Dalí, Breaking news

Dalí, en la presentació d’un original rellotge, a Nova York

No és cap secret i és prou coneguda la faceta mediàtica que des de ben jove va saber conrear Dalí i que va captivar milers de mitjans.

Salvador Dalí era una figura mediàtica feta a si mateix i tot i haver vist molts cops algunes de les seves fotografies el seu gran carisma i geni ens atrapa d’una manera que una nova exposició de fotografies explorant la seva faceta més pública i mediàtica és ja de per si un bon motiu per visitar-la i deixar-se captivar de nou.

Com ens indica el portal de Palau Robert:

“Dalí, Breaking News” posa de manifest l’habilitat innata de l’artista per convertir-se en el focus d’atenció de la premsa, la seva presència internacional, la passió que desvetllava i les seves relacions amb personalitats destacades. A més de les imatges, a la mostra s’hi pot veure l’entrevista que el programa “A fondo”, de TVE, va fer a l’artista i que va ser emesa el 27 de novembre del 1977. D’aquesta entrevista s’ha extret la informació i les cites de Salvador Dalí presents a l’exposició.”

Les fotografies que conformen l’exposició estan separades en els 6 àmbits (ciència, cultura, internacional, media, política, societat)  que representen les possibles seccions d’un diari. En totes hi apareix la figura de Salvador Dalí: en algunes imatges es veu l’artista com a protagonista únic, sol en un primer pla, o gairebé sol; però la majoria de les fotografies són molt més descriptives, ja que hi surt Dalí interactuant amb l’entorn i s’hi aprecia informació contextual que evidencia la visió polièdrica de l’artista.”

Dalí, Breaking News

On? Sala 1 del Palau Robert – Barcelona

Fins 15.10.2017

Anuncis

Els retrats de Toni Vidal

El Museu d’Història de Catalunya ens ofereix una interessant mostra dels millors retrats que el fotògraf Toni Vidal va realitzar a principis dels 70 a una gran quantitat de personatges que avui són autèntiques personalitats fonamentals que ja formen part de la història recent de la cultura catalana.

Com ens indica el portal del propi museu:

“El fotògraf Toni Vidal (Es Castell, Menorca, 1934) va arribar a Barcelona el 1968. Un dels seus projectes va ser fotografiar la gent de la cultura —gent honesta, desinteressada, que treballava per reconstruir el país—: escriptors i assagistes, artistes i arquitectes, músics i directors de teatre, editors, activistes i erudits.

El resultat és una extraordinària col·lecció de fotografies en blanc i negre i en color que són el testimoni del miracle català dels anys seixanta, la recuperació de la cultura catalana, fruit de la suma de molts esforços individuals que van generar un moviment social: els exiliats de París i Montpeller, els que havien tornat de Mèxic o de Xile, les noves generacions aparegudes sota el franquisme, els joves dels setanta. Toni Vidal explora la personalitat dels seus retratats i mostra els espais on duen a terme la seva tasca.

L’exposició posa en relleu la profunditat del treball del fotògraf, la minuciositat, la capacitat de crear atmosferes introspectives i, al mateix temps, de mostrar el vigor i el sentit col·lectiu d’una cultura que reneix.”

Toni Vidal retrata la cultura catalana dels setanta

On? Museu d’Història de Catalunya

Fins 01.10.2017

El món de Weegee

“El fotògraf ha de ser en el lloc dels fets al moment just. La meva fórmula és la següent: bregar a la meva manera amb els éssers humans que em semblen meravellosos.”

Weegee sobrenom del fotoperiodista Arthur H. Fellig (Zloczwe, avui Ucraïna, 1899 – Nova York, EE.UU 1968)

La Fundació Foto Colectania ens ofereix una interessant i recomenable retrospectiva de qui fou un dels cronistes més cèlebres del Nova York més fosc dels anys 30 i 40.

Tal i com ens indica la pròpia Fundació en el seu espai web:

“L’exposició sobre Weegee, produïda per Foto Colectania i la Fundació Banc Sabadell, reuneix més de cent fotografies d’època d’una de les millors col·leccions fotogràfiques del món, M. + M. Auer de Suïssa, en una acurada selecció vertebrada a partir dels llibres de Weegee i publicacions en premsa.

