Espais privats – Adolf Loos al Museu del Disseny

“La casa ha de plaure a tots, contràriament a l’obra d’art, que no té necessitat de complaure a ningú. L’obra d’art és un assumpte privat de l’artista. La casa no ho és.”

Adolf Loos forma part de la història de l’arquitectura i del disseny del primer terç del S.XX per haver dissenyat una sèrie d’espais arquitectònics i peces de mobiliari que a dia d’avui es consideren icòniques.

Fins el 25 de febrer el Museu del Disseny ens ofereix una interessant retrospectiva que inclou interiors de cases privades i espais comercials.

Com ens indica el web del Museu:

“L’exposició Adolf Loos. Espais privats mostra per primera vegada a Espanya una extensa mostra del treball d’aquesta figura de l’arquitectura vienesa, pioner del debat entre espais de vida pública i de vida privada. La mostra, comissariada per Pilar Parcerisas, posa en escena la revolució estètica de Loos (1870-1933) que en la Viena de 1900 es va revelar contra la Secessió vienesa, proposant una economia en la construcció arquitectònica i el disseny recuperant la columna clàssica, el revestiment i els valors tradicionals del classicisme.

L’exposició viatja al context literari, arquitectònic i filosòfic de la Viena de principis de segle XX i mostra projectes i un centenar dels objectes més significatius del mobiliari usat a les cases i apartaments de Loos. És en aquests espais interiors en els quals trobem a l’Adolf Loos més revolucionari. L’apartament constitueix l’esfera íntima, el refugi de l’individu enfront de la vida social. Valors com la intimitat, privadesa o confort troben en el disseny dels espais privats i l’ús del mobiliari domèstic de Loos un exemple de noves formes de la cultura de l’hàbitat.”

Adolf Loos – Espais privats

On? Museu del Disseny de Barcelona

Fins el 25.02.2018

Anuncis

Aquest 2018 Brassaï arribarà a la Fundació Mapfre de Barcelona

Brassai – The Eiffel Tower at Twilight, 1932 (Left) / Lamplighter (Right) extret del web widewalls

Aquest 2018 arrencarà amb diverses noves propostes en els museus i espais d’exposicions de Barcelona. En aquest primer apunt del 2018 ens volem fer ressò en una exposició que arribarà al febrer.

Brúixoles i fars com a blog ha tingut una especial predilecció per parlar d’aquelles exposicions centrades on l’Art, la Fotografia i autors de pes arriben a la nostra ciutat i els podem redescobrir en diferents sales.

La sala d’exposicions de la Fundació Mapfre a Barcelona a la Casa Garriga i Nogués s’ha especialitzat també en programar a la ciutat retrospectives de grans mestres de la fotografia contemporània.

A partir del 19 de febrer tindrem l’oportunitat de redescobrir algunes de les imatges sobretot de París que el fotògraf Brassaï (1899-1984) va realitzar i el van catapultar com un referent que van redefinir l’art fotogràfic.

Com ens avança el web de la Fundación Mapfre:

“El tema principal de su obra fue París, protagonista de algunas de sus imágenes más significativas y reconocidas. Captó instantes vitales del día a día de la ciudad, especialmente de su apariencia y vitalidad nocturnas, en una clara expresión de la poderosa dimensión artística de su mirada.

La capacidad evocadora de sus imágenes alcanzó un incuestionable reconocimiento que se extendió desde los círculos de la fotografía artística hasta la industria turística y los circuitos fotográficos comerciales.”

Brassaï

On? Sala Fundación MAPFRE Garriga i Nogués (Barcelona) 

del 19.02.18 fins el 13.05.18

La capsa entròpica [el museu d’objectes perduts]

El més fascinant de l’exposició “La capsa entròpica” és el mateix concepte i plantejament de l’exposició. Mostrar aquells objectes que per raons estètiques de la seva destrucció, històriques o pel seu lamentable estat degut a múltiples factors han caigut en l’oblit dels magatzems dels Museus.

Un gran calaix de sastre on diferents obres aparentment no relacionades entre sí mantenen un discurs estètic, artístics, històric que fa de l’experiència de la visita de l’exposició una interessant reflexió de com peces que han sofert autèntiques agressions o com per exemple les portes modernistes de la Casa Batlló de Gaudí que foren abandonades al carrer en ple Franquisme per posar-hi unes oficines comercials quan ningú valorava el Modernisme prenen una nova dimensió d’obres d’art.

