La Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro

Giacomo Alessandro fou un arquitecte d’origen italià afincat a Barcelona i enamorat de la ciutat que va promoure la recerca d’imatges antigues i en va compartir els continguts a través de diferents perfils i xarxes amb un gran èxit de seguidors i admiradors. La seva mort sobtada l’any passat va deixar penjat molts projectes pendents i els seus amics i admiradors van continuar la seva tasca amb l’edició d’un llibre que recull la seva recerca i treball. Aquest llibre ha estat editat per l’Ajuntament de Barcelona.

Com indica el portal web de llibres de l’Ajuntament barceloní:

“Indrets coneguts i també d’altres d’il·localitzables. Festes de guardar i celebracions espontànies. Efemèrides i tragèdies. Blancs i negres i també color. Aquest llibre recull un nodrit conjunt de fotogrames de la vida a Barcelona i amb ell proposa descobrir un cop més la ciutat de Barcelona. Una col·lecció de fotografies que porta el nom de Giacomo Alessandro, un arquitecte italià que va iniciar-la pel seu amor a la ciutat.”

El diari Ara fa pocs dies en motiu de la presentació del llibre li va dedicar aquest article

 

Anuncis

El Rec Comtal de Barcelona – Una història poc coneguda

El Rec Comtal al carrer de la Marina al voltant del 1916, davant La Monumental en obres | Autor desconegut/Viena Edicions

El Rec Comtal al carrer de la Marina al voltant del 1916, davant La Monumental en obres | Autor desconegut/Viena Edicions

Què en sabem del Rec Comtal? Per on passava? Des de quan va existir? Encara queden petjades a Barcelona del que fou? Quins n’han sigut els testimonis gràfics que ens han arribat als nostres dies?

Aquest tardor 2016 ha arribat a les llibreries un curiós llibre publicat per Viena Edicions i que respon a algunes de les preguntes que hem fet en el paràgraf anterior.

En els darrers temps algunes petites editorials han publicat diferents novetats on es combina la divulgació històrica amb edició de qualitat plena de fotografies i detalls gràfics.

Molts es poden trobar en llibreries de museus de la ciutat, un servidor se l’ha trobat a la llibreria del Museu d’Història de Barcelona.

L’autor és l‘Enric H.March conegut a les xarxes socials pels seus interessants blogs i perfils com el seu twitter, i segons la fitxa de l’editorial:

Enric H. March (Barcelona, 1959), és llicenciat en Filologia Hispànica i semítica, exerceix de professor i historiador, i ha treballat de lexicògraf, fotògraf, documentalista i editor. És autor del blog Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons.

+info a:

El Rec Comtal – 1000 anys d’Història (Viena edicions)

Blog Bereshit – blog del propi autor

El Periódico de Catalunya

Nació digital

Caricatures de la Barcelona vuitcentista

caricaturesmarès

Fins el 25 de setembre de 2016 el Museu Frederic Marès ofereix una exposició temporal de caricatures de personatges il·lustres de la Barcelona del S.XIX. Aquesta exposició és fruit de la donació de Joaquim de Nadal a partir de les obres de l’artista Josep Parera (1828? – 1902)

Segons informa l’ICUB:Caricatures225

Després d’uns orígens incerts, l’any 1866 Josep Parera esdevingué pintor de cambra d’Isabel II d’Espanya i tres anys més tard, i requerit per l’infant d’Espanya Sebastià Gabriel de Borbó, es traslladà a la localitat occitana de Pau. En qualitat de pintor i conseller de l’infant, es desplaçà a Itàlia, on residí fins al 1882, any del seu retorn a Barcelona. Tot i que mantingué una fidelitat al gènere del retrat a l’oli i al pastel, es van convertir en un notable caricaturista de personatges catalans de l’època, gènere en el qual assolí una extraordinària qualitat. N’hi ha una sèrie molt àmplia i important a l’antiga col·lecció de Joaquim Maria de Nadal, i a Itàlia també existeixen d’ell grans caricatures diverses referents als principals noms del Rissorgimento, que han estat objecte d’algunes exposicions destacades allà.