Al Nova York convuls dels anys 30 i 40, Weegee era un reporter gràfic freelance que publicava en tots els grans diaris i que va convertir el crim en espectacle. Sempre alerta, portava al cotxe una ràdio sintonitzada amb la freqüència de la policia que li permetia arribar el primer a l’escena del crim. La seva tècnica, de durs contrallums, donava a les fotos una aura de verisme i dramatisme que segueix impactant l’espectador.”

Weegee by Weegee

On? Fundació Foto Colectania

Fins el 05.11.2017

Duane Michals arriba a Barcelona

La Fundació Mapfre a través de la seva sala d’exposicions de la Casa Garriga i Nogués de Barcelona ens apropa a una nova retrospectiva fotogràfica, en aquest cas, dun dels noms més prestigiosos de l’avantguarda nordamericana.

La seva matèria prima són els seus pensaments, preocupacions, somnis i opinions que formen part integrant de les seves fotografies, creades per expressar-se a si mateix.

En Duane Michals (Mckeesport, Pennsilvània, 1932) amb l’objectiu de no dependre del mercat de l’art ha desenvolupat al llarg de tota la seva trajectòria, en paral·lel a la seva obra més personal, una intensa activitat com a fotògraf professional amb encàrrecs de prestigioses revistes on sempre ha deixat la seva particular petjada.

Com ens informa en el seu web la pròpia Fundació Mapfre:

“En una època marcada pel fotoperiodisme, va rebutjar les limitacions d’aquest corrent i es va apropar a la narració cinematogràfica a través de l’ús de seqüències fotogràfiques construïdes amb cura. De la mateixa manera, va traspassar els límits del mitjà, ja que va incorporar, sobre les seves còpies positivades, textos manuscrits que afegeixen una dimensió més profunda a les seves fotografies. Amb una tècnica i una il•luminació gens complicades i una escenografia molt cuidada, a la seva obra s’aproxima a les grans qüestions de l’ésser humà, moltes vegades a través del joc i la ironia.”

Personalment el que més m’ha impactat és la col·lecció de treballs fets a partir de seqüències fotogràfiques on hi ha un gran equilibri entre la fotografia i la poesia, la manera de narrar o mostrar una situació, una emoció, un món interior que ens arriba amb una tècnica senzilla però potent i molt evocadora.

El més extraordinari és que amb 85 anys Duane Michals continua treballant i fent fotografies i inventant noves tècniques per mostrar el seu món.

Duane Michals

On? Casa Garriga i Nogués de Barcelona – Fundació Mapfre

Fins 10.09.17

+info: Duane Michals

Oleguer Junyent, fotògraf a l ‘AFB

El  proper 17  de maig l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona estrena una nova exposició que ens descobrirà la vessant fotogràfica d’un artista polifacètic de finals de S.XIX i del S.XX com fou Oleguer Junyent

Com indica el web de l’Arxiu:

L’AFB mostra entre maig i octubre de 2017 les fotografies de la volta al món que l’artista Oleguer Junyent va fer durant els anys 1908-1909 . El fons fotogràfic de l’artista va ingressar a l’AFB  l’any 2014. Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876– 1956) fou un artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, pintor, cartellista, decorador, col·leccionista, antiquari i gran viatger.

“Oleguer Junyent, fotògraf. Roda el món i torna al Born”

On? Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Del 17.05.17 al 14.10.17

+info a: Oleguer Junyet – fotògraf

La Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro

Giacomo Alessandro fou un arquitecte d’origen italià afincat a Barcelona i enamorat de la ciutat que va promoure la recerca d’imatges antigues i en va compartir els continguts a través de diferents perfils i xarxes amb un gran èxit de seguidors i admiradors. La seva mort sobtada l’any passat va deixar penjat molts projectes pendents i els seus amics i admiradors van continuar la seva tasca amb l’edició d’un llibre que recull la seva recerca i treball. Aquest llibre ha estat editat per l’Ajuntament de Barcelona.

Com indica el portal web de llibres de l’Ajuntament barceloní:

“Indrets coneguts i també d’altres d’il·localitzables. Festes de guardar i celebracions espontànies. Efemèrides i tragèdies. Blancs i negres i també color. Aquest llibre recull un nodrit conjunt de fotogrames de la vida a Barcelona i amb ell proposa descobrir un cop més la ciutat de Barcelona. Una col·lecció de fotografies que porta el nom de Giacomo Alessandro, un arquitecte italià que va iniciar-la pel seu amor a la ciutat.”