Com ens indica el propi web del MNAC:

“Francesc Torres, artista polifacètic català, vol transformar una part del museu en una capsa entròpica fent ressaltar la seva funció preservadora. Afavorint obres majoritàriament dels segles XIX i XX seleccionades de la col·lecció del museu, Torres explora la col·lisió entre la història i la cultura reflexionant, al mateix temps, sobre la naturalesa dels museus.”

“L’estructura del projecte s’estendrà com un paisatge construït a base de fragments, uns literals i altres analògics, que mostraran la lluita constant de la preservació contra el resultat de tot tipus de destrucció: el pas del temps, fenòmens naturals, guerres, intolerància religiosa i antireligiosa, ètnica o política, plans urbanístics radicals o violència econòmica.”

Francesc Torres. La capsa entròpica [El museu d’objectes perduts]

On? MNAC

fins 14.01.2018

Ramon Pichot al MNAC

En els darrers temps diferents espais museístics com és el MNAC han decidit recuperar noms de la pintura i l’art català, sobretot del S.XX, que per diferents raons no havien tingut l’oportunitat de ser revisats en perspectiva en una exposició retrospectiva i en molts casos havien caigut en l’oblit.

Arriba el torn de recuperar l’obra del pintor Ramon Pichot que a mig camí del S.XIX i principis del S.XX va generar una obra que s’enmarca entre les corrents modernistes i les noves corrents artístiques de principis del S.XX. El que més sorprèn, com altres artistes de l’època, és el tractament precís i preciós dels colors i tonalitats tant vius de cadascún dels quadres.

Com ens ens indica l’espai web del MNAC:

La seva obra va anar evolucionant des del modernisme inicial fins al decorativisme de la segona dècada del segle XX, i es va caracteritzar especialment pel tractament i la preeminència del color. Tres escenaris el van marcar al llarg de la seva trajectòria artística: Barcelona, París i Cadaqués, i, temàticament, es va moure entre les escenes de gènere, els retrats, el paisatge de Cadaqués i el tipisme hispà.”

Ramon Pichot. D’Els Quatre Gats a la Maison Rose

On? MNAC

Fins el 21.01.2018

 

L’infern segons Rodin

La Fundació Mapfre exposa sota el títol “L’infern segons Rodin” fins el 21 de gener de 2018 una exposició d’escultures i materials d’Auguste Rodin (1840 -1917) que exploren el camí de la creació artística en l’obra que va marca la seva vida que fou el projecte de “La porta de l’infern”.

El gran interès de l’exposició es entendre com algunes escultures icòniques com “el pensador” que ja formen part de la història de l’Art van formar inicialment part d’un gran projecte que fou “La porta de l’infern” per un centre d’Art.

Com ens indica la pròpia pàgina de la Fundació:

“Aquesta exposició aplega una centena d’escultures i cap a trenta dibuixos, que rarament s’han exposat, així com diverses maquetes i models que permeten seguir el procés creatiu de l’escultor i l’evolució que la Porta va anar patint al llarg dels anys. Considerada com l’obra central de la carrera de l’escultor francès, que hi va treballar durant més de vint anys, aquesta obra monumental ofereix una visió espectacular de l’infern, febril i tempestuosa, però també sensual i evocadora.”

És una oportunitat única per veure material i dibuixos que rarament s’han exposat.

L’infern segons Rodin

On? Casa Garriga Nogués – Fundació Mapfre – Barcelona

Fins el 21.01.2018

També podeu llegir l’apunt que hem dedicat en el blog Pessics d’ànima i poetes del món parlant de la influència de Baudelaire amb Rodin

 

Dalí, Breaking news

Dalí, en la presentació d’un original rellotge, a Nova York

No és cap secret i és prou coneguda la faceta mediàtica que des de ben jove va saber conrear Dalí i que va captivar milers de mitjans.

Salvador Dalí era una figura mediàtica feta a si mateix i tot i haver vist molts cops algunes de les seves fotografies el seu gran carisma i geni ens atrapa d’una manera que una nova exposició de fotografies explorant la seva faceta més pública i mediàtica és ja de per si un bon motiu per visitar-la i deixar-se captivar de nou.