Caricatures de la Barcelona vuitcentista és una exposició que ens evoca la Barcelona del segle XIX a partir d’una cinquantena de caricatures de personalitats rellevants de la segona meitat d’aquell segle, executades per Josep Parera i Romero (Almeria, 1828? – Barcelona, 1902), un artista tan singular com desconegut, i donades recentment al Museu per Joaquim de Nadal. Una galeria de caricatures de personatges que evoquen la Barcelona que es transforma de ciutat emmurallada a la ciutat moderna de l’Eixample.

On? Museu Frederic Marès

Fins? El 25 de setembre de 2016

+info:Caricatures de la Barcelona Vuitcentista

+info exposició temporal Museu Marès – Caricatures de la Barcelona Vuitcentista

 

Les flors del faraó

flors-cartel

Fins el 25 de setembre de 2016 al Palau del Lloctinent, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó s’hi pot visitar l’exposició “Les flors del faraó”.

No cal dir que és totalment recomenable la visita del pati del Palau del Lloctinent, un pati noble i senyorial ple d’encant al bell mig del barri gòtic al costat de la Catedral i del Museu Marès.

L’exposició va ser inaugurada en motiu del 28è Congrés Internacional de Papirologia.

Segons la pròpia informació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó:

“Un viatge pel Nil a través dels seus papirs” que aplega una selecció d’unes 70 peces de les col·leccions de l’abadia de Montserrat i de l’Arxiu Històric dels Jesuites de Barcelona per a fer un recorregut per l’antic Egipte, de la Biblioteca d’Alexandria a Tebas.”

On? Arxiu Corona d’Aragó – Palau del Lloctinent

Fins? El 25 de setembre de 2016

+info: “Les flors del faraó” 

 

De Mur a mur

capcalera_web_mur_0

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens ofereix la possibilitat fins el 25 de setembre de visitar una nova i interessant mostra que incideix en l’art més efímer del grafit i de la  pintada reivindicativa dels temps de la transició.

Segons l’Arxiu:

De mur a mur és una exposició de fotografies de pintades als murs de Barcelona realitzades entre 1974 i 1977. Es tracta d’una selecció de les imatges del llibre Pintades. Barcelona: de Puig Antich al Referèndum editat per l’editorial barcelonina La Gaya Ciencia (1977), amb textos de Jaume Rodri i fotografies de Felix Camprubí, Lluís Crusellas, Joan Fontcuberta, Eusebi Gonzàlez, Siso Mitjanas, Josep Moliner, Miquel Moix, Lluís Muñoz,  Salvador Obiols, Ramon Pi, Enric de Santos, Manel Úbeda,  Raul Vendrell i Cristina Zelich, integrants del grup Foto FAD, la Secció de Fotografia del Foment de les Arts i el Disseny. Aquestes imatges constitueixen un registre documental de primer ordre de les vindicacions polítiques i socials de la ciutadania i de l’apoderament popular de l’espai públic als anys setanta.

On? Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Fins el 25 de setembre de 2016

+info a De mur a mur

Ens fem una foto? Fotografia domèstica d’època a la Casa Elizalde

MIRALPEIX 2

Finestres de la memòria és un projecte del Centre Cultural Casa Elizalde de recuperació de la memòria històrica a través de les imatges i les fotografies del barri barceloní de la Dreta de l’Eixample.

Segons la pròpia pàgina creada pel Centre Casa Elizalde:

finestresdelamemòriaFinestres de la memòria és un projecte d’interacció social impulsat pel Centre Cultural La Casa Elizalde per recuperar la memòria històrica de la Dreta de l’Eixample i per reforçar la identitat del barri. El mitjà per aconseguir-ho és la creació d’un fons fotogràfic col•lectiu cimentat en les aportacions d’imatges dels diferents agents del territori: veïns, institucions, associacions, comerciants, escoles, etc.

Per tal de visualitzar el treball de recerca i recuperació de la memòria fotogràfica del barri s’han organitzat en els darrers anys diverses exposicions amb temàtiques diferents.