El diari Ara fa pocs dies en motiu de la presentació del llibre li va dedicar aquest article

 

Insurreccions al MNAC

Juli González, Mà esquerra aixecada

“Insurreccions” és el títol genèric d’una suggerent i atractiva exposició que el MNAC ha programat fins el 21 de maig. Sota aquest títol aplega diferents obres de diferents artistes (tant nacionals com internacionals) de diferents èpoques en diferents llenguatges artístiques i formats que tenen com a eix comú la temàtica social de la revolta i la insurrecció.

Segons la mateixa informació del web del MNAC:

“Insurreccions reuneix prop de 300 obres –pintures, dibuixos i gravats, fotografies, pel·lícules i manuscrits–, des de mitjan segle XIX a l’actualitat, de més d’un centenar d’autors diferents. Tenen en comú el tema de les emocions col·lectives i els esdeveniments polítics que comporten moviments com ara revoltes, insubmissió, agitació política, moviments socials i revolucions de tot tipus. A Barcelona, s’incorpora un conjunt d’obres del Museu Nacional per aportar una visió única i específica tant pels artistes representats (des de l’il·lustrador Lluís Pellicer als cartellistes de la Guerra Civil), com pels temes tractats.

L’exposició es fonamenta en el treball històric i teòric realitzat pel filòsof, historiador d’art i comissari de l’exposició Georges Didi-Huberman.”

Insurrecions

On? MNAC

fins el 21 de maig de 2017

+info: Insurreccions – Museu Nacional d’Art de Catalunya

Disorder – Les fotografies del Prix Pictet al Palau Robert

“Disorder” és el nom de l’exposició que recull les millors fotografies que han estat galardonades en la darrera edició del Prix Pictet. Totes destaquen perquè estan a mig camí del fotoperiodisme,  l’art i la fotografia d’autor.

Com indica el web de Palau Robert:

El Premi Global de Fotografia i Sostenibilitat Prix Pictet clou la gira mundial al Palau Robert

El Palau Robert dona a conèixer les imatges de 12 fotògrafs de prestigi mundial en l’exposició “Disorder” del Premi Global de Fotografia i Sostenibilitat Prix Pictet. La mostra, que tanca la seva gira mundial per diversos països, es pot visitar del 10 de març al 28 de maig.

Les imatges de l’exposició reflecteixen el malestar social, les revoltes polítiques o l’alteració del clima. Alguns aborden el tema des d’una perspectiva purament documental, mentre que altres opten per un enfocament abstracte o poètic, com és el cas de la guanyadora Valérie Belin. Durant l’acte en què es va conèixer el nom del guanyador, Koffi Annan va afirmar: “La nostra època es defineix pel desordre. El nostre domini de nombrosos aspectes de la vida ens ha portat a creure equivocadament que hem sotmès el planeta a la nostra voluntat. No obstant això, la fragilitat d’aquest postulat es fa palesa cada vegada que es produeix una pandèmia, un terratrèmol, un tsunami o una sequera. Cada dia que passa, el miratge de l’ordre queda esmicolat”.

“Els dotze fotògrafs que exposen la seva obra fotogràfica al Palau Robert són IIlit Azoulay (Israel), Valérie Belin (França),  Matthew Brandt, (Estats Units), Maxim Dondyuk (Ucraïna),  Alixandra Fazzina (Regne Unit) , Ori Gersht (Israel), John Gossage (Estats Units); Pieter Hugo (Sud-àfrica) Gideon Mendel (Sud-àfrica); Sophie Ristelhueber (França), Brent Stirton (Sud-àfrica), i Yang Yongliang (Xina).

La mostra ha viatjat prèviament a París, Londres, Roma, Brussel·les, Zurich, Ginebra, Atenes, Tòquio, Dublín, Hamburg i San Diego.”

Disorder – Premi Global de Fotografia i Sostenibilitat Prix Pictet

On? Sala 1 – Palau Robert de Barcelona

Fins 28 de maig de 2017

+info a Disorder

 

Peter Hujar – a la velocitat de la vida

Aquest cap de setmana finalitza la magnífica retrospectiva que la Fundació Mapfre de Barcelona ha dedicat al desaperagut fotògraf novaiorquí Peter Hujar.

