 negatius i una gran quantitat de material digital, continua ampliant-se. En la seva llista de retrats barcelonins, àmbit en el qual se centra l’exposició, apareixen actrius i actors com ara Carme Elias, Eduard Fernàndez o Jordi Mollà; arquitectes com Beth Galí i Òscar Tusquets; companys de professió com Leopoldo Pomés, Pilar Aymerich i Colita; models com Martina Klein i Verónica Blume, o escriptors de la categoria de Rosa Regàs, Eduardo Mendoza o Enrique Vila-Matas.”

Outumuro BCN Retrats

On? Sales 1 i 2 –  Palau Robert de Barcelona

Fins quan? Fins el 26.02.2017

+info a: Outumuro Bcn retrats

Descobrir Vivian Maier

f8e44bb6f03cf4c58a81ef5bafa1ce9c

Fins el 10 de setembre l’espai d’exposicions de la Fundació Foto Colectania ens ofereix la possibilitat de descobrir algunes de les imatges més singulars de la fotògrafa americana Vivian Maier.

Fotografies de carrer espontànies basades en la seva pròpia experiència.

Segons Foto Colectania:

L’exposició “Vivian Maier. In Her Own Hands”, produïda per diChroma Photography i comissariada per Anne Morin, reuneix fotografies tan en blanc i negre com en color, que majoritàriament van ser revelades recentment per l’arxiu de Maloof i que mostren escenes de carrer de les ciutats de Nova York i Chicago al llarg dels anys 1950 a 1980. El llenguatge fotogràfic de Maier és la seva pròpia experiència visual basada en una observació discreta i silenciosa del món que l’envolta. Les seves escenes capten de manera espontània les singularitats de l'”Amèrica urbana” de la segona meitat del segle XX amb un gran sentit de la composició, de la llum i de l’entorn, mostrant una gran habilitat per comunicar tant l’humor com la tragèdia. L’obra de Vivian Maier ja ha quedat inscrita en la història de la fotografia del segle XX, al costat de grans noms de l’anomenada Street Photography, com Helen Levitt, William Klein o Garry Winogrand.

On? Fundació Foto Colectania

Fins? el 10 de setembre de 2016

+info: Vivian Maier. In her own hands

L’aventura d’aquell jove reporter belga al Tibet

expo_tintin_al_tibet_paret_principal_full_gallery

Fins el 2 d’octubre de 2016 el Museu d’Història de Catalunya ens ofereix una exposició centrada amb tot l’univers que va acompanyar una de les entregues més personals i emblemàtiques de la sèrie d’aventures de Tintín del dibuixant belga Hergé.

L’exposició repasa la part històrica que va inspirar a Hergé el còmic “Tíntin al Tibet”.

Com indica la pròpia pàgina del propi Museu:

El 3 de juny de 1950, una expedició francesa encapçalada per Maurice Herzog va assolir l’Annapurna, el primer cim de més de 8.000 metres conquerit per l’home. L’èpica ascensió va inspirar a Hergé a l’hora de crear Tintín al Tibet, un dels títols més personals de la seva col·lecció. Reviurem l’aventura del jove reporter al país de l’Himàlaia i retrem homenatge tant a l’expedició d’Herzog com a les successives expedicions catalanes dels anys 1974, 1984 i 1987.

La convicció en l’assoliment d’un somni, l’alternança entre l’esperança i la desesperació, així com la descoberta i fascinació per la cultura tibetana, són alguns dels trets que posa de relleu aquesta exposició.

Tintín al Tibet és el treball més personal d’Hergé. En aquell moment, l’autor patia una forta crisi espiritual i la seva creació va constituir una veritable teràpia introspectiva. Hergé ens mostra la part més humana i trascendent de Tintín alhora que dóna via lliure a la seva fascinació per Orient. Des de la seva publicació en el 1958, es calcula que s’han venut més de 250 milions d’àlbums arreu del món, en mes de cent idiomes. El 1965, apareix l’edició catalana, traduïda per Joaquim Ventalló. La publicació del llibre coincideix amb la fugida del Dalai-lama cap a l’Índia, fugint de la repressió xinesa. Una qüestió que, més de mig segle després, continua d’actualitat. 

Una curiosa exposició tant pels amants de Tintín com pels qui els agrada endinsar-se en altres cultures.