Si vols descobrir molts més detalls i imatges d’aquest interessant projecte, aquí teniu l’enllaç: Finestres de la memòria

L’exposició d’enguany bàsicament s’ha volgut centrar en la fotografia domèstica dels anys 30 a través de la mirada i el fons fotogràfic de les imatges de diverses famílies del barri.

Exposició: Ens fem una foto? Fotografia Domèstica als anys 30

On: Centre Cultural La Casa Elizalde

Fins el 21 de juny de 2016

El Centre organitza diverses activitats paral·leles al voltant de la mostra.

Tota la informació aquí: Ens fem una foto? Fotografia domèstica anys 30

Una mostra i un projecte molt interessant de la recuperació de la identitat i la memòria fotogràfica d’un barri.

 

Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona

Efectes d'una bomba a la pl. del Pedró, 1933. AFB. Pérez de Rozas

Efectes d’una bomba a la pl. del Pedró, 1933. AFB. Pérez de Rozas

L’Arxiu fotogràfic de Barcelona dedica una nova retrospectiva a una de les nissagues de fotògrafs més significatives i importants que ha donat la ciutat.

La retrospectiva permet veure una selecció d’imatges del període 1931 – 1954. Són una autèntica crònica gràfica d’uns temps.

Segons informació del propi Arxiu:

“Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona 1931-1954”, és una exposició comissariada per Andrés Antebi, Teresa Ferré i Pablo Gonzàlez de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), que aborda la primera època d’una de les nissagues de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant el segle xx.

És una exposició absolutament recomenable per redescobrir el llegat d’una de les nissagues de fotògrafs més importants de la ciutat i en concret de Carlos Pérez de Rozas.

+informació i imatges a PerezdeRozas

On?  Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Fins quan? Fins el 21 de maig de 2016

El barri perdut

L-abans-i-el-despres-del-barri“El barri perdut” és una exposició que es pot visitar (si no es prorroga uns dies més) fins el proper 29 de novembre.

La història de Barcelona és també la història d’una ciutat mutant que ha anat canviant alguns barris segons dictava els propis canvis urbanístics i les pròpies decisions històriques del moment.

En el primer quart dels S.XX la creació de la Via Laietana va suposar un gran trasbals i la destrucció i transformació de tot un barri.

El barri perdut

Segons la informació de la pròpia mostra:

La plaça Nova i el barri de la Catedral (1908 -1958)

L’exposició El Barri Perdut. La plaça Nova i el barri de la Catedral és una producció de l’Associació de Festes de la Plaça Nova, emmarcada en les celebracions del 4 ¼, 425 anys de les Festes de Sant Roc de Barcelona al barri de la Catedral. Una visió del barri que va néixer a redós de les muralles romanes de la ciutat i al voltant de la plaça Nova —que va esdevenir el centre social, comercial i festiu de la ciutat durant més de sis segles— i de les terribles conseqüències que l’obertura de la Via Laietana, primer, els bombardejos del 30 de gener de 1938, després, i l’obertura de l’avinguda de la Catedral, més tard, van suposar per a veïns i comerços i per a una manera de viure, de treballar, de festejar i de relacionar-se que, en ple centre de la ciutat, era excepcional. I, d’altra banda, la mostra explica com les Festes de Sant Roc, com a tradició i patrimoni de tot Barcelona, encara són el testimoni viu d’aquest «barri perdut».

Una oportunitat per conèixer una mica més la història de les transformacions de Barcelona i d’un barri amb prou personalitat.

On? La Casa dels Entremesos

+info a: El barri perdut

Modernisme: Art – Tallers – Indústries

Modernisme - Art-Tallers-indústries

El Modernisme és molt més que edificis i arquitectura. Fou un autèntic moviment artístic i cultural que va aplegar moltes altres arts i indústries i que van tenir un paper molt rellevant.

La Fundació Catalunya La Pedrera ens ofereix fins el 7 de febrer de 2016 la possibilitat de redescobrir algunes de les arts aplicades i decoratives (vidrieria, forja, ceràmica, fusteria…) que van convertir El Modernisme en un Art Total.