Destaquem les paraules que el web de la Fundació dedica a aquest artista:

Peter Hujar (Trenton, 1934-Nueva York, 1987) va iniciar la seva carrera a la dècada del 1950 vinculat a la fotografia comercial. No obstant això, aviat va decidir abandonar aquest vessant, allunyar-se dels circuits comercials i centrar-se en la pràctica de la fotografia artística. Estretament vinculat als moviments contraculturals del moment, va capturar fragments de la realitat novaiorquesa dels anys 1970 i va retratar l’escena sociocultural underground tot fotografiant artistes i escriptors de renom com Andy Warhol, Susan Sontag o William S. Burroughs, així com altres personatges anònims del Downtown.

L’exposició mostra un recorregut per la carrera de l’artista, la qual «va estar més marcada per evolucions personals que per èxits palpables, amb els compromisos que impliquen i que configuren el que sacostuma a anomenar una carrera».

Peter Hujar: a la velocitat de la vida

On? Sala Fundación Mapfre – Casa Garriga i Nogués – Barcelona

Fins 30.04.17

+info: Peter Hujar: a la velocitat de la vida

Descobrir Marianne Breslauer

Marianne Breslauer Pamplona, 1933

Marianne Breslauer
Pamplona, 1933

Afortunament el noble Art de la Fotografia ja fa unes temporades que ha entrat a formar part de les programacions regulars dels nostres principals museus de la ciutat i aquesta tardor 2016 no n’és una excepció. (Llegiu el següent article de Timeout – temporada de fotografia)

El MNAC ens ofereix la possibilitat de descobrir l’obra i la personalitat de Marianne Breslauer, una dona fotògrafa que va destacar en el període d’entreguerres i durant la República de Weimar.

Segons ens anticipa la revista Timeout:

Marianne Breslauer (1909-2001) és un exemple singular de la denominada “nova fotografia” i forma part de les dones fotògrafes que van explorar la disciplina en el temps de la República de Weimar. Deprés, pel seu origen jueu, arribaria l’exili. La mostra posa especial èmfasi en les fotografies de l’any 1933, dels seus viatges a Barcelona, Andorra, Osca, Pamplona i Sant Sebastià. No s’arribarien a publicar mai a Alemanya, però sí que veurien la llum en revistes suïsses, acompanyades dels textos de la seva amiga Annemarie Schwarzenbach.

marianne-breslauer

Destaquem aquest fragment de la informació del MNAC:

Quan en una entrevista li van preguntar com es podia reconèixer una bona presa, Marianne Breslauer va respondre immediatament i sense dubtar: «Es reconeix perquè no ens deixa indiferents en una exposició, perquè ens hi sentim atrets en una revista o perquè oblidem passar la pàgina en fullejar un llibre. Els elements decisius no són la tècnica perfecta o un tema extraordinari, el que compta és la força de la imatge, de l’expressió –el secret del moment capturat.»

Marianne Breslauer. Fotografies (1927 -1938)

On? MNAC

Quan? del 27.10.16 al 29.01.17

+info a: Marianne Breslauer. Fotografies (1927 -1938)

 

Huellas – Humberto Rivas

ICULT EXPOSICION HUMBERTO RIVAS  HUELLAS   BELCHITE 1999

EXPOSICIÓ HUMBERTO RIVAS HUELLAS BELCHITE 1999

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens ofereix la possibilitat de descobrir una de les sèries fotogràfiques més personals i potser menys conegudes de l’obra del fotògraf Humberto Rivas (Buenos Aires, 1937 – Barcelona, 2009) .

Es tracta d’una sèrie de fotografies que com indica el nom de l’exposició pretenen ser petjades d’escenaris vinculats amb la Guerra Civil acompanyats de retrats de rostres de persones.

Segons la informació del portal de l’Arxiu Fotogràfic:

“Aquesta magnifica col·lecció de fotografies de gran format, la majoria d’elles còpies úniques, tenen com a fil conductor la petjada que el temps transcorregut des de la Guerra Civil ha deixat en rostres de les persones que la van viure, en els murs que van refugiar o que van ser còmplices involuntaris d’afusellaments i morts. Barcelona, Belchite, Corbera d’Ebre o Figueres són alguns d’aquests escenaris de la guerra”

És una altre manera de reinvidicar la memòria amb el silenci i la reflexió que transmeten les pròpies fotografies.