Com ens indica el portal de Palau Robert:

“Dalí, Breaking News” posa de manifest l’habilitat innata de l’artista per convertir-se en el focus d’atenció de la premsa, la seva presència internacional, la passió que desvetllava i les seves relacions amb personalitats destacades. A més de les imatges, a la mostra s’hi pot veure l’entrevista que el programa “A fondo”, de TVE, va fer a l’artista i que va ser emesa el 27 de novembre del 1977. D’aquesta entrevista s’ha extret la informació i les cites de Salvador Dalí presents a l’exposició.”

Les fotografies que conformen l’exposició estan separades en els 6 àmbits (ciència, cultura, internacional, media, política, societat)  que representen les possibles seccions d’un diari. En totes hi apareix la figura de Salvador Dalí: en algunes imatges es veu l’artista com a protagonista únic, sol en un primer pla, o gairebé sol; però la majoria de les fotografies són molt més descriptives, ja que hi surt Dalí interactuant amb l’entorn i s’hi aprecia informació contextual que evidencia la visió polièdrica de l’artista.”

Dalí, Breaking News

On? Sala 1 del Palau Robert – Barcelona

Fins 15.10.2017

La bellesa i els monstres – El món d’Ismael Smith

El MNAC està realitzant els darrers anys una valuosa tasca de recuperació i reinvidicació d’artistes catalans (Lluïsa Vidal,  Xavier Gosé, Torné Esquius) contemporanis del segle XX que per diferents motius havien quedat en l’oblit però que van ser destacats en el seu moment i es mereixen tenir el seu reconeixement.

Com ens indica el propi portal del museu:

“Revisar a fons la trajectòria d’Ismael Smith Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972) era tasca pendent de la història de l’art català. Va ser famós els primers anys de la seva carrera, però el 1919 va marxar a viure als Estats Units i aleshores va començar el procés del seu oblit.”

“Era una obra inquietant i variada, que va anar quedant al marge del discurs oficial fins a arribar al desclassament i el menyspreu. La seva figura no es començà a revisar fins després de mort, gràcies als esforços d’alguns dels seus admiradors més fidels.”

Una interessant retrospectiva per descobrir les diferents facetes d’un artista català que havia caigut en l’oblit.

La bellesa i els monstres – Ismael Smith

On? MNAC

Fins 17.09.2017

Duane Michals arriba a Barcelona

La Fundació Mapfre a través de la seva sala d’exposicions de la Casa Garriga i Nogués de Barcelona ens apropa a una nova retrospectiva fotogràfica, en aquest cas, dun dels noms més prestigiosos de l’avantguarda nordamericana.

La seva matèria prima són els seus pensaments, preocupacions, somnis i opinions que formen part integrant de les seves fotografies, creades per expressar-se a si mateix.

En Duane Michals (Mckeesport, Pennsilvània, 1932) amb l’objectiu de no dependre del mercat de l’art ha desenvolupat al llarg de tota la seva trajectòria, en paral·lel a la seva obra més personal, una intensa activitat com a fotògraf professional amb encàrrecs de prestigioses revistes on sempre ha deixat la seva particular petjada.

Com ens informa en el seu web la pròpia Fundació Mapfre:

“En una època marcada pel fotoperiodisme, va rebutjar les limitacions d’aquest corrent i es va apropar a la narració cinematogràfica a través de l’ús de seqüències fotogràfiques construïdes amb cura. De la mateixa manera, va traspassar els límits del mitjà, ja que va incorporar, sobre les seves còpies positivades, textos manuscrits que afegeixen una dimensió més profunda a les seves fotografies. Amb una tècnica i una il•luminació gens complicades i una escenografia molt cuidada, a la seva obra s’aproxima a les grans qüestions de l’ésser humà, moltes vegades a través del joc i la ironia.”

Personalment el que més m’ha impactat és la col·lecció de treballs fets a partir de seqüències fotogràfiques on hi ha un gran equilibri entre la fotografia i la poesia, la manera de narrar o mostrar una situació, una emoció, un món interior que ens arriba amb una tècnica senzilla però potent i molt evocadora.

El més extraordinari és que amb 85 anys Duane Michals continua treballant i fent fotografies i inventant noves tècniques per mostrar el seu món.

Duane Michals

On? Casa Garriga i Nogués de Barcelona – Fundació Mapfre

Fins 10.09.17

+info: Duane Michals

Insurreccions al MNAC

Juli González, Mà esquerra aixecada

“Insurreccions” és el títol genèric d’una suggerent i atractiva exposició que el MNAC ha programat fins el 21 de maig. Sota aquest títol aplega diferents obres de diferents artistes (tant nacionals com internacionals) de diferents èpoques en diferents llenguatges artístiques i formats que tenen com a eix comú la temàtica social de la revolta i la insurrecció.

