Negatius de vidre

L’Arxiu Històric dels TMB exposa una mostra de fotografies que ens permeten reviure el transport públic de la primera part del S.XX a Barcelona.

Segons el web de TMB:

“Els negatius de vidre van permetre millorar la qualitat de la imatge i simplificar el procés fotogràfic, ja que es va escurçar el temps d’exposició necessari de 15 minuts a poc més d’uns segons.

L’arxiu fotogràfic de la Fundació TMB compta amb un interessant fons de negatius de vidre produïts entre el 1877 i el 1940. Les imatges en paper que es van revelar aleshores a partir d’aquests negatius no els feien justícia perquè, en aquell moment, el sistema de revelatge no tenia la qualitat de les càmeres de començaments del segle XX.”

Negatius de vidre

On? Espai Mercè Sala: vestíbul de connexió de les línies L3 i L5 de l’estació de metro Diagonal.

Fins el 31.03.2020

La Vaga de la Canadenca al Museu d’Història de Catalunya

Cua davant una carboneria del carrer Balmes amb motiu de la vaga de La Canadenca, Barcelona. Dates: 05/02/1919 – 28/02/1919- ANC

Aquest 2019 en el centenari dels Fets de la Vaga de la Canadenca el Museu d’Història de Catalunya ha volgut dedicar una exposició per recordar aquells fets a través de diferents dades, materials i imatges.

Com ens recorda el web del Museu:

“Hi ha esdeveniments que la memòria col·lectiva recorda com a moments de tri omf i la vaga de La Canadenca n’és un. Obtenir la jornada de 8 hores va ser indubtablement una gran fita en la lluita pels drets laborals de la classe obrera. Al cap de cent anys d’aquells fets, aquesta exposició vol ressaltar el paper de Catalunya en la consecució d’aquesta important millora en les condicions de treball.”

La Vaga de la Canadenca

On? Museu d’Història de Catalunya (primera planta)

Fins 19.04.2020

 

El mestre que va prometre el mar…

L’espai mirador del Museu Marítim de Barcelona ens apropa a una classe de l’època de la segona república i ens fa descobrir l’emotiva història del mestre Antoni Benaiges que va prometre als seus alumnes d’una escola rural d’un poblet de Burgos que anirien a veure el mar.

Com ens indica el web del Museu:

“Aquesta és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa la va fer un dia d’hivern de l’any 1936. Els va prometre el mar… (Francesc Escribano).

Exposició sobre Antoni Benaiges, mestre republicà de Mont-roig del Camp, que seguía les tècniques pedagògiques de Célestin Freinet. La metodologia de treball consistia a editar a l’escola unes petites publicacions o ‘quaderns’ a partir dels dibuixos i els textos lliures que feien els nens i nenes, i que eren un reflex de la seva manera de viure i d’entendre el món: sobre la família, les amistats, la població, els paisatges, les festes, les excursions, els viatges, els jocs, el folklore… La impremta, doncs, passava a tenir un paper essencial a l’aula: era l’instrument que permetia materialitzar, copsar, veure i tocar tot el que s’aprenia. Els quaderns de Bañuelos de Bureba eren el Gestos i el Recreo.”

A partir de la història punyent d’aquest humil mestre, l’exposició ens transporta uns temps molt concrets on es va poder impartir un model educatiu diferent i innovador en un ambient no gens fàcil.

És una exposició emotiva i recomanable.

Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar

On? Museu Marítim de Barcelona – Espai Mirador – gratuït

Fins el 13.03.2019

Espais privats – Adolf Loos al Museu del Disseny

“La casa ha de plaure a tots, contràriament a l’obra d’art, que no té necessitat de complaure a ningú. L’obra d’art és un assumpte privat de l’artista. La casa no ho és.”

Adolf Loos forma part de la història de l’arquitectura i del disseny del primer terç del S.XX per haver dissenyat una sèrie d’espais arquitectònics i peces de mobiliari que a dia d’avui es consideren icòniques.

Fins el 25 de febrer el Museu del Disseny ens ofereix una interessant retrospectiva que inclou interiors de cases privades i espais comercials.