Huellas – Humberto Rivas

On? Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Quan? Fins el 08.04.17

+info a: Huellas  – Humberto Rivas – AFB

 

Els retrats d’Outumuro

20160919152717-819x1024

El Palau Robert de Barcelona ens convida a fer un recorregut per la fascinant obra dels retrats del fotògraf Manuel Outumuro. Són retrats absolutament captivadors i  suggerents que donen fe que més que una bona fotografia hi ha un gran treball artístic i una sensabilitat especial per fer sentir còmodes els personatges que hi són retratats.

Segons Palau Robert:

“És una lliçó de fotografia que posa de manifest l’empatia, la capacitat del fotògraf per captar amb la càmera els petits gestos, les peculiaritats i especifitats de personatges molt diversos i també la seva gran inquietud per la cultura visual. Pel seu estudi de Barcelona han desfilat models, actors, actrius i representants de la vida social i cultural del país. Les revistes i diaris en què Outumuro ha col·laborat o col·labora són Vogue, Elle, Zest, Marie Claire, Telva, Fotogramas, Woman, La Vanguardia, El Mundo i El País.”

“Outumuro és va reinventar com a fotògraf als 40 anys després de la seva etapa  com a director d’art, dissenyador gràfic i il·lustrador. Treballa per encàrrec de les grans publicacions i és un dels fotògrafs més reconeguts del nostre país en el món de la moda i el retrat. Té editats cinc llibres de fotografia i ha participat en mostres col·lectives i també ha estat el protagonista de diverses exposicions individuals. El seu arxiu gràfic, amb més de 10.000 negatius i una gran quantitat de material digital, continua ampliant-se. En la seva llista de retrats barcelonins, àmbit en el qual se centra l’exposició, apareixen actrius i actors com ara Carme Elias, Eduard Fernàndez o Jordi Mollà; arquitectes com Beth Galí i Òscar Tusquets; companys de professió com Leopoldo Pomés, Pilar Aymerich i Colita; models com Martina Klein i Verónica Blume, o escriptors de la categoria de Rosa Regàs, Eduardo Mendoza o Enrique Vila-Matas.”

Outumuro BCN Retrats

On? Sales 1 i 2 –  Palau Robert de Barcelona

Fins quan? Fins el 26.02.2017

+info a: Outumuro Bcn retrats

Descobrir Vivian Maier

f8e44bb6f03cf4c58a81ef5bafa1ce9c

Fins el 10 de setembre l’espai d’exposicions de la Fundació Foto Colectania ens ofereix la possibilitat de descobrir algunes de les imatges més singulars de la fotògrafa americana Vivian Maier.

Fotografies de carrer espontànies basades en la seva pròpia experiència.

Segons Foto Colectania:

L’exposició “Vivian Maier. In Her Own Hands”, produïda per diChroma Photography i comissariada per Anne Morin, reuneix fotografies tan en blanc i negre com en color, que majoritàriament van ser revelades recentment per l’arxiu de Maloof i que mostren escenes de carrer de les ciutats de Nova York i Chicago al llarg dels anys 1950 a 1980. El llenguatge fotogràfic de Maier és la seva pròpia experiència visual basada en una observació discreta i silenciosa del món que l’envolta. Les seves escenes capten de manera espontània les singularitats de l'”Amèrica urbana” de la segona meitat del segle XX amb un gran sentit de la composició, de la llum i de l’entorn, mostrant una gran habilitat per comunicar tant l’humor com la tragèdia. L’obra de Vivian Maier ja ha quedat inscrita en la història de la fotografia del segle XX, al costat de grans noms de l’anomenada Street Photography, com Helen Levitt, William Klein o Garry Winogrand.

On? Fundació Foto Colectania

Fins? el 10 de setembre de 2016

+info: Vivian Maier. In her own hands

Sorprèn-me! de Philippe Halsman

Halsman

Potser per Philippe Halsman no us sonarà molt però si doneu un cop d’ull a algunes de les seves obres, algunes convertides en portades icòniques de la no menys icònica revista nordamericana Life segur que us comença a sonar.

En les darreres temporades el món de la fotografia i alguns del seus grans noms formen ja part de la programació d’alguns centres d’exposicions.