On? Museu d’Història de Catalunya

Fins? Fins el 2 d’octubre de 2016

+info: “L’aventura d’aquell jove reporter belga al Tibet”

Caricatures de la Barcelona vuitcentista

caricaturesmarès

Fins el 25 de setembre de 2016 el Museu Frederic Marès ofereix una exposició temporal de caricatures de personatges il·lustres de la Barcelona del S.XIX. Aquesta exposició és fruit de la donació de Joaquim de Nadal a partir de les obres de l’artista Josep Parera (1828? – 1902)

Segons informa l’ICUB:Caricatures225

Després d’uns orígens incerts, l’any 1866 Josep Parera esdevingué pintor de cambra d’Isabel II d’Espanya i tres anys més tard, i requerit per l’infant d’Espanya Sebastià Gabriel de Borbó, es traslladà a la localitat occitana de Pau. En qualitat de pintor i conseller de l’infant, es desplaçà a Itàlia, on residí fins al 1882, any del seu retorn a Barcelona. Tot i que mantingué una fidelitat al gènere del retrat a l’oli i al pastel, es van convertir en un notable caricaturista de personatges catalans de l’època, gènere en el qual assolí una extraordinària qualitat. N’hi ha una sèrie molt àmplia i important a l’antiga col·lecció de Joaquim Maria de Nadal, i a Itàlia també existeixen d’ell grans caricatures diverses referents als principals noms del Rissorgimento, que han estat objecte d’algunes exposicions destacades allà.

Caricatures de la Barcelona vuitcentista és una exposició que ens evoca la Barcelona del segle XIX a partir d’una cinquantena de caricatures de personalitats rellevants de la segona meitat d’aquell segle, executades per Josep Parera i Romero (Almeria, 1828? – Barcelona, 1902), un artista tan singular com desconegut, i donades recentment al Museu per Joaquim de Nadal. Una galeria de caricatures de personatges que evoquen la Barcelona que es transforma de ciutat emmurallada a la ciutat moderna de l’Eixample.

On? Museu Frederic Marès

Fins? El 25 de setembre de 2016

+info:Caricatures de la Barcelona Vuitcentista

+info exposició temporal Museu Marès – Caricatures de la Barcelona Vuitcentista

 

Les flors del faraó

flors-cartel

Fins el 25 de setembre de 2016 al Palau del Lloctinent, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó s’hi pot visitar l’exposició “Les flors del faraó”.

No cal dir que és totalment recomenable la visita del pati del Palau del Lloctinent, un pati noble i senyorial ple d’encant al bell mig del barri gòtic al costat de la Catedral i del Museu Marès.

L’exposició va ser inaugurada en motiu del 28è Congrés Internacional de Papirologia.

Segons la pròpia informació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó:

“Un viatge pel Nil a través dels seus papirs” que aplega una selecció d’unes 70 peces de les col·leccions de l’abadia de Montserrat i de l’Arxiu Històric dels Jesuites de Barcelona per a fer un recorregut per l’antic Egipte, de la Biblioteca d’Alexandria a Tebas.”

On? Arxiu Corona d’Aragó – Palau del Lloctinent

Fins? El 25 de setembre de 2016

+info: “Les flors del faraó” 

 

Sorprèn-me! de Philippe Halsman

Halsman

Potser per Philippe Halsman no us sonarà molt però si doneu un cop d’ull a algunes de les seves obres, algunes convertides en portades icòniques de la no menys icònica revista nordamericana Life segur que us comença a sonar.

En les darreres temporades el món de la fotografia i alguns del seus grans noms formen ja part de la programació d’alguns centres d’exposicions.

Caixaforum Barcelona no n’és una excepció, i si al llarg dels gairebé 15 anys d’història hem pogut visitar algunes grans retrospectives de grans noms de la història d’aquest art com Cartier-Bresson o Sebastian Sâlgado, ara ens arriba una curiosa retrospectiva d’un dels grans noms de la fotografia nordamericana.

Halsman fou un fotògraf molt innovador i creatiu que va treballar per grans publicacions (revistes, magazins, publicitat, etc) i es va fer cèlebre per la seva manera de retratar una llarga nòmina de celebritats del moment. Podríem dir que des del seus inicis el retrat fou una de les seves especialitats.