Com ens indica el web del Museu:

“L’exposició Adolf Loos. Espais privats mostra per primera vegada a Espanya una extensa mostra del treball d’aquesta figura de l’arquitectura vienesa, pioner del debat entre espais de vida pública i de vida privada. La mostra, comissariada per Pilar Parcerisas, posa en escena la revolució estètica de Loos (1870-1933) que en la Viena de 1900 es va revelar contra la Secessió vienesa, proposant una economia en la construcció arquitectònica i el disseny recuperant la columna clàssica, el revestiment i els valors tradicionals del classicisme.

L’exposició viatja al context literari, arquitectònic i filosòfic de la Viena de principis de segle XX i mostra projectes i un centenar dels objectes més significatius del mobiliari usat a les cases i apartaments de Loos. És en aquests espais interiors en els quals trobem a l’Adolf Loos més revolucionari. L’apartament constitueix l’esfera íntima, el refugi de l’individu enfront de la vida social. Valors com la intimitat, privadesa o confort troben en el disseny dels espais privats i l’ús del mobiliari domèstic de Loos un exemple de noves formes de la cultura de l’hàbitat.”

Adolf Loos – Espais privats

On? Museu del Disseny de Barcelona

Fins el 25.02.2018

La Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro

Giacomo Alessandro fou un arquitecte d’origen italià afincat a Barcelona i enamorat de la ciutat que va promoure la recerca d’imatges antigues i en va compartir els continguts a través de diferents perfils i xarxes amb un gran èxit de seguidors i admiradors. La seva mort sobtada l’any passat va deixar penjat molts projectes pendents i els seus amics i admiradors van continuar la seva tasca amb l’edició d’un llibre que recull la seva recerca i treball. Aquest llibre ha estat editat per l’Ajuntament de Barcelona.

Com indica el portal web de llibres de l’Ajuntament barceloní:

“Indrets coneguts i també d’altres d’il·localitzables. Festes de guardar i celebracions espontànies. Efemèrides i tragèdies. Blancs i negres i també color. Aquest llibre recull un nodrit conjunt de fotogrames de la vida a Barcelona i amb ell proposa descobrir un cop més la ciutat de Barcelona. Una col·lecció de fotografies que porta el nom de Giacomo Alessandro, un arquitecte italià que va iniciar-la pel seu amor a la ciutat.”

El diari Ara fa pocs dies en motiu de la presentació del llibre li va dedicar aquest article

 

El Rec Comtal de Barcelona – Una història poc coneguda

El Rec Comtal al carrer de la Marina al voltant del 1916, davant La Monumental en obres | Autor desconegut/Viena Edicions

El Rec Comtal al carrer de la Marina al voltant del 1916, davant La Monumental en obres | Autor desconegut/Viena Edicions

Què en sabem del Rec Comtal? Per on passava? Des de quan va existir? Encara queden petjades a Barcelona del que fou? Quins n’han sigut els testimonis gràfics que ens han arribat als nostres dies?

Aquest tardor 2016 ha arribat a les llibreries un curiós llibre publicat per Viena Edicions i que respon a algunes de les preguntes que hem fet en el paràgraf anterior.

En els darrers temps algunes petites editorials han publicat diferents novetats on es combina la divulgació històrica amb edició de qualitat plena de fotografies i detalls gràfics.

Molts es poden trobar en llibreries de museus de la ciutat, un servidor se l’ha trobat a la llibreria del Museu d’Història de Barcelona.

L’autor és l‘Enric H.March conegut a les xarxes socials pels seus interessants blogs i perfils com el seu twitter, i segons la fitxa de l’editorial:

Enric H. March (Barcelona, 1959), és llicenciat en Filologia Hispànica i semítica, exerceix de professor i historiador, i ha treballat de lexicògraf, fotògraf, documentalista i editor. És autor del blog Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons.