Caixaforum Barcelona no n’és una excepció, i si al llarg dels gairebé 15 anys d’història hem pogut visitar algunes grans retrospectives de grans noms de la història d’aquest art com Cartier-Bresson o Sebastian Sâlgado, ara ens arriba una curiosa retrospectiva d’un dels grans noms de la fotografia nordamericana.

Halsman fou un fotògraf molt innovador i creatiu que va treballar per grans publicacions (revistes, magazins, publicitat, etc) i es va fer cèlebre per la seva manera de retratar una llarga nòmina de celebritats del moment. Podríem dir que des del seus inicis el retrat fou una de les seves especialitats.

Una de les sèries de fotografies més celebrades i que al llarg de tota una sèrie d’anys va conrear en el seu estudi fou la mítica sèrie d’imatges on personatges i personalitats del moment es deixen retratar fent un salt, algunes ja icòniques com la de l’actriu Marylin Monroe que en un primer moment va declinar la invitació a ser fotografiada per por a sentir-se (psicològicament) massa despullada. Segons Halsman el joc consistia en que els convidats a la sessió en realitar el salt es relaxaven i es desprenien de la màscara que portaven a sobre i es mostraven tal com eren amb molta més autenticitat.

Segons Halsman:

“EN UN SALT, EL PROTAGONISTA, EN UNA SOBTADA EXPLOSIÓ D’ENERGIA, SUPERA LA GRAVETAT. NO POT CONTROLAR TOTES LES EXPRESSIONS, EL GEST A LA CARA I ELS MÚSCULS DELS SEUS MEMBRES. LA MÀSCARA CAU. LA PERSONA REAL ES FA VISIBLE. NOMÉS CAL ATRAPAR-HO AMB LA CÀMERA.”

L’exposició del Caixaforum dividida en quatre grans àrees recull en una d’aquests apartats aquesta famosa sèrie d’imatges i també és molt destacada l’apartat dedicada a la intensa relació professional i personal que el fotògraf va mantenir amb el pintor Salvador Dalí que va donar com a fruit algunes sèries de fotos molt conegudes, fins i tot recollides en format llibre.

Totes les imatges desprenen una gran creativitat però les més divertides sense cap mena de dubte són les que fan referència a l’àmbit personal i familiar com les felicitacions d’any nou plenes d’ironia i humor que la família Halsman enviava amb dona i filles incloses als seus amics i i familiars.

Una exposició curiosa, entretinguda, original, divertida, diferent i molt recomenable.

On? Caixaforum Barcelona

Fins? 6 de novembre de 2016

+info a: Sorprèn-me! Philippe Halsman

articles:

         -Vilaweb

   – Time Out

Bruce Davidson a Barcelona

Davidson

La Fundació Mapfre ens ofereix la possibilitat de resdescobrir algunes de les sèries de fotografies més destacades de la trajectòria del fotògraf nordamericà Bruce Davidson. Rera les imatges, algunes ja icòniques del propi artista s’amaga una sensibilitat molt especial en temàtiques socials que s’han convertit en un excel·lent testimoni de la història recent dels EE.UU.

En blanc i negre i utilitzant diverses tècniques i càmares segons l’època i el projecte, la seva mirada és única ja que ha conseguit convertir algunes imatges en iconogràfiques del seu temps.

Només per tot això val la pena visitar la retrospectiva que hi ha ubicada en la sala d’exposicions de la Casa Garriga i Nogués de Barcelona.

Segons la Fundació:

Las series que se muestran en la exposición nos desvelan la  mirada humanista de Bruce Davidson. Las personas son el centro de su fotografía y el artista nos presenta diversas realidades en distintos países. Las tensiones sociales en Inglaterra, los mineros de Gales, las bandas callejeras de Brooklyn, la lucha de los derechos humanos en Estados Unidos o la dureza de la vida en Harlem son algunos de sus temas. Su obra es el reflejo de un compromiso ético ante las duras realidades de entornos precarios y vulnerables en los que se desenvuelve la existencia cotidiana de las personas fotografiadas.

Molt recomenable.

On? Fundació Mapfre – Sala d’Exposicions – Casa Garriga i Nogués de Barcelona

Fins el 28 d’agost de 2016

+info a Bruce Davidson – Fundació Mapfre

Bloc a WordPress.com.