Una de les sèries de fotografies més celebrades i que al llarg de tota una sèrie d’anys va conrear en el seu estudi fou la mítica sèrie d’imatges on personatges i personalitats del moment es deixen retratar fent un salt, algunes ja icòniques com la de l’actriu Marylin Monroe que en un primer moment va declinar la invitació a ser fotografiada per por a sentir-se (psicològicament) massa despullada. Segons Halsman el joc consistia en que els convidats a la sessió en realitar el salt es relaxaven i es desprenien de la màscara que portaven a sobre i es mostraven tal com eren amb molta més autenticitat.

Segons Halsman:

“EN UN SALT, EL PROTAGONISTA, EN UNA SOBTADA EXPLOSIÓ D’ENERGIA, SUPERA LA GRAVETAT. NO POT CONTROLAR TOTES LES EXPRESSIONS, EL GEST A LA CARA I ELS MÚSCULS DELS SEUS MEMBRES. LA MÀSCARA CAU. LA PERSONA REAL ES FA VISIBLE. NOMÉS CAL ATRAPAR-HO AMB LA CÀMERA.”

L’exposició del Caixaforum dividida en quatre grans àrees recull en una d’aquests apartats aquesta famosa sèrie d’imatges i també és molt destacada l’apartat dedicada a la intensa relació professional i personal que el fotògraf va mantenir amb el pintor Salvador Dalí que va donar com a fruit algunes sèries de fotos molt conegudes, fins i tot recollides en format llibre.

Totes les imatges desprenen una gran creativitat però les més divertides sense cap mena de dubte són les que fan referència a l’àmbit personal i familiar com les felicitacions d’any nou plenes d’ironia i humor que la família Halsman enviava amb dona i filles incloses als seus amics i i familiars.

Una exposició curiosa, entretinguda, original, divertida, diferent i molt recomenable.

On? Caixaforum Barcelona

Fins? 6 de novembre de 2016

+info a: Sorprèn-me! Philippe Halsman

articles:

         -Vilaweb

   – Time Out

Bruce Davidson a Barcelona

Davidson

La Fundació Mapfre ens ofereix la possibilitat de resdescobrir algunes de les sèries de fotografies més destacades de la trajectòria del fotògraf nordamericà Bruce Davidson. Rera les imatges, algunes ja icòniques del propi artista s’amaga una sensibilitat molt especial en temàtiques socials que s’han convertit en un excel·lent testimoni de la història recent dels EE.UU.

En blanc i negre i utilitzant diverses tècniques i càmares segons l’època i el projecte, la seva mirada és única ja que ha conseguit convertir algunes imatges en iconogràfiques del seu temps.

Només per tot això val la pena visitar la retrospectiva que hi ha ubicada en la sala d’exposicions de la Casa Garriga i Nogués de Barcelona.

Segons la Fundació:

Las series que se muestran en la exposición nos desvelan la  mirada humanista de Bruce Davidson. Las personas son el centro de su fotografía y el artista nos presenta diversas realidades en distintos países. Las tensiones sociales en Inglaterra, los mineros de Gales, las bandas callejeras de Brooklyn, la lucha de los derechos humanos en Estados Unidos o la dureza de la vida en Harlem son algunos de sus temas. Su obra es el reflejo de un compromiso ético ante las duras realidades de entornos precarios y vulnerables en los que se desenvuelve la existencia cotidiana de las personas fotografiadas.

Molt recomenable.

On? Fundació Mapfre – Sala d’Exposicions – Casa Garriga i Nogués de Barcelona

Fins el 28 d’agost de 2016

+info a Bruce Davidson – Fundació Mapfre

De Mur a mur

capcalera_web_mur_0

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens ofereix la possibilitat fins el 25 de setembre de visitar una nova i interessant mostra que incideix en l’art més efímer del grafit i de la  pintada reivindicativa dels temps de la transició.

Segons l’Arxiu:

De mur a mur és una exposició de fotografies de pintades als murs de Barcelona realitzades entre 1974 i 1977. Es tracta d’una selecció de les imatges del llibre Pintades. Barcelona: de Puig Antich al Referèndum editat per l’editorial barcelonina La Gaya Ciencia (1977), amb textos de Jaume Rodri i fotografies de Felix Camprubí, Lluís Crusellas, Joan Fontcuberta, Eusebi Gonzàlez, Siso Mitjanas, Josep Moliner, Miquel Moix, Lluís Muñoz,  Salvador Obiols, Ramon Pi, Enric de Santos, Manel Úbeda,  Raul Vendrell i Cristina Zelich, integrants del grup Foto FAD, la Secció de Fotografia del Foment de les Arts i el Disseny. Aquestes imatges constitueixen un registre documental de primer ordre de les vindicacions polítiques i socials de la ciutadania i de l’apoderament popular de l’espai públic als anys setanta.

On? Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Fins el 25 de setembre de 2016

+info a De mur a mur

Ens fem una foto? Fotografia domèstica d’època a la Casa Elizalde

MIRALPEIX 2

Finestres de la memòria és un projecte del Centre Cultural Casa Elizalde de recuperació de la memòria històrica a través de les imatges i les fotografies del barri barceloní de la Dreta de l’Eixample.

Segons la pròpia pàgina creada pel Centre Casa Elizalde:

finestresdelamemòriaFinestres de la memòria és un projecte d’interacció social impulsat pel Centre Cultural La Casa Elizalde per recuperar la memòria històrica de la Dreta de l’Eixample i per reforçar la identitat del barri. El mitjà per aconseguir-ho és la creació d’un fons fotogràfic col•lectiu cimentat en les aportacions d’imatges dels diferents agents del territori: veïns, institucions, associacions, comerciants, escoles, etc.

Per tal de visualitzar el treball de recerca i recuperació de la memòria fotogràfica del barri s’han organitzat en els darrers anys diverses exposicions amb temàtiques diferents.

Si vols descobrir molts més detalls i imatges d’aquest interessant projecte, aquí teniu l’enllaç: Finestres de la memòria

L’exposició d’enguany bàsicament s’ha volgut centrar en la fotografia domèstica dels anys 30 a través de la mirada i el fons fotogràfic de les imatges de diverses famílies del barri.

Exposició: Ens fem una foto? Fotografia Domèstica als anys 30

On: Centre Cultural La Casa Elizalde

Fins el 21 de juny de 2016

El Centre organitza diverses activitats paral·leles al voltant de la mostra.

Tota la informació aquí: Ens fem una foto? Fotografia domèstica anys 30

Una mostra i un projecte molt interessant de la recuperació de la identitat i la memòria fotogràfica d’un barri.

 

Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia.

catala_pic_afb

Fotomuntage de Català – Pic

[La Virreina] Centre de la Imatge de Barcelona ens ofereix fins el 26 de juny de 2016 una magnífica i intereressant retrospectica sobre com ha estat retratada la ciutat al llarg de la història de la fotografia.

És un viatge des dels orígens de la fotografia i les primeres manifestacions i testimonis fotogràfics de la ciutat, passant per diferents etapes del S.XX amb noms molt destacats fins les últimes dècades on la fotografia institucionalitzada a través de campanyes publicitàries promogudes per consorcis i administracions públiques han influït moltíssim en fer de Barcelona una marca turística.

La mostra es divideix en sis grans moments:

1r moment (1860 – 1888) Aprovació del Pla Cerdà i l’Exposició Universal

2n moment (1888 – 1929) Aparició de la premsa fotogràfica i construcció fotogràfica oficial i moderna de la “Gran Barcelona” al llarg dels anys 20 i la proliferació de revistes, guies i llibres fotogràfics entorn de l’Exposició Internacional del 1929.

3r moment (1930 – 1939) Anys trenta i la Guerra Civil. Fotoperiodisme i nova iconografia determinada pel conflicte bèl·lic.

4t moment (1940 – 1970) Nova avanguarda fotogràfica dels cinquanta i nou periodisme de la Transició. Desarrollismo franquista i Congrés Eucarístic del 1952 com a gran esdeveniment internacional que obria el Règim al món.

5è moment (1970 – 1992) Nou estil documental. Sorgiment dels moviments veïnals i restauració de les institucions democràtiques. Imatge relacionada amb les polítiques de promoció lligades a la transformació olímpica de la ciutat.

6è moment (1992 – 2004) Noves lluites socials per la imatge als noranta i dos mil entre els grans esdeveniments dels Jocs’92 i Forum Cultures’2004. La imatge lligada a la gestió de grans esdeveniments i en la transformació constant de la ciutat com també en el conflice social.

No cal dir que l’exposició sobretot en els primers àmbits de la retrospectiva són de gran interès per l’extraordinària oportunitat de veure sota un mateix discurs una llarga tirallonga d’imatges algunes històriques i iconogràfiques de molts noms com Català Pic, Català Roca, Centelles, els Pérez de Rozas, Gabriel Casas, Robert Capa, Gerda Taro, Chim, Maspons, Colita, Joan Colom i un llarg etcètera que val la pena fer una segona visita ja que la mostra dóna per entretenir-se un bona estona.