És una exposició absolutament recomenable i molt agraïda ja que permet redescobrir, més enllà dels grans noms i arquitectes, altres noms i artesans que també formen part de la història del Modernisme a Catalunya.

Tota la informació a: Modernisme – Art – tallers – indústries

M Martí exposició Modermisme a La Pedrera

L’exposició «Modernisme. Art, tallers, indústries» ofereix una visió d’aquest moviment centrada en les arts aplicades i decoratives i en els oficis artístics que hi van tenir un paper més rellevant. Alhora, vol posar en relleu i reivindicar el treball dels nombrosos tallers d’artesans i de les diverses indústries que van contribuir a implantar-lo, mitjançant la recuperació de procediments antics i la introducció de nous materials i tècniques per tal d’aconseguir productes millors i més competitius i, d’altra banda, la incorporació de sistemes moderns de distribució comercial per satisfer la demanda creixent.

Actualment existeix moltíssima informació i documentació sobre aquest període artístic, històric i cultural. Vet aquí un simpàtic i sorprenent video que recrea aquella època a partir de maquetes.

Retrats de Barcelona al Museu del Modernisme Català

Retrat de Barcelona

El Museu del Modernisme Barcelona és un Museu que té una curta trajectòria però que hauria de ser visita obligada per tots aquells que es consideren amants del Modernisme en totes les seves disciplines.

Dins de les diferents activitats que programa el Museu hi ha les exposicions temporals i fins el 15 d’Octubre hi ha l’oportunitat de fer un passeig per la Barcelona de principis de S.XX a través d’una bona col·lecció d’imatges de l’època.

_MG_8982 baja

Com ens informa el propi Museu en el seu portal virtual:

Retrat de Barcelona, Evolució d’una ciutat, és una mostra temporal del fons fotogràfic del Museu que per primera vegada s’exposarà al públic juntament amb un petit documental sobre la vida social i cultural de la Barcelona del segle passat. Mitjançant imatges i objectes d’època, el visitant podrà conèixer i gaudir no només dels processos fotogràfics antics sinó també dels aspectes singulars que transmet la fotografia: les transformacions urbanístiques de la ciutat, la moda i la burgesia catalana, les noves formes d’oci i les tecnologies que van arribar amb el canvi de segle.

Retrat de Barcelona, evolució d’una ciutat

 

El llegat de Francesc Boix al Museu d’Història de Catalunya

Francesc Boix, poc després de l'alliberament de Mauthausen, amb la càmera al coll i el braçalet de reporter. / MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA

Francesc Boix, poc després de l’alliberament de Mauthausen, amb la càmera al coll i el braçalet de reporter. / MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

Hi ha exposicions que passen massa desapercebudes i haurien de ser visita obligada per moltes escoles perquè són la memòria viva d’un temps. Vaig descobrir la figura de Francesc Boix a través d’un documental de Tv3, crec que era un 30 minuts o un Sense Ficció i em va semblar extraordinari tot el que havia fet i com unes fotografies podien ser cabdals per uns judicis els de Nuremberg que varen canviar la Història de la Humanitat. És una exposició que no per desconeixement et deixa tocat pel que veus però agraït que hagin existit fotògrafs valents i compromesos com Francesc Boix.

 

Més enllà de Mauthausen. Francesc Boix, fotògraf

Al Museu d’Història de Catalunya fins el 18 d’Octubre.

 

 

Antoni Capella – Fotògraf de societat.

Gina Lollobrigida presentant el seu llibre de fotos, 1977. AFB. A .Capella

Gina Lollobrigida presentant el seu llibre de fotos, 1977. AFB. A .Capella

Exposició: Antoni Capella, fotògraf de societat. 1955-1980

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona fins el 3 d’octubre ens convida a descobrir la trajectòria professional d’Antoni Capella a través d’una selecció d’imatges que retraten la vida social d’una època de la història de la ciutat de Barcelona.