+info a:

El Rec Comtal – 1000 anys d’Història (Viena edicions)

Blog Bereshit – blog del propi autor

El Periódico de Catalunya

Nació digital

Caricatures de la Barcelona vuitcentista

caricaturesmarès

Fins el 25 de setembre de 2016 el Museu Frederic Marès ofereix una exposició temporal de caricatures de personatges il·lustres de la Barcelona del S.XIX. Aquesta exposició és fruit de la donació de Joaquim de Nadal a partir de les obres de l’artista Josep Parera (1828? – 1902)

Segons informa l’ICUB:Caricatures225

Després d’uns orígens incerts, l’any 1866 Josep Parera esdevingué pintor de cambra d’Isabel II d’Espanya i tres anys més tard, i requerit per l’infant d’Espanya Sebastià Gabriel de Borbó, es traslladà a la localitat occitana de Pau. En qualitat de pintor i conseller de l’infant, es desplaçà a Itàlia, on residí fins al 1882, any del seu retorn a Barcelona. Tot i que mantingué una fidelitat al gènere del retrat a l’oli i al pastel, es van convertir en un notable caricaturista de personatges catalans de l’època, gènere en el qual assolí una extraordinària qualitat. N’hi ha una sèrie molt àmplia i important a l’antiga col·lecció de Joaquim Maria de Nadal, i a Itàlia també existeixen d’ell grans caricatures diverses referents als principals noms del Rissorgimento, que han estat objecte d’algunes exposicions destacades allà.

Caricatures de la Barcelona vuitcentista és una exposició que ens evoca la Barcelona del segle XIX a partir d’una cinquantena de caricatures de personalitats rellevants de la segona meitat d’aquell segle, executades per Josep Parera i Romero (Almeria, 1828? – Barcelona, 1902), un artista tan singular com desconegut, i donades recentment al Museu per Joaquim de Nadal. Una galeria de caricatures de personatges que evoquen la Barcelona que es transforma de ciutat emmurallada a la ciutat moderna de l’Eixample.

On? Museu Frederic Marès

Fins? El 25 de setembre de 2016

+info:Caricatures de la Barcelona Vuitcentista

+info exposició temporal Museu Marès – Caricatures de la Barcelona Vuitcentista

 

Les flors del faraó

flors-cartel

Fins el 25 de setembre de 2016 al Palau del Lloctinent, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó s’hi pot visitar l’exposició “Les flors del faraó”.

No cal dir que és totalment recomenable la visita del pati del Palau del Lloctinent, un pati noble i senyorial ple d’encant al bell mig del barri gòtic al costat de la Catedral i del Museu Marès.

L’exposició va ser inaugurada en motiu del 28è Congrés Internacional de Papirologia.

Segons la pròpia informació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó:

“Un viatge pel Nil a través dels seus papirs” que aplega una selecció d’unes 70 peces de les col·leccions de l’abadia de Montserrat i de l’Arxiu Històric dels Jesuites de Barcelona per a fer un recorregut per l’antic Egipte, de la Biblioteca d’Alexandria a Tebas.”

On? Arxiu Corona d’Aragó – Palau del Lloctinent

Fins? El 25 de setembre de 2016

+info: “Les flors del faraó” 

 

De Mur a mur

capcalera_web_mur_0

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens ofereix la possibilitat fins el 25 de setembre de visitar una nova i interessant mostra que incideix en l’art més efímer del grafit i de la  pintada reivindicativa dels temps de la transició.

Segons l’Arxiu:

De mur a mur és una exposició de fotografies de pintades als murs de Barcelona realitzades entre 1974 i 1977. Es tracta d’una selecció de les imatges del llibre Pintades. Barcelona: de Puig Antich al Referèndum editat per l’editorial barcelonina La Gaya Ciencia (1977), amb textos de Jaume Rodri i fotografies de Felix Camprubí, Lluís Crusellas, Joan Fontcuberta, Eusebi Gonzàlez, Siso Mitjanas, Josep Moliner, Miquel Moix, Lluís Muñoz,  Salvador Obiols, Ramon Pi, Enric de Santos, Manel Úbeda,  Raul Vendrell i Cristina Zelich, integrants del grup Foto FAD, la Secció de Fotografia del Foment de les Arts i el Disseny. Aquestes imatges constitueixen un registre documental de primer ordre de les vindicacions polítiques i socials de la ciutadania i de l’apoderament popular de l’espai públic als anys setanta.

On? Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Fins el 25 de setembre de 2016

+info a De mur a mur

Ens fem una foto? Fotografia domèstica d’època a la Casa Elizalde

MIRALPEIX 2

Finestres de la memòria és un projecte del Centre Cultural Casa Elizalde de recuperació de la memòria històrica a través de les imatges i les fotografies del barri barceloní de la Dreta de l’Eixample.

Segons la pròpia pàgina creada pel Centre Casa Elizalde:

finestresdelamemòriaFinestres de la memòria és un projecte d’interacció social impulsat pel Centre Cultural La Casa Elizalde per recuperar la memòria històrica de la Dreta de l’Eixample i per reforçar la identitat del barri. El mitjà per aconseguir-ho és la creació d’un fons fotogràfic col•lectiu cimentat en les aportacions d’imatges dels diferents agents del territori: veïns, institucions, associacions, comerciants, escoles, etc.

Per tal de visualitzar el treball de recerca i recuperació de la memòria fotogràfica del barri s’han organitzat en els darrers anys diverses exposicions amb temàtiques diferents.

Si vols descobrir molts més detalls i imatges d’aquest interessant projecte, aquí teniu l’enllaç: Finestres de la memòria

L’exposició d’enguany bàsicament s’ha volgut centrar en la fotografia domèstica dels anys 30 a través de la mirada i el fons fotogràfic de les imatges de diverses famílies del barri.

Exposició: Ens fem una foto? Fotografia Domèstica als anys 30

On: Centre Cultural La Casa Elizalde

Fins el 21 de juny de 2016

El Centre organitza diverses activitats paral·leles al voltant de la mostra.

Tota la informació aquí: Ens fem una foto? Fotografia domèstica anys 30

Una mostra i un projecte molt interessant de la recuperació de la identitat i la memòria fotogràfica d’un barri.

 

Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona

Efectes d'una bomba a la pl. del Pedró, 1933. AFB. Pérez de Rozas

Efectes d’una bomba a la pl. del Pedró, 1933. AFB. Pérez de Rozas

L’Arxiu fotogràfic de Barcelona dedica una nova retrospectiva a una de les nissagues de fotògrafs més significatives i importants que ha donat la ciutat.

La retrospectiva permet veure una selecció d’imatges del període 1931 – 1954. Són una autèntica crònica gràfica d’uns temps.

Segons informació del propi Arxiu:

“Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona 1931-1954”, és una exposició comissariada per Andrés Antebi, Teresa Ferré i Pablo Gonzàlez de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), que aborda la primera època d’una de les nissagues de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant el segle xx.

És una exposició absolutament recomenable per redescobrir el llegat d’una de les nissagues de fotògrafs més importants de la ciutat i en concret de Carlos Pérez de Rozas.

+informació i imatges a PerezdeRozas

On?  Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Fins quan? Fins el 21 de maig de 2016

El barri perdut

L-abans-i-el-despres-del-barri“El barri perdut” és una exposició que es pot visitar (si no es prorroga uns dies més) fins el proper 29 de novembre.

La història de Barcelona és també la història d’una ciutat mutant que ha anat canviant alguns barris segons dictava els propis canvis urbanístics i les pròpies decisions històriques del moment.

En el primer quart dels S.XX la creació de la Via Laietana va suposar un gran trasbals i la destrucció i transformació de tot un barri.

El barri perdut

Segons la informació de la pròpia mostra:

La plaça Nova i el barri de la Catedral (1908 -1958)

L’exposició El Barri Perdut. La plaça Nova i el barri de la Catedral és una producció de l’Associació de Festes de la Plaça Nova, emmarcada en les celebracions del 4 ¼, 425 anys de les Festes de Sant Roc de Barcelona al barri de la Catedral. Una visió del barri que va néixer a redós de les muralles romanes de la ciutat i al voltant de la plaça Nova —que va esdevenir el centre social, comercial i festiu de la ciutat durant més de sis segles— i de les terribles conseqüències que l’obertura de la Via Laietana, primer, els bombardejos del 30 de gener de 1938, després, i l’obertura de l’avinguda de la Catedral, més tard, van suposar per a veïns i comerços i per a una manera de viure, de treballar, de festejar i de relacionar-se que, en ple centre de la ciutat, era excepcional. I, d’altra banda, la mostra explica com les Festes de Sant Roc, com a tradició i patrimoni de tot Barcelona, encara són el testimoni viu d’aquest «barri perdut».