La mostra també es complementa amb fragments audiovisuals i documentals de la filmoteca o del No-do o campanyes més modernes.

Paral·lelament a l’exposició hi ha programat un seminari “Les lluites per la imatge de la ciutat” amb diferents xerrades i conferències que giren entorn a les sis etapes diferents que retrata la mostra.

TOTA LA INFORMACIÓ A: Barcelona. La Metròpoli en l’Era de la Fotografia, 1860 – 2004

 

Aquí teniu un tuit meu amb un enllaç a la notícia publicada per Vilaweb

Exposició molt molt recomenable!

 

D’anar i tornar de Toni Catany

Imatge extreta de www.eldiario.es

Imatge extreta de http://www.eldiario.es

La Fundació Catalunya – La Pedrera ens ofereix fins el 17 de juliol de 2016 una magnífica i molt recomenable retrospectiva del fotògraf mallorquí Toni Catany.

La mostra està dividida en diferents espais seguint l’ordre de diferents sèries fotogràfiques molt conegudes que defineixen la personalitat que van convertir Catany amb un fotògraf amb sensibilitat i estètica molt personals.

Tota la informació de l’exposició: Toni Catany. D’anar i Tornar

Fotografies de l’exposició a flickr

Segons la informació de l’exposició del programa de La Pedrera:

La vida i l’obra de Toni Catany (Llucmajor, Mallorca, 1942 – Barcelona, 2013) es podrien definir potser com una successió incessant d’anades i tornades entre Llucmajor i Barcelona, entre el Mediterrani i la resta del món, entre l’interior i l’exterior, entre els projectes i els records, entre les tècniques fotogràfiques del passat i les tecnologies d’avui dia.

Black Box: artesania fotogràfica de Hiroshi Sugimoto

La Fundació Mapfre de Barcelona en la seva Sala d’Exposicions de la Casa Garriga i Nogués ens ofereix fins el 8 de maig la possibilitat de passejar-nos per diverses col·leccions i treballs del fotògraf japonès Hiroshi Sugimoto multipremiat, nascut a Tokio ara fa 68 i actualment afincat a Nova York.

Sota el nom de “Black Box” la Fundació Mapfre exposa algunes de les sèries fotogràfiques més conegudes.

És una exposició molt recomanable sobretot pels qui gaudeixen de l’Art de la fotografia. I és Sugimoto és un autèntic artesà de la imatge. No utilitza cap tècnica digital, només mètodes tradicionals on destaca un gran virtuosisme tècnic.

Imatges captivadores, suggerents on destaca la sèrie de retrats de figures de cera de personalitats històriques amb una versemblança amb els personatges reals que posa la pell de gallina.

Sugimoto se’l considera un dels grans fotògrafs contemporanis amb una tècnica prodigiosa. Fins i tot el grup U2 en va utilitzar una de les seves icòniques imatges per un dels seus darrers treballs.

Hi ha imatges que recorden al vell concepte  de “la Natura morta”, gènere molt reconegut en el món de la pintura i on “el temps reposat – congelat” d’algunes obres fan recordar aquest tipus de quadres on la reflexió sobre allò volàtil o transcendent-intranscendent és molt destacable, i conviden a un cert estat de calma per veure’ns a nosaltre mateixos d’una altre manera.

Una mostra per descobrir un mestre contemporani de la fotografia.

 

Llaverias i el mar

BIBLIOTECA_ITEMS_1412_LLAVERIAS_LLORET_W_1000_Q_100

Fins l’1 de maig de 2016 a l’Espai mirador del remodelat Museu Marítim de Barcelona ofereix la possibilitat de redescobrir la vida i l’obra pictòrica de Joan Llaverias, un autor on la temàtica relacionada amb el mar és un dels eixos temàtics de la seva trajectòria.

L’exposició “Llaverias i el mar” s’enmmarca dins la commemoració del 150 aniversari del naixement d’aquest artista.

Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865-Lloret de Mar, 1938) dibuixant, pintor i membre fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. (Viquipèdia dixit)

Una oportunitat per conèixer i aproximar-se a l’obra d’aquest pintor català.

Bloc a WordPress.com.