Com indica la pròpia presentació d’aquesta retrospectiva en la pàgina de l’AFB:

“Antoni Capella Contra (1934-2005) va ser un fotògraf professional ubicat entre Barcelona i Calafell. És l’autor de nombroses fotografies d’estudi i d’actes socials rellevants que es varen realitzar a Barcelona. També va desenvolupar part de la seva activitat com a fotògraf a Ràdio Barcelona, o en entitats com El Gran Teatre del Liceu, L’Arca de Noé i l’Hotel Ritz , o al club Terraza Martini. Les fotografies de l’exposició corresponen als anys 1955-1980. La familia d’Antoni Capella va fer donació a l’AFB del seu fons fotògrafic l’any 2010.”

L’exposició és un petit viatge en el temps on el glamour, les festes, les celebracions, el món de la ràdio i les seves estrelles i actes benèfics en ple Franquisme conformen algunes de les temàtiques que com a fotògraf va seguir durant una bona colla d’anys l’Antoni Capella.

 

 

La Barcelona del PSUC

La Barcelona del PSUC

La Barcelona del PSUC

El passat 26 d’abril va finalitzar l’exposició temporal “La Barcelona del PSUC” de varis autors a la galeria d’art Barcelona Visions.

Com indica la mateixa pàgina de la galeria:

“LA BARCELONA DEL PSUC”

“La importància de la fotografia en la recuperació de la memòria d’aquesta ciutat, juntament amb la important activitat del PSUC com a fenòmen mobilitzador de la ciutadania, ens possibilita realitzar una exposició plena de contingut històric i social a través de la recuperació / visualització del fons de fotografies que l’arxiu del PSU ha anat aglutinant.

Hi trobarem imatges de diferents tipologies i formats. De gent i militants anònims o de professionals de la fotografia que en el seu moment van fer el seguiment d’aquesta rica activitat del Partit.

La intenció és mostrar els originals tal i com es conserven en el fons arxivístic, en molts casos encara per catalogar. Així doncs trobarem formats diferents, estils variats i no estils, suports diversos i materials en estat de conservació molt diferents, però que ens sembla que és interessant de mostrar tal qual els trobem.

No és una exposició per apreciar la qualitat tècnica de les imatges, sino per apreciar la qualitat i quantitat d’activitat que El Partit va ser capaç de tirar endavant amb centenars, milers de barcelonins i barcelonines implicades i amb el paissatge dels diferents indrets de la ciutat com a escenari.”

Una interessant exercici per recuperar la memòria fotogràfica d’un partit i la seva relació amb una ciutat com Barcelona plena de canvis i d’anhels de llibertat en l’època de la transició democràtica.

Barcelona amaga un petit teixit de galeries d’art. Barcelona Visions prop del Museu Picasso, del MEAM i del nou Museu de les Cultures és  una autèntica descoberta ja que està especialitzada en fotografia i cada exposició és un aposta diferent per temàtiques plenes d’interès com ho va ser la mostra dedicada al món dels germans Muñoz Ramonet i que ens vàrem fer ressò en aquest bloc. I com també serà de gran interès la mostra que el proper 4 de maig inagurarà i dedicarà a Joan Guerrero.

 

La negra Barcelona dels Germans Muñoz Ramonet

Jardins Antiga Casa Muñoz-Ramonet  Barcelona - Foto:G.Boloix

Jardins Antiga Casa Muñoz-Ramonet Barcelona – Foto:G.Boloix

 

Barcelona Visions és una galeria d’Art Fotogràfic situada als Banys Vells en ple barri de la Ribera de Barcelona. Ens  ha sorprès aquest hivern amb una proposta ben curiosa: un projecte fotogràfic col·lectiu que converteix en imatges tres llibres ben diferents però amb un nexe en comú que és retratar la Barcelona dels germans Muñoz Ramonet.