Una oportunitat per conèixer una mica més la història de les transformacions de Barcelona i d’un barri amb prou personalitat.

On? La Casa dels Entremesos

+info a: El barri perdut

Modernisme: Art – Tallers – Indústries

Modernisme - Art-Tallers-indústries

El Modernisme és molt més que edificis i arquitectura. Fou un autèntic moviment artístic i cultural que va aplegar moltes altres arts i indústries i que van tenir un paper molt rellevant.

La Fundació Catalunya La Pedrera ens ofereix fins el 7 de febrer de 2016 la possibilitat de redescobrir algunes de les arts aplicades i decoratives (vidrieria, forja, ceràmica, fusteria…) que van convertir El Modernisme en un Art Total.

És una exposició absolutament recomenable i molt agraïda ja que permet redescobrir, més enllà dels grans noms i arquitectes, altres noms i artesans que també formen part de la història del Modernisme a Catalunya.

Tota la informació a: Modernisme – Art – tallers – indústries

M Martí exposició Modermisme a La Pedrera

L’exposició «Modernisme. Art, tallers, indústries» ofereix una visió d’aquest moviment centrada en les arts aplicades i decoratives i en els oficis artístics que hi van tenir un paper més rellevant. Alhora, vol posar en relleu i reivindicar el treball dels nombrosos tallers d’artesans i de les diverses indústries que van contribuir a implantar-lo, mitjançant la recuperació de procediments antics i la introducció de nous materials i tècniques per tal d’aconseguir productes millors i més competitius i, d’altra banda, la incorporació de sistemes moderns de distribució comercial per satisfer la demanda creixent.

Actualment existeix moltíssima informació i documentació sobre aquest període artístic, històric i cultural. Vet aquí un simpàtic i sorprenent video que recrea aquella època a partir de maquetes.

Retrats de Barcelona al Museu del Modernisme Català

Retrat de Barcelona

El Museu del Modernisme Barcelona és un Museu que té una curta trajectòria però que hauria de ser visita obligada per tots aquells que es consideren amants del Modernisme en totes les seves disciplines.

Dins de les diferents activitats que programa el Museu hi ha les exposicions temporals i fins el 15 d’Octubre hi ha l’oportunitat de fer un passeig per la Barcelona de principis de S.XX a través d’una bona col·lecció d’imatges de l’època.

_MG_8982 baja

Com ens informa el propi Museu en el seu portal virtual:

Retrat de Barcelona, Evolució d’una ciutat, és una mostra temporal del fons fotogràfic del Museu que per primera vegada s’exposarà al públic juntament amb un petit documental sobre la vida social i cultural de la Barcelona del segle passat. Mitjançant imatges i objectes d’època, el visitant podrà conèixer i gaudir no només dels processos fotogràfics antics sinó també dels aspectes singulars que transmet la fotografia: les transformacions urbanístiques de la ciutat, la moda i la burgesia catalana, les noves formes d’oci i les tecnologies que van arribar amb el canvi de segle.

Retrat de Barcelona, evolució d’una ciutat

 

El llegat de Francesc Boix al Museu d’Història de Catalunya

Francesc Boix, poc després de l'alliberament de Mauthausen, amb la càmera al coll i el braçalet de reporter. / MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA

Francesc Boix, poc després de l’alliberament de Mauthausen, amb la càmera al coll i el braçalet de reporter. / MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

Hi ha exposicions que passen massa desapercebudes i haurien de ser visita obligada per moltes escoles perquè són la memòria viva d’un temps. Vaig descobrir la figura de Francesc Boix a través d’un documental de Tv3, crec que era un 30 minuts o un Sense Ficció i em va semblar extraordinari tot el que havia fet i com unes fotografies podien ser cabdals per uns judicis els de Nuremberg que varen canviar la Història de la Humanitat. És una exposició que no per desconeixement et deixa tocat pel que veus però agraït que hagin existit fotògrafs valents i compromesos com Francesc Boix.

 

Més enllà de Mauthausen. Francesc Boix, fotògraf

Al Museu d’Història de Catalunya fins el 18 d’Octubre.

 

 

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.