Segons la mateixa informació del web del MNAC:

“Insurreccions reuneix prop de 300 obres –pintures, dibuixos i gravats, fotografies, pel·lícules i manuscrits–, des de mitjan segle XIX a l’actualitat, de més d’un centenar d’autors diferents. Tenen en comú el tema de les emocions col·lectives i els esdeveniments polítics que comporten moviments com ara revoltes, insubmissió, agitació política, moviments socials i revolucions de tot tipus. A Barcelona, s’incorpora un conjunt d’obres del Museu Nacional per aportar una visió única i específica tant pels artistes representats (des de l’il·lustrador Lluís Pellicer als cartellistes de la Guerra Civil), com pels temes tractats.

L’exposició es fonamenta en el treball històric i teòric realitzat pel filòsof, historiador d’art i comissari de l’exposició Georges Didi-Huberman.”

Insurrecions

On? MNAC

fins el 21 de maig de 2017

+info: Insurreccions – Museu Nacional d’Art de Catalunya

Disorder – Les fotografies del Prix Pictet al Palau Robert

“Disorder” és el nom de l’exposició que recull les millors fotografies que han estat galardonades en la darrera edició del Prix Pictet. Totes destaquen perquè estan a mig camí del fotoperiodisme,  l’art i la fotografia d’autor.

Com indica el web de Palau Robert:

El Premi Global de Fotografia i Sostenibilitat Prix Pictet clou la gira mundial al Palau Robert

El Palau Robert dona a conèixer les imatges de 12 fotògrafs de prestigi mundial en l’exposició “Disorder” del Premi Global de Fotografia i Sostenibilitat Prix Pictet. La mostra, que tanca la seva gira mundial per diversos països, es pot visitar del 10 de març al 28 de maig.

Les imatges de l’exposició reflecteixen el malestar social, les revoltes polítiques o l’alteració del clima. Alguns aborden el tema des d’una perspectiva purament documental, mentre que altres opten per un enfocament abstracte o poètic, com és el cas de la guanyadora Valérie Belin. Durant l’acte en què es va conèixer el nom del guanyador, Koffi Annan va afirmar: “La nostra època es defineix pel desordre. El nostre domini de nombrosos aspectes de la vida ens ha portat a creure equivocadament que hem sotmès el planeta a la nostra voluntat. No obstant això, la fragilitat d’aquest postulat es fa palesa cada vegada que es produeix una pandèmia, un terratrèmol, un tsunami o una sequera. Cada dia que passa, el miratge de l’ordre queda esmicolat”.

“Els dotze fotògrafs que exposen la seva obra fotogràfica al Palau Robert són IIlit Azoulay (Israel), Valérie Belin (França),  Matthew Brandt, (Estats Units), Maxim Dondyuk (Ucraïna),  Alixandra Fazzina (Regne Unit) , Ori Gersht (Israel), John Gossage (Estats Units); Pieter Hugo (Sud-àfrica) Gideon Mendel (Sud-àfrica); Sophie Ristelhueber (França), Brent Stirton (Sud-àfrica), i Yang Yongliang (Xina).

La mostra ha viatjat prèviament a París, Londres, Roma, Brussel·les, Zurich, Ginebra, Atenes, Tòquio, Dublín, Hamburg i San Diego.”

Disorder – Premi Global de Fotografia i Sostenibilitat Prix Pictet

On? Sala 1 – Palau Robert de Barcelona

Fins 28 de maig de 2017

+info a Disorder

 

Peter Hujar – a la velocitat de la vida

Aquest cap de setmana finalitza la magnífica retrospectiva que la Fundació Mapfre de Barcelona ha dedicat al desaperagut fotògraf novaiorquí Peter Hujar.

Destaquem les paraules que el web de la Fundació dedica a aquest artista:

Peter Hujar (Trenton, 1934-Nueva York, 1987) va iniciar la seva carrera a la dècada del 1950 vinculat a la fotografia comercial. No obstant això, aviat va decidir abandonar aquest vessant, allunyar-se dels circuits comercials i centrar-se en la pràctica de la fotografia artística. Estretament vinculat als moviments contraculturals del moment, va capturar fragments de la realitat novaiorquesa dels anys 1970 i va retratar l’escena sociocultural underground tot fotografiant artistes i escriptors de renom com Andy Warhol, Susan Sontag o William S. Burroughs, així com altres personatges anònims del Downtown.

