De Mur a mur

capcalera_web_mur_0

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens ofereix la possibilitat fins el 25 de setembre de visitar una nova i interessant mostra que incideix en l’art més efímer del grafit i de la  pintada reivindicativa dels temps de la transició.

Segons l’Arxiu:

De mur a mur és una exposició de fotografies de pintades als murs de Barcelona realitzades entre 1974 i 1977. Es tracta d’una selecció de les imatges del llibre Pintades. Barcelona: de Puig Antich al Referèndum editat per l’editorial barcelonina La Gaya Ciencia (1977), amb textos de Jaume Rodri i fotografies de Felix Camprubí, Lluís Crusellas, Joan Fontcuberta, Eusebi Gonzàlez, Siso Mitjanas, Josep Moliner, Miquel Moix, Lluís Muñoz,  Salvador Obiols, Ramon Pi, Enric de Santos, Manel Úbeda,  Raul Vendrell i Cristina Zelich, integrants del grup Foto FAD, la Secció de Fotografia del Foment de les Arts i el Disseny. Aquestes imatges constitueixen un registre documental de primer ordre de les vindicacions polítiques i socials de la ciutadania i de l’apoderament popular de l’espai públic als anys setanta.

On? Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Fins el 25 de setembre de 2016

+info a De mur a mur

La negra Barcelona dels Germans Muñoz Ramonet

Jardins Antiga Casa Muñoz-Ramonet  Barcelona - Foto:G.Boloix

Jardins Antiga Casa Muñoz-Ramonet Barcelona – Foto:G.Boloix

 

Barcelona Visions és una galeria d’Art Fotogràfic situada als Banys Vells en ple barri de la Ribera de Barcelona. Ens  ha sorprès aquest hivern amb una proposta ben curiosa: un projecte fotogràfic col·lectiu que converteix en imatges tres llibres ben diferents però amb un nexe en comú que és retratar la Barcelona dels germans Muñoz Ramonet.

Aquesta exposició es va tancar el passat 1 de març però en podem consultar tota la informació aquí: La negra Barcelona dels germans Muñoz Ramonet

La negra Barcelona dels germans Muñoz Ramonet és un projecte fotogràfic col·lectiu que converteix en imatges tres llibres ben diferents entre sí, però amb un nexe comú: Barcelona i els germans Muñoz Ramonet. “Si te dicen que caí” “Muñoz Ramonet Societat Il·limitada” i “La invención de Carmen Broto” ens submergeixen en una ciutat obscura i uns personatges tèrbols que se’ns mostraran a través de la mirada i de l’objectiu de la càmera de 5 fotògrafs amb àmplia experiència expositiva (Alvaro Sanchez Montañés, Faustí Llucià, Gabriele Merolli, Joan Teixidor i Xavi Piera )

Una exposició on es recrea lliurement la Barcelona i l’empremta dels germans Muñoz Ramonet, un pols a una ciutat i a una època fosca i glamurosa a la vegada. La postguerra on conviuen la misèria, i la pobresa de la majoria de la població amb el luxe i la disbauxa d’una minoria, la d’una elit sense escrúpols. La Barcelona que potser no coneixem tant com ens pensem. Que eren i que són ara el Palau Robert, Can Batlló, el Palauet de Muntaner, els Magatzems el Siglo i El Aguila….? L’imperi dels germans Muñoz, els reis d’estraperlo, els prínceps del tripijoc. Corrupció, poder, sexe. Res de nou. “Si en el cielo manda Dios, en la tierra los Muñoz”. Una herència que ens permetrà consolidar en el temps la imatge d’una Barcelona que es transforma, però que no canvia. La seva ànima continua amagant racons negres, molt negres”

(Text extret de Barcelona Visions)

En el mateix moment que visitava els jardins de l’antiga casa del carrer Muntaner dels  Muñoz Ramonet va coincidir que estava llegint un capítol on del llibre “Catalanes todos” de Javier Pérez-Andújar:

Portada de "Catalanes todos" editat per Tusquets.

Portada de “Catalanes todos” editat per Tusquets.

“Como aquel año de 1957 el Barça ganó por quinta vez la Copa del Generalísimo, en disputada final contra el Español, el financiero e industrial textil Julio Muñoz Ramonet se puso muy contento y quiso celebrarlo por todo lo alto. El señor Muñoz Ramonet y su hermano Álvaro hacían gala (aunque nunca se sabe si merecidamente) de ser los dos hombres más pudientes de Barcelona.

Pero la clase media de la ciudad así lo creía y por los umbríos pisos del Ensanche corrió como la pólvora el dicho siguiente:

“Después de Dios, los hermanos Muñoz”. Lo cierto es que ambos hermanos eran propietarios de bancos en Suiza, del Palacio Robert en Paseo de Gracia con Avenida del Generalísimo, y del Hotel Ritz, entre otras grandes compañías. Y también es cierto que al igual que a toda la gente de orden, les gustaba el fútbol.”

(capítulo 18 “Escuela de mandarines” – “Catalanes Todos” de Javier Pérez Andújar. Tusquets Editores, colección andanzas nº834. Barcelona, 2014)

“Jo sóc això que miro i se m’escapa”

Jordi Sarsanedas (1924 – 2006)

Poeta, Escriptor.

Imatge realitzada durant l'última edició de la Fira Modernista de Badalona 2013. Foto: Gabriel Boloix

Imatge realitzada durant l’última edició de la Fira Modernista de Badalona 2013. Foto: Gabriel Boloix

Versos extrets de…”Cor meu, el món” a Cor meu, el món publicat per Proa, Barcelona, 1999

Bloc a WordPress.com.