Aquesta exposició es va tancar el passat 1 de març però en podem consultar tota la informació aquí: La negra Barcelona dels germans Muñoz Ramonet

La negra Barcelona dels germans Muñoz Ramonet és un projecte fotogràfic col·lectiu que converteix en imatges tres llibres ben diferents entre sí, però amb un nexe comú: Barcelona i els germans Muñoz Ramonet. “Si te dicen que caí” “Muñoz Ramonet Societat Il·limitada” i “La invención de Carmen Broto” ens submergeixen en una ciutat obscura i uns personatges tèrbols que se’ns mostraran a través de la mirada i de l’objectiu de la càmera de 5 fotògrafs amb àmplia experiència expositiva (Alvaro Sanchez Montañés, Faustí Llucià, Gabriele Merolli, Joan Teixidor i Xavi Piera )

Una exposició on es recrea lliurement la Barcelona i l’empremta dels germans Muñoz Ramonet, un pols a una ciutat i a una època fosca i glamurosa a la vegada. La postguerra on conviuen la misèria, i la pobresa de la majoria de la població amb el luxe i la disbauxa d’una minoria, la d’una elit sense escrúpols. La Barcelona que potser no coneixem tant com ens pensem. Que eren i que són ara el Palau Robert, Can Batlló, el Palauet de Muntaner, els Magatzems el Siglo i El Aguila….? L’imperi dels germans Muñoz, els reis d’estraperlo, els prínceps del tripijoc. Corrupció, poder, sexe. Res de nou. “Si en el cielo manda Dios, en la tierra los Muñoz”. Una herència que ens permetrà consolidar en el temps la imatge d’una Barcelona que es transforma, però que no canvia. La seva ànima continua amagant racons negres, molt negres”

(Text extret de Barcelona Visions)

En el mateix moment que visitava els jardins de l’antiga casa del carrer Muntaner dels  Muñoz Ramonet va coincidir que estava llegint un capítol on del llibre “Catalanes todos” de Javier Pérez-Andújar:

Portada de "Catalanes todos" editat per Tusquets.

Portada de “Catalanes todos” editat per Tusquets.

“Como aquel año de 1957 el Barça ganó por quinta vez la Copa del Generalísimo, en disputada final contra el Español, el financiero e industrial textil Julio Muñoz Ramonet se puso muy contento y quiso celebrarlo por todo lo alto. El señor Muñoz Ramonet y su hermano Álvaro hacían gala (aunque nunca se sabe si merecidamente) de ser los dos hombres más pudientes de Barcelona.

Pero la clase media de la ciudad así lo creía y por los umbríos pisos del Ensanche corrió como la pólvora el dicho siguiente:

“Después de Dios, los hermanos Muñoz”. Lo cierto es que ambos hermanos eran propietarios de bancos en Suiza, del Palacio Robert en Paseo de Gracia con Avenida del Generalísimo, y del Hotel Ritz, entre otras grandes compañías. Y también es cierto que al igual que a toda la gente de orden, les gustaba el fútbol.”

(capítulo 18 “Escuela de mandarines” – “Catalanes Todos” de Javier Pérez Andújar. Tusquets Editores, colección andanzas nº834. Barcelona, 2014)

El daguerreotip – L’inici de la fotografia

Imatge exposició "L'inici de la fotografia" AFB.

Imatge exposició “L’inici de la fotografia”.

Quins varen ser els pioners de la fotografia a Barcelona?

Enguany s’ha celebrat el 175è aniversari de la primera fotografia a la ciutat comptal a la zona coneguda com Pla de Palau i utilitzant la tècnica del daguerreotip.

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona acull fins els 28 de febrer de 2015 una mostra d’imatges, eines, documents i utillatges que ens serveixen per endinsar-nos en el naixement de l’art de les imatges a casa nostra. S’exposa la primera càmera que va arribar a la ciutat.

Al mateix temps entre novembre i desembre el centre cívic Casa Elizalde de la Dreta de l’Eixample ha sigut l’amfitrió de les activitats que han commemorat aquests 175 anys amb tot una sèrie d’activitats. Aquestes activitats s’engloben en un programa més ampli “Finestres de la memòria” que pretén recuperar la memòria fotogràfica de la Dreta de l’Eixample i en extensió de la pròpia ciutat.

Programa 175 anys fotografia a Barcelona

“El daguerreotip. L’inici de la fotografia”

Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fins el 28.02.15

 

Bloc a WordPress.com.