L’exposició mostra un recorregut per la carrera de l’artista, la qual «va estar més marcada per evolucions personals que per èxits palpables, amb els compromisos que impliquen i que configuren el que sacostuma a anomenar una carrera».

Peter Hujar: a la velocitat de la vida

On? Sala Fundación Mapfre – Casa Garriga i Nogués – Barcelona

Fins 30.04.17

+info: Peter Hujar: a la velocitat de la vida

L’hora dels monstres

La dona asseguda (sèrie) / Una carta del Marroc. Musée de la bande dessinée, Cité internationale de la bande dessinée et de l'image, Angoulême

La dona asseguda (sèrie) / Una carta del Marroc. Musée de la bande dessinée, Cité internationale de la bande dessinée et de l’image, Angoulême

Sota el nom de Copi s’amagava una polifacètic artista francès d’orígen argentí que es va donar conèixer com a dibuixant de vinyetes en els diaris francesos amb un estil que el va fer cèlebre.

Fins el 5 de febrer La Virreina – Centre de la imatge ha programat una retrospectiva que ens ofereix un bona mostra dels millors treballs com a dibuixant apart d’altres materials que ens ajuden a entendre la personalitat molt singular d’aquest artista francoargentí.

On? [La Virreina] Centre de la Imatge de Barcelona

Fins el 5 de febrer de 2017

+info a: L’hora dels monstres

 

Maria Lluïsa Güell, pintora

Retrat de Maria Lluïsa Güell de la pintora i amiga Lluïsa Vidal

Retrat de Maria Lluïsa Güell de la pintora i amiga Lluïsa Vidal

Fins el 17 de maig de 2017 el Palau Güell ha organitzat una exposició temporal al voltant de la faceta artística d’una de les filles de l’industrial Eusebi Güell, concretament Maria Lluïsa Güell i López i neta del primer marquès de Comillas.

En el darrers temps vivim un redescobriment de noms femenims de la pintura catalana de principis del XX que múltiples circumstàncies van caure en l’oblit, ho ha sigut Lluïsa Vidal i també Maria Lluïsa Güell que curiosament eren amigues i es movien en cercles semblants.

El Palau Güell ha fet una feina molt interessant per redescobrir-nos aquesta figura i posar-la de nou en valor.

On? Palau Güell

Fins el 17 de maig de 2017

+info: Maria Lluïsa Güell, pintora

El vi grec

Vas per barrejar el vi amb aigua. MAC Empúries

Vas per barrejar el vi amb aigua. MAC Empúries

Hi ha exposicions que passen de forma massa desapercebuda en les agendes culturals. Museus que no són de grans masses però que de tant en tant també programen exposicions temporals de notable interès. És el cas del Museu Arqueològic de Catalunya que ha programat fins el 29 de gener una temporal sobre el llegat històric que ha tingut en la nostra cultura  i civilització el vi grec.

el-vi-grec-cartell_medium

És una exposició curiosa i recomenable.

On? M.A.C.

Fins el 29 de gener de 2017

+info a: El vi grec

Picasso Romànic

picasso-romanic

El MNAC ens convida a descobrir les sinèrgies que s’han trobat entre l’Art Romànic i Pablo Picasso, un nom clau de la història de la pintura del S.XX.

Com ens indica en l’apartat de l’exposició del propi portal del museu:

“Pablo Picasso va visitar aquest Museu el setembre de 1934, poc abans de ser inaugurat oficialment amb el nom de Museu d’Art de Catalunya, i va quedar captivat per la col·lecció d’art romànic. Les seves impressions van ser recollides en una crònica publicada al diari La Publicitat: “[Picasso] convenia sense vacil·lar que el nostre Museu romànic serà una cosa única al món, document imprescindible per als que vulguin conèixer els orígens de l’art occidental, lliçó inapreciable per als moderns”. Picasso tenia 52 anys, però el seu interès per l’art medieval català havia començat abans, a la seva joventut, i es va perllongar en el temps, tal com demostra una part del seu arxiu personal, exhibida per primer cop al públic.”

És una exposició xocant i curiosa ja que “a priori” semblaria que no hi hauria d’haver massa afinitats però l’exposició ens demostra el contrari.

On? MNAC

Fins 26.02.2017

+info: Picasso Romànic

 

 

Bloc a WordPress.com.